16
de desembre
del
2019
Actualitzat
a la
13:13h
La Diputació de Tarragona ha presentat este dilluns el Pla d'Acció Municipal (PAM) 2019-2023, que comptarà amb 85 milions d'euros, el màxim històric de l'ens. Segons ha explicat la presidenta, Noemí Llauradó, enguany es tindrà en compte la superfície dels municipis
A més, també es valorarà si la localitat té nuclis agregats o entitats municipals descentralitzades. Una altra de les novetats és que el nou PAM contempla una planificació quadriennal, enlloc d'anual com fins ara, cosa que ha de permetre als municipis fer una previsió "a mitjà termini". Els diners que reben els consistoris els podran destinar a inversions, despeses corrents, secretaria i, per primera vegada, també al sanejament de les finances.
El document s'ha aprovat este dilluns al matí en comissió per unanimitat, i es preveu que torne a tenir llum verd en el plenari de divendres. La diputada delegada del PAM, Marta Blanch, ha comentat que l'eina busca un "desenvolupament equilibrat del territori". "Volem estar al servei dels municipis de la demarcació i el PAM és una de les principals eines per aconseguir-ho", ha indicat. En este sentit, un dels principals objectius és revertir el despoblament dels pobles petits. "El PAM no és una solució integral o definitiva, però pot ajudar a que els ciutadans es queden al seu municipi", ha assenyalat Blanch.
La diputada ha destacat que a banda de la població també es tindrà en compte la superfície del terme municipal en el repartiment dels 85 milions d'euros, ja que fins ara les localitats amb pocs habitants i molta extensió, o amb diferents nuclis agregats, quedaven agreujades. Al seu parer a partir d'ara el repartiment serà "més equitatiu". En concret, cada quilòmetre quadrat representarà 538,98 euros, i cada entitat singular, 1.759,83 euros.
Els ajuntaments podran destinar els recursos a quatre programes: inversions, despeses corrents, secretaria-intervenció i, com a novetat, sanejament de les finances municipals. De tota manera, segons ha apuntat Enric Adell, diputat delegat del Servei d'Assistència Municipal (SAM), les localitats de més de 20.000 habitants hauran de dedicar el 75% dels ajuts a inversions; mentre que per als de menys de 20.000 habitants el llindar se situa en el 50%. Els únics municipis que podran posar recursos per a intervenció i secretaria són els de menys de 1.000 habitants.
Més planificació
Noemí Llauradó ha posat en valor que amb el nou caràcter quadriennal, el nou PAM permetrà que els 184 ajuntaments de la demarcació tinguen una mirada de mandat. "Demanem als municipis que utilitzen el PAM no només com una font de recursos, sinó com un instrument de planificació estratègica", ha manifestat. Fins ara els consistoris havien de demanar cada any les accions que volien fer, mentre que ara ho podran fer a quatre anys vista, amb la possibilitat de fer modificacions cada any per ajustar-se a la seua realitat.
A més, també es valorarà si la localitat té nuclis agregats o entitats municipals descentralitzades. Una altra de les novetats és que el nou PAM contempla una planificació quadriennal, enlloc d'anual com fins ara, cosa que ha de permetre als municipis fer una previsió "a mitjà termini". Els diners que reben els consistoris els podran destinar a inversions, despeses corrents, secretaria i, per primera vegada, també al sanejament de les finances.
El document s'ha aprovat este dilluns al matí en comissió per unanimitat, i es preveu que torne a tenir llum verd en el plenari de divendres. La diputada delegada del PAM, Marta Blanch, ha comentat que l'eina busca un "desenvolupament equilibrat del territori". "Volem estar al servei dels municipis de la demarcació i el PAM és una de les principals eines per aconseguir-ho", ha indicat. En este sentit, un dels principals objectius és revertir el despoblament dels pobles petits. "El PAM no és una solució integral o definitiva, però pot ajudar a que els ciutadans es queden al seu municipi", ha assenyalat Blanch.
La diputada ha destacat que a banda de la població també es tindrà en compte la superfície del terme municipal en el repartiment dels 85 milions d'euros, ja que fins ara les localitats amb pocs habitants i molta extensió, o amb diferents nuclis agregats, quedaven agreujades. Al seu parer a partir d'ara el repartiment serà "més equitatiu". En concret, cada quilòmetre quadrat representarà 538,98 euros, i cada entitat singular, 1.759,83 euros.
Els ajuntaments podran destinar els recursos a quatre programes: inversions, despeses corrents, secretaria-intervenció i, com a novetat, sanejament de les finances municipals. De tota manera, segons ha apuntat Enric Adell, diputat delegat del Servei d'Assistència Municipal (SAM), les localitats de més de 20.000 habitants hauran de dedicar el 75% dels ajuts a inversions; mentre que per als de menys de 20.000 habitants el llindar se situa en el 50%. Els únics municipis que podran posar recursos per a intervenció i secretaria són els de menys de 1.000 habitants.
Més planificació
Noemí Llauradó ha posat en valor que amb el nou caràcter quadriennal, el nou PAM permetrà que els 184 ajuntaments de la demarcació tinguen una mirada de mandat. "Demanem als municipis que utilitzen el PAM no només com una font de recursos, sinó com un instrument de planificació estratègica", ha manifestat. Fins ara els consistoris havien de demanar cada any les accions que volien fer, mentre que ara ho podran fer a quatre anys vista, amb la possibilitat de fer modificacions cada any per ajustar-se a la seua realitat.