04
de gener
del
2019
Actualitzat
a la
13:08h
Joan Roig (Alcanar, 1983) va prendre possessió com a alcalde el 4 d’octubre passat, agafant el relleu d’Alfons Montserrat, qui ha estat 12 anys com alcalde –els 4 darrers amb majoria absoluta-, 20 com a regidor i un dels pesos pesants de la política ebrenca. El relleu a l’alcaldia va arribar a 7 mesos vista de les eleccions municipals i després d’un mandat atípicament plàcid, passats uns anys d’agres confrontacions polítiques judicialitzades, en què Alcanar ha estat notícia per l’esclat del cas Turov i per les denúncies –ja arxivades- de corrupció urbanística pel cas Carraus. Roig, un dels alcaldes més joves del territori, afronta els últims mesos de la legislatura amb la vista posada al següent cicle polític. Tindrà el repte de revalidar uns resultats històrics dels republicans al municipi.
Has estat regidor en els dos anteriors mandats, amb carteres com Salut, Participació Ciutadana, Banda Municipal de Música, Joventut i Gent Gran. Et veies com a alcalde?
Des de que vaig entrar en política sempre havia tingut a l’horitzó arribar a ser algun dia alcalde del meu poble. Sempre que entres a formar part d’un equip, el que vols és ajudar a la gent del municipi des de la teua posició, però anar avançant. I sí, sempre m’havia fet il·lusió poder arribar algun dia a liderar l’equip, posar-me al capdavant i donar sortida a la vocació de servei a les persones que he tingut des de ben jove. Ho havia visualitat i ara s’ha complert i la veritat és que estic molt content i molt agraït a tota la gent que ho ha fet possible.
La política, per tant, era una vocació que li venia de ben jove?
Sí, de fet, vinc del món associatiu. Vaig ser president d’una associació de joves del municipi, també he format part del Teatre Gresol, de l’Associació Excursionista,... m’ha agradat sempre formar part del teixit associatiu, la proximitat amb la gent i endegar iniciatives, propostes en pro del municipi.
Alfons Montserrat ha estat el seu pare polític, d’alguna manera. Assumiu l’alcaldia amb la intenció de seguir la mateixa línia o proposa incorporar canvis?
No, nosaltres continuem exercint el nostre càrrec amb la mateixa responsabilitat. Ens sentim humilment preparats. Sent clars en la nostra gestió, transparents i propers en el nostre dia a dia i ferms sempre en l’execució de projecte. Sobretot amb molta humilitat i molta honestedat. Alfons em va dir una frase quan vaig començar que se m’ha quedat gravada: «Joan, nosaltres potser posem la pota alguna vegada, però la mà no la posem mai». I això és una lliçó de vida i política que sempre tinc present en el dia a dia a l’Ajuntament.
El fet que Montserrat haja renunciat en favor seu a l’alcaldia un any abans de les eleccions li confereix avantatge respecte els que seran els seus contrincants?
Jo continuo exercint la funció pública de la mateixa manera que ho feia abans. No he canviat absolutament res. La mateixa intensitat, la mateixa passió i sobretot la mateixa il·lusió. Que ara ho faça des del càrrec d’alcaldia no considero que implique cap diferència respecte la meua actitud anterior. Per tant, penso que no m’ha de suposar cap avantatge.
En els mesos que queden abans de les eleccions, quines seran les principals actuacions que vol veure culminades?
Una que ens fa molta il·lusió i que és una necessitat del teixit associatiu del municipi és començar a projectar l’auditori José Antonio Valls que és l’últim equipament que considero que ens falta per tancar este cercle d’equipaments al nostre municipi. Tenim la piscina coberta, tenim el mercat, tenim l’alberg dels Josepets, les biblioteques d’Alcanar i de les Cases d’Alcanar i ara ens feia falta l’auditori, una il·lusió que hem anat perseguint al llarg de tots estos anys i que ara es veurà materialitzada ens els propers mesos. I una altra de les obres que ens fa especial il·lusió materialitzar és la urbanització dels Codonyers, uns carrers que envolten els equipaments escolars i també el poliesportiu. Dignificar aquella zona és una qüestió d’unir el nucli neuràlgic del municipi, però també és na qüestió d’estètica. I el que tenim moltes ganes de veure, això sí, és el nostre poble net. És un repte que tenim pendent i que ens hem marcat.
L’anterior mandat va estar marcat per al denúncia del cas Carraus, que va suposar una enorme pressió sobre una gestió que finalment va quedar avalada. Considera, en este sentit, que este mandat ha estat tranquil? Ha canviat el clima polític des de llavors?
La veritat és que el clima polític durant este mandat ha millorat. Evidentment el cas Carraus va ser un daltabaix importantíssim aquí al consistori, que finalment s’ha resolt com tots esperàvem i com tots sabíem que acabaria, és a dir, posant de manifest l’honestedat de l’aleshores regidor d’Urbanisme Manel Martí i d’Alfons Montserrat. A partir de llavors, l’activitat dels nostres adversaris polítics, sobretot aquells que van d’alguna forma impulsar estes denúncies, ha minvat bastant. Esperem que seguisca així, perquè aquí hem vingut a fer política, a treballar pel progrés i el benestar del poble.
Com és ara la relació amb els grups de l’oposició?
La relació amb els altres grups de l’oposició ha millorat en alguns casos i en d’altres segueix igual. Tot i que hem dit sempre, tal com vaig remarcar al discurs d’investidura i segueixo mantenint, les portes dels despatxos dels regidors i de l’alcalde estan sempre oberts per a qualsevol consulta o afer que tinga a veure amb l’Ajuntament.
Heu governat els darrers 4 anys en majoria absoluta. No sé si això també a vegades pot significar un desavantatge, pel perill d’acomodar-se i fer les coses per inèrcia.
La veritat és que no hem condicionat mai la nostra vocació de servei públic als comicis ni als resultats. Ens hem mantingut sempre en la mateixa il·lusió, la mateixa intensitat a l’hora de governa i el mateix optimisme. Hem treballat sempre en la mateixa intensitat i això és una de les coses que dóna més gust de treballar al costat d’un equip d’estes característiques, sempre mostrant el seu compromís al màxim exponent. La majoria absoluta no ens ha condicionat en este sentit.
Continua sobre la taula el cas Turov, pel qual ja s’ha hagut de fer front a una indemnització a la promotora i al mateix temps, continua el drama sobre la situació dels propietaris, que en el seu dia van reclamar danys i perjudicis morals. Què ha fet l’Ajuntament al respecte, en quin punt ens trobem?
És una situació complicadíssima per a l’Ajuntament i per al municipi, molt difícil de gestionar. Per una part, estan les persones que veuran afectades les seues propietats i, per l’altra, una sentència judicial, fruit d’una herència de governs anteriors. Nosaltres, evidentment, no volem que ningú surte de casa. En este sentit, hem fet tot el que pogut fins que ja no s’ha pogut fer res més perquè hi ha una sentència en ferm que hem d’acatar. A partir d’ara, el curs d’este riu ja és imparable per part nostra. Imagina’t, doncs, quin atzucac se’ns presenta. El jutge ens diu que hem d’enderrocar i al mateix temps es veuen afectats ciutadans... Ara mateix ens estan entrant reclamacions patrimonials per part d’ells i està tot en mans dels serveis jurídics.
De ben segur que l’herència d’este cas afectarà l’Ajuntament en els propers anys. Us pot condicionar econòmicament?
Això és molt significatiu. Hem estat víctimes d’una mala gestió i d’una manera d’entendre l’Urbanisme en el passat, i de veritat que no li desitjo a cap gestor públic haver de passar per una cosa així, tenir ganes de fer avançar el poble i no poder-ho fer perquè tenim herències d’este tipus, que són barbaritats urbanístiques que es van fer quan ERC no governava. Això ha condicionat moltíssim les finances de l’Ajuntament, però tot i això, hem continuat fent les inversions que ens havíem compromès a fer i ara hem reduït el deute de l’Ajuntament en un 76%. Això és fruit duna gestió responsable, en rigor i de treball de molts de mesos.
Recentment s’ha posat data a les obres de les rotondes de la N-340, que començaran a construir-se a partir del 20 de gener, segons ha informat Foment. Els veïns de l’’AP-7 gratuïta ja!’ es mostren contraris, però alguns alcaldes, com vostè, han reivindicat la construcció d’estes rotondes al seu terme.
El nostre equip de Govern ha defensat des del principi la construcció d’una de les rotondes a la sortida de les Cases. Qui no entengue les circumstàncies de cada municipi, vol dir que no entén el nostre territori. No és lo mateix la intersecció que hi ha a l’accès a Les Cases, que la que hi puga haver a un altre poble. És irresponsable posar tots els pobles al mateix sac, no té cap tipus de sentit. A les Cases tenim una intersecció molt perillosa amb un gir a l’esquerra on s’han patit nombrosos accidents, alguns mortals, i això no volem que passe mai més i dignificar este accés. Les Cases és un lloc que rep visitants tots els dies de l’any. Per tant, evidentment, ens refermem amb la voluntat de construir esta rotonda. L’Ajuntament d’Alcanar ha pagat el projecte per construir esta rotonda, som l’únic Ajuntament que ho ha fet perquè perseguim esta obra des de 2015 i hem exigit a Foment que les obres s’inicien en urgència.
Sou favorables a la construcció de l’autovia A-7 al territori o aposteu per l’alliberament de l’autopista AP-7?
Penso que si hi ha una via ràpida al costat de l’N-340 que funciona i està feta no veig necessari fer despesa en una altra via ràpida de les mateixes característiques. Per tant, la meua opció és alliberar definitivament l’AP-7 i optimitzar recursos.
Alcanar ha estat l’únic municipi del territori que s’ha mobilitzar juntament amb una trentena de municipis valencians contra l'acord europeu amb els productors del sud d'Àfrica. Com viu el sector dels cítrics esta situació aquí al municipi?
És una situació molt complicada. Cada dia veiem més camps i més conreus abandonats. I progressivament al conjunt de les Terres de l’Ebre es perden llocs de treball i es tanquen empreses relacionades en el sector. Si el tractat de lliure comerç entre la UE i el sud d’Àfrica continua donant-se, esta tendència anirà en creixement. Ara sí que no ens podem permetre girar el cap ni tancar els ulls i el que hem de fer és lluitar fins al final posicionant-nos a costat dels pagesos fins que l’Estat espanyol i la UE negocien per esta clàusula. Nosaltres estem oferint assessorament a través de formació, jornades tècniques i cítricoles. També promocionem les jornades gastronòmiques de la clementina i seguirem donant suport als pagesos, però a nivell local ens veiem sobrepassats per les maniobres que es donen en el mercat global.
Heu aprovat per primer cop en molts anys els pressupostos municipals abans que comence l’any. Això és gairebé insòlit a Alcanar.
Sí, i crec que és molt significatiu. A part que haguem aprovat els pressupostos al desembre de l’any anterior també ho és que els pressupostos no hagen rebut cap vot en contra. Per tant, també és un símptoma de l’esperit conciliador d’este equip de Govern i de la voluntat de cohesionar el ple municipal pel bé del municipi.
Quins són els grans números d’estos pressupostos?
Un fet molt important és que hem utilitzat el 1,5 MEUR que teníem aproximadament de superàvit no per a fer obres de cara la galeria –i més a 5 mesos de les eleccions- sinó per a fer una gestió responsable dels nostres recursos tal i com ens havíem compromés al principi. El que volem és deixar l’Ajuntament financerament equilibrat per a l’equip de Govern que hagi de vindre a partir de les properes eleccions municipals, sigue quin sigue. A partir d’aquí, les inversions més importants són la urbanització de Codonyers i l’Auditori i continuar en la tasca social de subvencions a entitats, estudiants que se’n van fora, esportistes locals,... i iniciatives que s’emmarquen en l’àmbit social.
Pel que fa a les destrosses que va causar la llevantada del passat octubre. Com s’estan cursant els ajuts i la reconstrucció de les zones afectades?
Vam posar 3 oficines d’atenció als damnificats. Vam rebre al voltant d’un centenar de reclamacions. Ho vam remetre a la subdelegació del Govern espanyol a Tarragona i ara ens han donat unes instruccions per tramitar d’una forma concreta estos formularis de nou. Com ja sabeu, també vam demanar que Alcanar fos declarat zona d’emergència de Protecció Civil. No sabem encara a quines línies d’ajuda podrem accedir en este sentit. La collita de moltes finques afectades ja es va donar per perduda, però a banda estan les infraestructures, camins, marges de pedra,... són coses que costaran molts recursos econòmics i temps per recobrar la normalitat. Els danys pugen a 8 MEUR, per tant parlem d’una suma importantíssima de la qual l’Ajuntament no es pot fer càrrec. Per això pensem que ara és el moment de demostrar la mateixa exemplaritat que van demostrar els ciutadans i ciutadanes d’Alcanar i les Cases per part de les Administracions supralocals.
En les properes eleccions municipals encapçalarà la llista d’ERC, es visualitzaran canvis en la gent que t'acompanyarà a la llista?
De confiar, confio amb tots els que m’acompanyen ara. Tinc un equip del qual n’estic molt orgullós, que treballa amb la il·lusió del primer dia i no és una frase feta. És però, que estem treballant en la llista electoral, encara no tenim res concretat, però toques aquelles persones que en formaran part ho faran vinculades a les seues capacitats per poder tirar endavant i gestionar les regidories concretes.
Quins són els principals projectes que s’han de desenvolupar a Alcanar en els propers anys?
A banda dels dos projectes emblemàtics que hem comentat (Auditori i urbanització del sector Codonyers) també volem tirar endavant la urbanitzar del carrer de l’alcalde Santmartí, que és el carrer que comunica Alcanar amb els equipaments esportius de la Fanecada, la millora dels accessos al municipi. D’altra banda, cal seguir treballant conjuntament amb els veïns d’Alcanar Platja per a la dignificació de les diferents urbanitzacions.
També volem trobar solucions per a la neteja del poble, millorar i ampliar la plantilla de persones que es dediquen a netejar carrers i a posar el poble endreçat i bonic per al dia a dia. Així mateix, seguirem aprofundint en el desenvolupament econòmic del municipi, donant suport als sector productius.
Has estat regidor en els dos anteriors mandats, amb carteres com Salut, Participació Ciutadana, Banda Municipal de Música, Joventut i Gent Gran. Et veies com a alcalde?
Des de que vaig entrar en política sempre havia tingut a l’horitzó arribar a ser algun dia alcalde del meu poble. Sempre que entres a formar part d’un equip, el que vols és ajudar a la gent del municipi des de la teua posició, però anar avançant. I sí, sempre m’havia fet il·lusió poder arribar algun dia a liderar l’equip, posar-me al capdavant i donar sortida a la vocació de servei a les persones que he tingut des de ben jove. Ho havia visualitat i ara s’ha complert i la veritat és que estic molt content i molt agraït a tota la gent que ho ha fet possible.
La política, per tant, era una vocació que li venia de ben jove?
Sí, de fet, vinc del món associatiu. Vaig ser president d’una associació de joves del municipi, també he format part del Teatre Gresol, de l’Associació Excursionista,... m’ha agradat sempre formar part del teixit associatiu, la proximitat amb la gent i endegar iniciatives, propostes en pro del municipi.
"Alfons em va dir una frase quan vaig començar que se m’ha quedat gravada: «Joan, nosaltres potser posem la pota alguna vegada, però la mà no la posem mai
Alfons Montserrat ha estat el seu pare polític, d’alguna manera. Assumiu l’alcaldia amb la intenció de seguir la mateixa línia o proposa incorporar canvis?
No, nosaltres continuem exercint el nostre càrrec amb la mateixa responsabilitat. Ens sentim humilment preparats. Sent clars en la nostra gestió, transparents i propers en el nostre dia a dia i ferms sempre en l’execució de projecte. Sobretot amb molta humilitat i molta honestedat. Alfons em va dir una frase quan vaig començar que se m’ha quedat gravada: «Joan, nosaltres potser posem la pota alguna vegada, però la mà no la posem mai». I això és una lliçó de vida i política que sempre tinc present en el dia a dia a l’Ajuntament.
El fet que Montserrat haja renunciat en favor seu a l’alcaldia un any abans de les eleccions li confereix avantatge respecte els que seran els seus contrincants?
Jo continuo exercint la funció pública de la mateixa manera que ho feia abans. No he canviat absolutament res. La mateixa intensitat, la mateixa passió i sobretot la mateixa il·lusió. Que ara ho faça des del càrrec d’alcaldia no considero que implique cap diferència respecte la meua actitud anterior. Per tant, penso que no m’ha de suposar cap avantatge.
En els mesos que queden abans de les eleccions, quines seran les principals actuacions que vol veure culminades?
Una que ens fa molta il·lusió i que és una necessitat del teixit associatiu del municipi és començar a projectar l’auditori José Antonio Valls que és l’últim equipament que considero que ens falta per tancar este cercle d’equipaments al nostre municipi. Tenim la piscina coberta, tenim el mercat, tenim l’alberg dels Josepets, les biblioteques d’Alcanar i de les Cases d’Alcanar i ara ens feia falta l’auditori, una il·lusió que hem anat perseguint al llarg de tots estos anys i que ara es veurà materialitzada ens els propers mesos. I una altra de les obres que ens fa especial il·lusió materialitzar és la urbanització dels Codonyers, uns carrers que envolten els equipaments escolars i també el poliesportiu. Dignificar aquella zona és una qüestió d’unir el nucli neuràlgic del municipi, però també és na qüestió d’estètica. I el que tenim moltes ganes de veure, això sí, és el nostre poble net. És un repte que tenim pendent i que ens hem marcat.
L’anterior mandat va estar marcat per al denúncia del cas Carraus, que va suposar una enorme pressió sobre una gestió que finalment va quedar avalada. Considera, en este sentit, que este mandat ha estat tranquil? Ha canviat el clima polític des de llavors?
La veritat és que el clima polític durant este mandat ha millorat. Evidentment el cas Carraus va ser un daltabaix importantíssim aquí al consistori, que finalment s’ha resolt com tots esperàvem i com tots sabíem que acabaria, és a dir, posant de manifest l’honestedat de l’aleshores regidor d’Urbanisme Manel Martí i d’Alfons Montserrat. A partir de llavors, l’activitat dels nostres adversaris polítics, sobretot aquells que van d’alguna forma impulsar estes denúncies, ha minvat bastant. Esperem que seguisca així, perquè aquí hem vingut a fer política, a treballar pel progrés i el benestar del poble.
"La relació amb els altres grups de l’oposició ha millorat en alguns casos i en d’altres segueix igual "
Com és ara la relació amb els grups de l’oposició?
La relació amb els altres grups de l’oposició ha millorat en alguns casos i en d’altres segueix igual. Tot i que hem dit sempre, tal com vaig remarcar al discurs d’investidura i segueixo mantenint, les portes dels despatxos dels regidors i de l’alcalde estan sempre oberts per a qualsevol consulta o afer que tinga a veure amb l’Ajuntament.
Heu governat els darrers 4 anys en majoria absoluta. No sé si això també a vegades pot significar un desavantatge, pel perill d’acomodar-se i fer les coses per inèrcia.
La veritat és que no hem condicionat mai la nostra vocació de servei públic als comicis ni als resultats. Ens hem mantingut sempre en la mateixa il·lusió, la mateixa intensitat a l’hora de governa i el mateix optimisme. Hem treballat sempre en la mateixa intensitat i això és una de les coses que dóna més gust de treballar al costat d’un equip d’estes característiques, sempre mostrant el seu compromís al màxim exponent. La majoria absoluta no ens ha condicionat en este sentit.
Continua sobre la taula el cas Turov, pel qual ja s’ha hagut de fer front a una indemnització a la promotora i al mateix temps, continua el drama sobre la situació dels propietaris, que en el seu dia van reclamar danys i perjudicis morals. Què ha fet l’Ajuntament al respecte, en quin punt ens trobem?
És una situació complicadíssima per a l’Ajuntament i per al municipi, molt difícil de gestionar. Per una part, estan les persones que veuran afectades les seues propietats i, per l’altra, una sentència judicial, fruit d’una herència de governs anteriors. Nosaltres, evidentment, no volem que ningú surte de casa. En este sentit, hem fet tot el que pogut fins que ja no s’ha pogut fer res més perquè hi ha una sentència en ferm que hem d’acatar. A partir d’ara, el curs d’este riu ja és imparable per part nostra. Imagina’t, doncs, quin atzucac se’ns presenta. El jutge ens diu que hem d’enderrocar i al mateix temps es veuen afectats ciutadans... Ara mateix ens estan entrant reclamacions patrimonials per part d’ells i està tot en mans dels serveis jurídics.
"Hem estat víctimes d’una mala gestió i d’una manera d’entendre l’Urbanisme en el passat"
De ben segur que l’herència d’este cas afectarà l’Ajuntament en els propers anys. Us pot condicionar econòmicament?
Això és molt significatiu. Hem estat víctimes d’una mala gestió i d’una manera d’entendre l’Urbanisme en el passat, i de veritat que no li desitjo a cap gestor públic haver de passar per una cosa així, tenir ganes de fer avançar el poble i no poder-ho fer perquè tenim herències d’este tipus, que són barbaritats urbanístiques que es van fer quan ERC no governava. Això ha condicionat moltíssim les finances de l’Ajuntament, però tot i això, hem continuat fent les inversions que ens havíem compromès a fer i ara hem reduït el deute de l’Ajuntament en un 76%. Això és fruit duna gestió responsable, en rigor i de treball de molts de mesos.
"El nostre equip de Govern ha defensat des del principi la construcció d’una de les rotondes a la sortida de les Cases. Qui no entengue les circumstàncies de cada municipi, vol dir que no entén el nostre territori"
Recentment s’ha posat data a les obres de les rotondes de la N-340, que començaran a construir-se a partir del 20 de gener, segons ha informat Foment. Els veïns de l’’AP-7 gratuïta ja!’ es mostren contraris, però alguns alcaldes, com vostè, han reivindicat la construcció d’estes rotondes al seu terme.
El nostre equip de Govern ha defensat des del principi la construcció d’una de les rotondes a la sortida de les Cases. Qui no entengue les circumstàncies de cada municipi, vol dir que no entén el nostre territori. No és lo mateix la intersecció que hi ha a l’accès a Les Cases, que la que hi puga haver a un altre poble. És irresponsable posar tots els pobles al mateix sac, no té cap tipus de sentit. A les Cases tenim una intersecció molt perillosa amb un gir a l’esquerra on s’han patit nombrosos accidents, alguns mortals, i això no volem que passe mai més i dignificar este accés. Les Cases és un lloc que rep visitants tots els dies de l’any. Per tant, evidentment, ens refermem amb la voluntat de construir esta rotonda. L’Ajuntament d’Alcanar ha pagat el projecte per construir esta rotonda, som l’únic Ajuntament que ho ha fet perquè perseguim esta obra des de 2015 i hem exigit a Foment que les obres s’inicien en urgència.
Sou favorables a la construcció de l’autovia A-7 al territori o aposteu per l’alliberament de l’autopista AP-7?
Penso que si hi ha una via ràpida al costat de l’N-340 que funciona i està feta no veig necessari fer despesa en una altra via ràpida de les mateixes característiques. Per tant, la meua opció és alliberar definitivament l’AP-7 i optimitzar recursos.
"És una situació molt complicada. Cada dia veiem més camps i més conreus abandonats. Cada dia es perden més llocs de treball"
Alcanar ha estat l’únic municipi del territori que s’ha mobilitzar juntament amb una trentena de municipis valencians contra l'acord europeu amb els productors del sud d'Àfrica. Com viu el sector dels cítrics esta situació aquí al municipi?
És una situació molt complicada. Cada dia veiem més camps i més conreus abandonats. I progressivament al conjunt de les Terres de l’Ebre es perden llocs de treball i es tanquen empreses relacionades en el sector. Si el tractat de lliure comerç entre la UE i el sud d’Àfrica continua donant-se, esta tendència anirà en creixement. Ara sí que no ens podem permetre girar el cap ni tancar els ulls i el que hem de fer és lluitar fins al final posicionant-nos a costat dels pagesos fins que l’Estat espanyol i la UE negocien per esta clàusula. Nosaltres estem oferint assessorament a través de formació, jornades tècniques i cítricoles. També promocionem les jornades gastronòmiques de la clementina i seguirem donant suport als pagesos, però a nivell local ens veiem sobrepassats per les maniobres que es donen en el mercat global.
Heu aprovat per primer cop en molts anys els pressupostos municipals abans que comence l’any. Això és gairebé insòlit a Alcanar.
Sí, i crec que és molt significatiu. A part que haguem aprovat els pressupostos al desembre de l’any anterior també ho és que els pressupostos no hagen rebut cap vot en contra. Per tant, també és un símptoma de l’esperit conciliador d’este equip de Govern i de la voluntat de cohesionar el ple municipal pel bé del municipi.
Joan Roig va prendre possessió com a alcalde el 4 d'octubre passat. Foto: Sofia Cabanes
Quins són els grans números d’estos pressupostos?
Un fet molt important és que hem utilitzat el 1,5 MEUR que teníem aproximadament de superàvit no per a fer obres de cara la galeria –i més a 5 mesos de les eleccions- sinó per a fer una gestió responsable dels nostres recursos tal i com ens havíem compromés al principi. El que volem és deixar l’Ajuntament financerament equilibrat per a l’equip de Govern que hagi de vindre a partir de les properes eleccions municipals, sigue quin sigue. A partir d’aquí, les inversions més importants són la urbanització de Codonyers i l’Auditori i continuar en la tasca social de subvencions a entitats, estudiants que se’n van fora, esportistes locals,... i iniciatives que s’emmarquen en l’àmbit social.
Pel que fa a les destrosses que va causar la llevantada del passat octubre. Com s’estan cursant els ajuts i la reconstrucció de les zones afectades?
Vam posar 3 oficines d’atenció als damnificats. Vam rebre al voltant d’un centenar de reclamacions. Ho vam remetre a la subdelegació del Govern espanyol a Tarragona i ara ens han donat unes instruccions per tramitar d’una forma concreta estos formularis de nou. Com ja sabeu, també vam demanar que Alcanar fos declarat zona d’emergència de Protecció Civil. No sabem encara a quines línies d’ajuda podrem accedir en este sentit. La collita de moltes finques afectades ja es va donar per perduda, però a banda estan les infraestructures, camins, marges de pedra,... són coses que costaran molts recursos econòmics i temps per recobrar la normalitat. Els danys pugen a 8 MEUR, per tant parlem d’una suma importantíssima de la qual l’Ajuntament no es pot fer càrrec. Per això pensem que ara és el moment de demostrar la mateixa exemplaritat que van demostrar els ciutadans i ciutadanes d’Alcanar i les Cases per part de les Administracions supralocals.
En les properes eleccions municipals encapçalarà la llista d’ERC, es visualitzaran canvis en la gent que t'acompanyarà a la llista?
De confiar, confio amb tots els que m’acompanyen ara. Tinc un equip del qual n’estic molt orgullós, que treballa amb la il·lusió del primer dia i no és una frase feta. És però, que estem treballant en la llista electoral, encara no tenim res concretat, però toques aquelles persones que en formaran part ho faran vinculades a les seues capacitats per poder tirar endavant i gestionar les regidories concretes.
Quins són els principals projectes que s’han de desenvolupar a Alcanar en els propers anys?
A banda dels dos projectes emblemàtics que hem comentat (Auditori i urbanització del sector Codonyers) també volem tirar endavant la urbanitzar del carrer de l’alcalde Santmartí, que és el carrer que comunica Alcanar amb els equipaments esportius de la Fanecada, la millora dels accessos al municipi. D’altra banda, cal seguir treballant conjuntament amb els veïns d’Alcanar Platja per a la dignificació de les diferents urbanitzacions.
També volem trobar solucions per a la neteja del poble, millorar i ampliar la plantilla de persones que es dediquen a netejar carrers i a posar el poble endreçat i bonic per al dia a dia. Així mateix, seguirem aprofundint en el desenvolupament econòmic del municipi, donant suport als sector productius.