24
de novembre
del
2018
Actualitzat
a les
14:52h
Tot i no aparèixer a la majoria de llibres d'història, les dones va jugar un paper clau en la Guerra Civil espanyola. Una etapa més on el paper de la dona en la societat és silenciat i la seua figura invisibilitzada.
Des dels principis de la Guerra, van ser moltes les dones republicanes que van decidir incorporar-se a les milícies i participar en la lluita armada. Algunes ho van fer impulsades per consciència política, altres per acompanyar a familiars directes, però també per la seua ànsia d'aconseguir aquell lloc en la societat que fins llavors se'ls hi havia negat. Les milicianes eren dones actives, treballadores, revolucionaries i d'inspiració anarquista. Moltes d'elles no tenien estudis i van ser integrants dels quadres del sindicat de la CNT-FAI.
Maria Francisco Solà, més coneguda com "la miliciana" d'Alcanar, encaixa a la perfecció amb este perfil, i ella mateixa s'acabarà definint com "més roja que la sang".
Maria, "la miliciana" d'Alcanar
Filla de Ramon i Teresa, Maria Francisco Solà, va néixer l'any 1914 en una família humil de les Cases d'Alcanar. Com moltes noies en aquells temps, Maria va passar la seua joventut treballant. Quan va complir la majoria d'edat va entrar com a criada a la casa d'un pintor de la zona. Una de les raons per les quals Maria va decidir fer-se miliciana va ser perquè no cobrava, mentre que al front li pagaven unes 3 pessetes diàries.
Esta història la sabem gràcies a l'estudiós d'història local, Joan B. Beltran Reverter. Beltran dedica el seu estudi a conèixer la vida de Maria, un personatge que, com molts d'altres, ha sigut silenciat. "La història de Maria "la miliciana" és un fidel testimoni de la repressió que el Govern franquista va exercir sobre la dona republicana. En ella hi trobem perfectament representada aquella dona que va patir en la seua pell presó, tortures, violacions, caps rapats o la ingesta d'oli de ricino", assenyala Beltran.
És a partir del coneixement i estudi del procediment sumaríssim d'urgència núm. 407, instruït pel jutge militar de l'Exèrcit de Terra a la plaça de Castelló, el juliol de 1938, que Beltran va poder desenvolupar una base sobre la qual seguir investigant, fins a conèixer gairebé al complet la vida d'esta miliciana d'Alcanar.
Maria va implicar-se activament en la lluita antifeixista realitzant tasques de propaganda, treballant com a guàrdia armada a l'edifici de l'Ajuntament i prestant servei de guàrdies al local de la CNT d'Ulldecona, entre d'altres. La miliciana portava escopeta i pistola.
A principis d'agost de 1936, Maria Francisco marxa amb un grup de joves canareus al front de guerra, cap a la zona d'Alcanyís. Allí passa dos mesos fent tasques a la cuina o netejant la roba dels soldats. És en este moment on veu d'una manera clara com el Govern republicà ja havia apartat a la dona de la primera línia del front, lluny de l'element propagandístic que s'havia utilitzat als inicis de la guerra. Dos mesos després la miliciana torna a casa, on entra a treballar a la Col·lectivitat camperola de la CNT-FAI d'Alcanar i es casa amb Daniel Esteller, també membre de la sindical anarquista. Poc menys d'un any més tard, Maria Francisco dixa la seua activitat com a militant per dedicar-se a les feines de la llar.
L'arribada de l'exèrcit franquista
El 15 d'abril de 1938, una part de les tropes franquistes entren a Alcanar, trencant en dos la zona republicana. Els franquistes empresonen a la parella de Maria. Ella, amb 23 anys i una filla acabada de nàixer, es veu oblidada a fer front a les tan habituals acusacions. El 24 de juny Maria Francisco Solà presta declaració al Quarter de la Guàrdia Civil d'Alcanar sota l'acusació d'auxili a la rebel·lió. A principis del mes de juliol s'inicien les diligències del Procediment Sumaríssim d'Urgència núm. 407, incoat pel jutge instructor de l'Exèrcit de Terra de Castelló contra Maria Francisco Solà. En aquell moment Maria es troba en presó preventiva al seu domicili d'Alcanar, donada la condició que té una filla de dos mesos a la que ha d'alletar. A la tardor del mateix any, serà el Consell de Guerra Permanent núm. 1 de Vinaròs el que la sentenciarà a 12 anys i un dia de presó.
A partir d'este mateix dia, ella i la seua filla Maria Teresa ingressen a la presó de Vinaròs, però uns anys després són traslladades a la de Castelló i posteriorment a la de Santander. "Les dones, pel sol fet de ser esposes, mares, filles, novies o simplement per ideologia, varen patir la repressió franquista, essent demonitzades", detalla Beltran.
L'any 1940, durant la seua estada a la presó de dones "Salesianos" de Santander, Maria s'assabenta gràcies a una monja d'una nova llei que obligava a separar a les preses republicanes dels seus fills. És la mateixa monja la que s'encarrega que la filla de Maria puga sortir de la presó per entregar-la a la germana del seu marit, Joaquina Esteller. També és en aquella presó del nord d'Espanya on li concedeixen la llibertat provisional i li redueixen la pena a sis anys i un dia de presó, segons certifica la investigació de Beltran.
Una lluita per la llibertat
Finalment, el 22 de juny de 1944 li va ser extingida la condemna, rebent el certificat d'alliberament definitiu. Maria Francisco va demanar poder traslladar-se a la Cava, on vivia el seu cunyat i on es retroba amb Daniel Esteller. Maria Francisco Solà refà la seua vida juntament amb la seua família. Ella es dedica a l'estraperlo i el seu marit Daniel, a l'obra.
Maria "la miliciana" mor el 15 de desembre de 1993, als 79 anys, a Deltebre. El seu cos i el de Daniel Esteller descansen al cementiri d'Alcanar, on encara avui la gent gran la recorda com una dona decidida i forta, que va saber lluitar per la vida i per la llibertat.
La història de Maria, "la miliciana d'Alcanar", es detallarà a la xerrada que Joan B. Beltran Reverter oferirà aquest diumenge 25 de novembre a les 11.30 hores a la Cisterna del Vall d'Alcanar, en un acte inclòs a la commemoració del Dia Internacional de la Violència envers les Dones.
Des dels principis de la Guerra, van ser moltes les dones republicanes que van decidir incorporar-se a les milícies i participar en la lluita armada. Algunes ho van fer impulsades per consciència política, altres per acompanyar a familiars directes, però també per la seua ànsia d'aconseguir aquell lloc en la societat que fins llavors se'ls hi havia negat. Les milicianes eren dones actives, treballadores, revolucionaries i d'inspiració anarquista. Moltes d'elles no tenien estudis i van ser integrants dels quadres del sindicat de la CNT-FAI.
Maria Francisco Solà, més coneguda com "la miliciana" d'Alcanar, encaixa a la perfecció amb este perfil, i ella mateixa s'acabarà definint com "més roja que la sang".
Maria, "la miliciana" d'Alcanar
Filla de Ramon i Teresa, Maria Francisco Solà, va néixer l'any 1914 en una família humil de les Cases d'Alcanar. Com moltes noies en aquells temps, Maria va passar la seua joventut treballant. Quan va complir la majoria d'edat va entrar com a criada a la casa d'un pintor de la zona. Una de les raons per les quals Maria va decidir fer-se miliciana va ser perquè no cobrava, mentre que al front li pagaven unes 3 pessetes diàries.
Esta història la sabem gràcies a l'estudiós d'història local, Joan B. Beltran Reverter. Beltran dedica el seu estudi a conèixer la vida de Maria, un personatge que, com molts d'altres, ha sigut silenciat. "La història de Maria "la miliciana" és un fidel testimoni de la repressió que el Govern franquista va exercir sobre la dona republicana. En ella hi trobem perfectament representada aquella dona que va patir en la seua pell presó, tortures, violacions, caps rapats o la ingesta d'oli de ricino", assenyala Beltran.
És a partir del coneixement i estudi del procediment sumaríssim d'urgència núm. 407, instruït pel jutge militar de l'Exèrcit de Terra a la plaça de Castelló, el juliol de 1938, que Beltran va poder desenvolupar una base sobre la qual seguir investigant, fins a conèixer gairebé al complet la vida d'esta miliciana d'Alcanar.
Sumaríssim d'urgència on s'exigia la detenció de Maria Francisco Solà. Foto: Cedida
Maria va implicar-se activament en la lluita antifeixista realitzant tasques de propaganda, treballant com a guàrdia armada a l'edifici de l'Ajuntament i prestant servei de guàrdies al local de la CNT d'Ulldecona, entre d'altres. La miliciana portava escopeta i pistola.
A principis d'agost de 1936, Maria Francisco marxa amb un grup de joves canareus al front de guerra, cap a la zona d'Alcanyís. Allí passa dos mesos fent tasques a la cuina o netejant la roba dels soldats. És en este moment on veu d'una manera clara com el Govern republicà ja havia apartat a la dona de la primera línia del front, lluny de l'element propagandístic que s'havia utilitzat als inicis de la guerra. Dos mesos després la miliciana torna a casa, on entra a treballar a la Col·lectivitat camperola de la CNT-FAI d'Alcanar i es casa amb Daniel Esteller, també membre de la sindical anarquista. Poc menys d'un any més tard, Maria Francisco dixa la seua activitat com a militant per dedicar-se a les feines de la llar.
L'arribada de l'exèrcit franquista
El 15 d'abril de 1938, una part de les tropes franquistes entren a Alcanar, trencant en dos la zona republicana. Els franquistes empresonen a la parella de Maria. Ella, amb 23 anys i una filla acabada de nàixer, es veu oblidada a fer front a les tan habituals acusacions. El 24 de juny Maria Francisco Solà presta declaració al Quarter de la Guàrdia Civil d'Alcanar sota l'acusació d'auxili a la rebel·lió. A principis del mes de juliol s'inicien les diligències del Procediment Sumaríssim d'Urgència núm. 407, incoat pel jutge instructor de l'Exèrcit de Terra de Castelló contra Maria Francisco Solà. En aquell moment Maria es troba en presó preventiva al seu domicili d'Alcanar, donada la condició que té una filla de dos mesos a la que ha d'alletar. A la tardor del mateix any, serà el Consell de Guerra Permanent núm. 1 de Vinaròs el que la sentenciarà a 12 anys i un dia de presó.
A partir d'este mateix dia, ella i la seua filla Maria Teresa ingressen a la presó de Vinaròs, però uns anys després són traslladades a la de Castelló i posteriorment a la de Santander. "Les dones, pel sol fet de ser esposes, mares, filles, novies o simplement per ideologia, varen patir la repressió franquista, essent demonitzades", detalla Beltran.
L'any 1940, durant la seua estada a la presó de dones "Salesianos" de Santander, Maria s'assabenta gràcies a una monja d'una nova llei que obligava a separar a les preses republicanes dels seus fills. És la mateixa monja la que s'encarrega que la filla de Maria puga sortir de la presó per entregar-la a la germana del seu marit, Joaquina Esteller. També és en aquella presó del nord d'Espanya on li concedeixen la llibertat provisional i li redueixen la pena a sis anys i un dia de presó, segons certifica la investigació de Beltran.
Maria Francisco i la seua filla, Maria Teresa. Foto: Cedida
Una lluita per la llibertat
Finalment, el 22 de juny de 1944 li va ser extingida la condemna, rebent el certificat d'alliberament definitiu. Maria Francisco va demanar poder traslladar-se a la Cava, on vivia el seu cunyat i on es retroba amb Daniel Esteller. Maria Francisco Solà refà la seua vida juntament amb la seua família. Ella es dedica a l'estraperlo i el seu marit Daniel, a l'obra.
Maria "la miliciana" mor el 15 de desembre de 1993, als 79 anys, a Deltebre. El seu cos i el de Daniel Esteller descansen al cementiri d'Alcanar, on encara avui la gent gran la recorda com una dona decidida i forta, que va saber lluitar per la vida i per la llibertat.
La història de Maria, "la miliciana d'Alcanar", es detallarà a la xerrada que Joan B. Beltran Reverter oferirà aquest diumenge 25 de novembre a les 11.30 hores a la Cisterna del Vall d'Alcanar, en un acte inclòs a la commemoració del Dia Internacional de la Violència envers les Dones.