27
de febrer
del
2014
La població de nacionalitat estrangera resident a Catalunya és d’1.158.472 a 1 de gener de 2013, xifra que suposa una reducció del 2,4% en relació amb l’any anterior. Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya, és la segona vegada que es registra una disminució de la població estrangera i les comarques on més ha disminuït el nombre de persones estrangeres són la Terra Alta (-13,7%), el Berguedà (-9,5%) i el Baix Ebre (-8,3%).
En el conjunt de Catalunya, la disminució dels estrangers s’observa en la població menor de 40 anys, especialment en el grup de 25 a 29 anys, que ha disminuït un 8,8% en relació amb el 2012. La resta de grups d’edat augmenten i destaca el de majors de 55 anys, que, tot i no ser gaire nombrós, augmenta un 4%.
Pel que fa a la distribució per sexes, la disminució ha estat més accentuada en la població masculina que en la femenina, ja que el nombre d’homes disminueix en 20.661 (-3,3%), i el de dones, en 7.646 (-1,4%).
Si s’analitza la distribució de la població estrangera al territori, s’observa que els decreixements que registren 38 comarques són d’intensitats molt diferents. Les disminucions més intenses les trobem a la Terra Alta (-13,7%), el Berguedà (-9,5%) i el Baix Ebre (-8,3%), mentre que les menys significatives s’han registrat a la Conca de Barberà (-0,2%), el Segrià (-0,2%) i el Gironès (-0,3%). D’altra banda, a la Garrotxa i l’Urgell el nombre d’estrangers és el mateix o pràcticament, mentre que a Osona hi ha un lleuger increment del 0,3%.
El fet que en els darrers anys el nombre de població estrangera s’haja estabilitzat i fins i tot hagi disminuït —com ha passat el 2013 (-2,4%) i el 2011 (-1,1%)—, és el resultat de diversos components: el creixement vegetatiu d’este col·lectiu, la variació en la intensitat dels fluxos migratoris externs i el procés de naturalització d’esta població. Cal tenir en compte que a l’any 2012, 25.891 estrangers residents a Catalunya van obtenir la nacionalitat espanyola, el 67,6% dels quals eren originaris d’Amèrica del Sud i Amèrica Central.
Segons la dimensió dels municipis, es constata que els estrangers tendeixen a concentrar-se en municipis de més de 50.000 habitants, però amb marcades diferències segons quines siguin les procedències. La població boliviana o la xinesa mostren una localització accentuadament urbana, mentre que la marroquina presenta una distribució més equilibrada al territori, amb una presència significativa als municipis de dimensió mitjana i petita. En el cas de la població romanesa, s’observa
una major localització de la seva població en municipis menors de 10.000 habitants. En canvi, un cas extrem d’alta localització urbana és el col·lectiu pakistanès, que concentra el 78,6% de la seva població en municipis de més de 100.000 habitants. A la ciutat de Barcelona, amb 21.635 residents pakistanesos, s’observa una concentració d’este col·lectiu al districte de Ciutat Vella que aplega més d’una tercera part dels pakistanesos que viuen en esta ciutat.
En el conjunt de Catalunya, la disminució dels estrangers s’observa en la població menor de 40 anys, especialment en el grup de 25 a 29 anys, que ha disminuït un 8,8% en relació amb el 2012. La resta de grups d’edat augmenten i destaca el de majors de 55 anys, que, tot i no ser gaire nombrós, augmenta un 4%.
Pel que fa a la distribució per sexes, la disminució ha estat més accentuada en la població masculina que en la femenina, ja que el nombre d’homes disminueix en 20.661 (-3,3%), i el de dones, en 7.646 (-1,4%).
Si s’analitza la distribució de la població estrangera al territori, s’observa que els decreixements que registren 38 comarques són d’intensitats molt diferents. Les disminucions més intenses les trobem a la Terra Alta (-13,7%), el Berguedà (-9,5%) i el Baix Ebre (-8,3%), mentre que les menys significatives s’han registrat a la Conca de Barberà (-0,2%), el Segrià (-0,2%) i el Gironès (-0,3%). D’altra banda, a la Garrotxa i l’Urgell el nombre d’estrangers és el mateix o pràcticament, mentre que a Osona hi ha un lleuger increment del 0,3%.
El fet que en els darrers anys el nombre de població estrangera s’haja estabilitzat i fins i tot hagi disminuït —com ha passat el 2013 (-2,4%) i el 2011 (-1,1%)—, és el resultat de diversos components: el creixement vegetatiu d’este col·lectiu, la variació en la intensitat dels fluxos migratoris externs i el procés de naturalització d’esta població. Cal tenir en compte que a l’any 2012, 25.891 estrangers residents a Catalunya van obtenir la nacionalitat espanyola, el 67,6% dels quals eren originaris d’Amèrica del Sud i Amèrica Central.
Segons la dimensió dels municipis, es constata que els estrangers tendeixen a concentrar-se en municipis de més de 50.000 habitants, però amb marcades diferències segons quines siguin les procedències. La població boliviana o la xinesa mostren una localització accentuadament urbana, mentre que la marroquina presenta una distribució més equilibrada al territori, amb una presència significativa als municipis de dimensió mitjana i petita. En el cas de la població romanesa, s’observa
una major localització de la seva població en municipis menors de 10.000 habitants. En canvi, un cas extrem d’alta localització urbana és el col·lectiu pakistanès, que concentra el 78,6% de la seva població en municipis de més de 100.000 habitants. A la ciutat de Barcelona, amb 21.635 residents pakistanesos, s’observa una concentració d’este col·lectiu al districte de Ciutat Vella que aplega més d’una tercera part dels pakistanesos que viuen en esta ciutat.