29
de març
del
2019
Actualitzat
a les
10:23h
Un dels Guàrdies Civils que va comparèixer este dijous com a testimoni en el judici contra els líders independentistes va assegurar davat del jutge haver viscut situacions de “fustigació” a la caserna de Gandesa, on hi va haver una pintada amb la paraula 'Votarem'.
L'advocat de Junqueras i Romeva, Andreu van den Eynde, va preguntar a este testimoni, un caporal de la Guàrdia Civil (TIP G57387Z) si tenia "alguna dada" que pogués relacionar els autors d'una pintada al mur de la caserna amb la inscripció 'Votarem' amb la ideologia independentista. El president de la Sala segona del Suprem, el magistral Manuel Marchena li va demanar, però, que "no pregunti sobre la ideologia de la persona que feia la pintada, no té cap interès". A preguntes del fiscal, el caporal va explicar que la pintada es va fer el 24 de setembre a la tanca perimetral per part de dues persones que anaven "encaputxades" que "no es van poder identificar". Sobre este fet, ha dit que "es van recollir imatges estàtiques, no de vídeo", però que no les va donar a ningú perquè "ningú les va demanar".
A més, el caporal també va explicar que a la caserna de Gandesa hi va haver altres "actes de fustigament" amb concentracions a l'exterior. Una d'elles, ha explicat, amb la participació d'entre "15 o 20" tractors o altra maquinària agrícola. En algunes concentracions, ha dit, els manifestants cridaven 'Boti, boti, boti, espanyol qui no boti' o cantaven Els Segadors, i que també es van sentir crits com "assassins o fills de puta".
El caporal va afegir que a la caserna hi ha 10 habitatges i que "per a les famílies no és agradable escoltar que al pare o al marit els estan impedint el pas perquè hi ha una manifestació". De fet, va dir que durant les concentracions, alguna de les quals va durar uns 25 minuts, no era "ni possible ni aconsellable" sortir de la caserna.
L'advocat de Junqueras i Romeva, Andreu van den Eynde, va preguntar a este testimoni, un caporal de la Guàrdia Civil (TIP G57387Z) si tenia "alguna dada" que pogués relacionar els autors d'una pintada al mur de la caserna amb la inscripció 'Votarem' amb la ideologia independentista. El president de la Sala segona del Suprem, el magistral Manuel Marchena li va demanar, però, que "no pregunti sobre la ideologia de la persona que feia la pintada, no té cap interès". A preguntes del fiscal, el caporal va explicar que la pintada es va fer el 24 de setembre a la tanca perimetral per part de dues persones que anaven "encaputxades" que "no es van poder identificar". Sobre este fet, ha dit que "es van recollir imatges estàtiques, no de vídeo", però que no les va donar a ningú perquè "ningú les va demanar".
A més, el caporal també va explicar que a la caserna de Gandesa hi va haver altres "actes de fustigament" amb concentracions a l'exterior. Una d'elles, ha explicat, amb la participació d'entre "15 o 20" tractors o altra maquinària agrícola. En algunes concentracions, ha dit, els manifestants cridaven 'Boti, boti, boti, espanyol qui no boti' o cantaven Els Segadors, i que també es van sentir crits com "assassins o fills de puta".
El caporal va afegir que a la caserna hi ha 10 habitatges i que "per a les famílies no és agradable escoltar que al pare o al marit els estan impedint el pas perquè hi ha una manifestació". De fet, va dir que durant les concentracions, alguna de les quals va durar uns 25 minuts, no era "ni possible ni aconsellable" sortir de la caserna.