Emprenedors per força

Redacció
05 de desembre del 2012

Jo m’he convertit en emprenedora totalment forçada, ho reconec, per la destrucció massiva de llocs de treball que ha patit i està patint el sector periodístic arreu i perquè no vull perdre el tren de la feina i menys encara aquí a les Terres de l’Ebre on per no aturar-se, no s’atura ni l’Euromed.

Dit això, crec que forçats o no forçats és bo que hi hagi emprenedors i em va anar molt bé la conferència del coach Sergio Fernández que va servir per cloure la jornada d’Amposta. Jo també era, i encara ho sóc una mica, escèptica amb tot això del coaching. Però subscric el 90%  dels missatges que va llençar. Us apunto algunes frases lapidàries: “S’ha acabat el capitalisme i arriba el talentisme”. “Estem davant d’una nova era. Mai hi hagut tantes oportunitats com fins ara. S’ha acabat el treball tal com l’enteníem, però arriben les oportunitats i els projectes”. Sona bonic, però també és cert que s’estan perdent molts drets laborals que teníem fins ara. L’emprenedor és el seu propi amo, però sovint a costelles de sacrificar molts d’aquests drets que han tardat segles en assolir-se. És pura reflexió.

I enmig d’aquest remolí de projectes emprenedors n’hi ha de sorprenents, com el que han iniciat quatre joves emprenedors de Deltebre. Es diu Cultiva tu fe, una empresa que es dedica a la venta de terra i llavors de Natzaret. “La fe en què et vagin bé les coses, en què tu pots aconseguir-ho”, argumenta Josep Bertomeu, un dels socis. La idea va sorgir simplement d’una pluja d’idees i Bertomeu va fer riure als presents al Fòrum d’Amposta explicant com se’n va anar a Israel aprofitant una missió comercial de la Cambra de Comerç de Reus juntament amb el comercial de Borges i el representant de la Hellow Kitty. Tot plegat una mica surrealista. Allà va fer cap primer a un garden de festucs, on  va conèixer un jueu que tenia terra a Natzaret. “Jo amb el meu anglès acaverat i el jueu que tampoc el parlava massa bé, no ens vam aconseguir entendre”. Sort que, quan ja ho donava tot per perdut, a l’hotel va topar amb un jueu argentí que, amb Messi pel mig, li va fer de traductor. Ara vénen caixes amb 500 grams de terra de Natzaret i llavors amb connotacions bíbliques: el magraner (Punica granatum), símbol de la fertilitat, el xiprès (Cupressus sempervivens), símbol de l’espiritualitat, i la murta (Myrtus comunis) i l’estepa (Cistus salvifolius) símbol de l’abundància. Ho fan via online a la seua pàgina web, però també en floristeries de Barcelona (a les Rambles i a l’Illa Diagonal). I el seu objectiu a curt termini és tenir una floristeria a cadascuna de les capitals de província estatal i obrir-se mercat a Argentina i Mèxic. Cada caixa costa 49 euros amb despeses d’enviament incloses i el 5% del cost el destinen a finançar un projecte d’agricultura sostenible al Perú. És emprenedoria solidària. A veure com els va. Ells han seguit els principis que marca la nova era: innovar i creure amb la seua idea. Com deia Sergio Fernández a la seua conferència han aconseguit resoldre un problema a un nombre determinat de persones: què li regalem a la mare, a l’àvia o a l’embarassada i què siga original: terra santa en una caixeta. Evidentment els ateus no són clients potencials, però la catòlica continua sent una confessió amb nombrosos seguidors.