Cesk Freixas : «De vegades la cultura és l’única cosa a la qual ens podem agafar en moments de desengany polític»

Cesk Freixas (Sant Pere de Riudebitlles, 1984) va iniciar la seva activitat com a cantant i escriptor de cançons el 2004. Des d’aleshores i fins a dia d’avui ha publicat set discos i dos llibres, ha guanyat una desena de premis i ha realitzat més de 1.700 actuacions. Aquest 2019 celebra 15 anys de trajectòria professional, i ho fa amb un nou treball, Festa Major, cançons que s’impregnen de paisatges de celebració i que arriben en el seu millor moment creatiu.
Un disc que presenta en plena festa major de Tortosa en un concert acústic dissabte al Casal Popular Panxampla a les 20:00 hores amb entrada gratuïta.
Hem parlat amb ell com a autor, músic i independentista sobre la situació política del País. 


Presentes el disc Festa Major a Tortosa tot just quan s'inicia la Cinta. Quins components ha de tenir una bona festa major?

A hores d’ara, m’atreviria a dir que amb una mica de predisposició per a la diversió i la distensió, per donar el millor de nosaltres, n’hi hauria d’haver prou. Després, que cada poble i cada ciutat hi posi els ingredients que més l’identifiquin.

Per fer de la vida una contínua Festa Major cal...
Empatia!

Als que diuen que t'has fet més sentimental o que les teues lletres tenen un to més intimista, què els hi hem de dir?

Que escoltin bé, amb profunditat, com tots els altres discos anteriors.

Fa un temps que vius a les Terres de l'Ebre, com t'hi sents?

Com un ebrenc més! M’agrada molt el paisatge de les Terres de l’Ebre, vivim al marge dret del Delta i la vida, aquí, és molt bonica. M’agrada sentir-me lluny de les grans aglomeracions urbanes i, estratègicament, viure al mig del nostre país és una realitat meravellosa.

Vius a la Ràpita, la vida vora mar és més vida?

Per a mi sí. Sempre havia somiat viure prop del mar. Alçar-me al matí i portar a la meva filla a l’escoleta amb el soroll del mar de fons és un privilegi, la veritat.
 
Creus que tenim esperit reivindicatiu com a territori?

Sí, molt. El centralisme barceloní i el paternalisme amb el qual es pretén construir el nostre país han obligat a molts territoris a fer sentir la seva veu. En el cas de les Terres de l’Ebre, és evident que hi ha una deixadesa i una voluntat d’aïllament per part dels governs que és alarmant. Aquestes comarques tenen dinàmiques pròpies molt concretes i cal fer un acompanyament institucional de totes les reivindicacions, perquè vénen arrelades i compten amb el suport d’un percentatge altíssim de la població ebrenca.

Com a divulgador d'idees i de protesta amb la teua música d'autor i com a militant independentista, com valores les diferents estratègies polítiques actuals?

Fa mesos que he deixat de creure en les estratègies dels partits polítics com a tal. Penso que som molts els que ens hem sentit traïts després de l’1 d’octubre, fins i tot utilitzats. Vull creure que el poble necessita un temps de replegament i de reflexió. Això només ho redreçarem des de fora de les estructures partidistes, enfortint els espais polítics que no estan condicionats pels interessos electoralistes. No sé com, però fins ara la història ens demostra que l’acumulació de forces i de poder al marge de les institucions és la que garanteix que els processos de transformació arribin a bon port.

L'única via que queda és seguir la desobediència civil o hi ha altres alternatives possibles?

Se’m fa molt complicat preveure qualsevol opció de canvi en el terreny nacional sense desobediència. La santificació de la llei no se la creu ningú. Aquí lluitem perquè l’horitzó nacional esdevingui bandera de justícia i progrés social. La possibilitat que la vida sigui una mica millor, i ser exemple per a altres nacions oprimides, és una opció que l’Estat no es pot permetre. Com a tal, hi posaran tots els recursos repressors: violència, tribunals, impunitat del feixisme... Combatre tot això només es pot fer des de la desobediència a l’autoritat violenta de l’Estat.

Com canalitza un autor com tu l'1 l'octubre?

Amb una barreja d’impotència i força col·lectiva que he intentat convertir en cançons.

Som una societat preparada psicològicament per a la resistència? Què n'opines?

Jo penso que sí. Els dies previs a l’1 d’octubre en vam ser conscients, precisament quan menys depeníem dels interessos partidistes. Allà el poble era una pinya, aglutinat al voltant d’interessos comuns molt elementals, però molt importants: defensa de les institucions, del vot, del dret d’autodeterminació.

Actues al Casal Panxampla de Tortosa, creus que encara són necessaris espais de contracultura i alternativa als nostres pobles?

Són molt necessaris, precisament perquè construeixen paradigmes culturals al marge del capitalisme. En aquests llocs és possible gaudir de la cultura sense la dictadura de la quantitat. No és poca cosa!

Coneixes qui era Panxampla?

I tant, el bandoler i Roobin Hood de les Terres de l’Ebre!

Que hi trobarem a la teua inauguració particular de la Festa Major de Tortosa?

Cançons acústiques, de proximitat, tal com les vaig escriure: amb guitarra i veu.

Als escèptics i als desmotivats políticament com els tornem la il·lusió?

De vegades la cultura és l’única cosa a la qual ens podem agafar en moments de desengany polític. I a vegades ni això...

Sempre has reivindicat a Pedrolo, Ovidi... que ens dirien ells per no defallir?

No els vaig conèixer en persona... Però pel que he estudiat de la seva obra, estic segur que treballarien per convertir els seus escrits en al·legats de defensa dels drets i les sobiranies compartides. També parlarien molt dels sentiments, no en tinc cap dubte.