11
de juliol
del
2018
Actualitzat
a les
20:51h
La mort de 215 persones l'any 1978 per l'accident d'un camió cisterna carregat de gas propilè a l'N-340, sortint de la Rapita, ja al terme municipal d'Alcanar, va provocar un canvi immediat de la normativa del transport de matèries perilloses per carretera i va aconseguir, pocs mesos més tard, una variant per a Sant Carles de la Ràpita per a què "la nacional" deixés de creuar el municipi. 215 morts i un centenar de ferits en van ser la factura social.
La 340, en canvi, segueix sumant víctimes. En concret, 92 des de 2010. A canvi, zero millores al respecte i pendents de la fi de les concessions a l'AP-7. La "tragèdia dels Alfacs", en canvi, no ha volgut ser només un accident de tràfic per certificar que les fatalitats propulsen canvis. El càmping que es va engolir el foc a 2 quilòmetres al sud de Sant Carles de la Ràpita, segueix dignament dempeus, 40 anys més tard. De fet, no ho ha deixat d'estar-hi mai, ni ha carregat la tragèdia com "una llosa".
El Càmping Alfacs va revestir el seu trosset de paradís deltaic amb 215 estrelles, situades en una paret de l'establiment per honrar i recordar, i és d'aquells estels que hi pengen les lliçons apreses l'11 de juliol de 1978: la solidaritat durant i després, la intel·ligència col·lectiva per entendre, el respecte a totes les víctimes, la superació personal i general que va tocar assumir, i la perseverança per seguir endavant amb un ull posat, només quan toca, al retrovisor.
El Càmping Alfacs estarà per sempre vinculat a un dels accidents de més impacte de la història del territori i del país. Això, s'ho fan seu. En canvi, les xarxes i la vida digital s'han encarregat que aquest vincle sobrepassi certs límits morals, deontològics i ètics, enllaçant i enfangant el negoci familiar amb les imatges més crues d'aquell "infern" del juliol del 78. "No volem oblidar, ni passar pàgina", ha apuntat Mario Gianni, actual gerent del càmping, fill i nebot dels seus primers propietaris.
Amb una demanda a Google Spain pel dret a l'oblit, van intentar que el cercador deixés de vincular el seu negoci amb imatges obscenes i dures, que fàcilment poder fer "tirar enrere" la clientela a l'hora d'escollir-los com a destí vacacional. La demanda, presentada al jutjat d'Amposta, es va desestimar. El jutge instructor els va instar a demandar al gegant Google directament als Estat Units. Ho van descartar per la distància i per la limitació dels períodes establerts per poder demandar empreses tecnològiques.
"Ens va saber mal que no s'entrés al fons de la matèria perquè el temps ha demostrat que estes grans empreses sí que tenen mà sobre què ensenyen i què no els seus cercadors. Només demanàvem que es classifiqués adequadament la informació", ha defensat Gianni. Però més enllà dels interrogants encara no resolts, 40 anys després, sobre com els mitjans de comunicació han de tractar les imatges amb víctimes com les que omplen l'hemeroteca de la "tragèdia dels Alfacs", els responsables del càmping confien que la seua petita lluita hagi servit, com a mínim, per reservar per als fons dels arxius les "més escabroses".
D'estos 40 anys, al final, com apunta Gianni, la seua memòria ha volgut guardar les imatges dels "campistes solidaris" que els van ajudar a començar de nou, sobretot els que van tornar sense pensar-s'ho i també tots aquells que es van allotjar per primera vegada als Alfacs just després de l'accident. Mario Gianni de seguida anomena amb afecte un enginyer de Lufhtansa que hi va seguir estiuejant molt anys. "Sortosament, la intel·ligència col·lectiva existeix des de fa molt de temps", ha remarcat el propietari del Càmping Alfacs.
"Ens podem donar per satisfets que sempre hem tingut un gran suport. Aquí és un lloc de vacances i mai ha estat quelcom que ens penalitze. Venen i trien un lloc per gaudir del mar i de la badia sense massificacions, poca cosa més", ha afegit. Com van fer els seus pares i els seus tiets, Gianni també està convençut que ha de mirar cap al futur amb "cura" i amb "optimisme moderat". "Hem de veure cap on van les tendències, què busquen els clients i tot això amb els nostres treballadors, que han estat el gran puntal de l'activitat", ha agraït.
Les commemoracions i els paral·lelismes
Este dimecres al vespre, el moviment veïnal per una AP-7 gratuïta, que lluita des de 2015 per acabar amb la sinistralitat a l'N-340, celebrarà el seu tall de carretera número 200 al punt exacte on aquell camió amb sobrecàrrega de propilè, 25 tones, va explotar. Aquell "tifó" que va servir per prendre mesures concretes, com també ha remarcat l'alcalde d'Alcanar, Alfons Montserrat, s'ha convertit durant 4 dècades en una "gota malaia". "És una carretera amb molt trànsit i molts accidents. N'hi ha un, un altre, després no passa res i al cap d'un temps, hi tornem. El perill el patim tots, no només els que vivim aquí. Allò va passar molt ràpid i amb coses així es prenen mesures, però quan passen a càmera lenta no es fan accions decidides, malgrat que la gent que s'ha endut per davant també és una xifra de dos o tres dígits", ha apuntat Gianni.
La 340, en canvi, segueix sumant víctimes. En concret, 92 des de 2010. A canvi, zero millores al respecte i pendents de la fi de les concessions a l'AP-7. La "tragèdia dels Alfacs", en canvi, no ha volgut ser només un accident de tràfic per certificar que les fatalitats propulsen canvis. El càmping que es va engolir el foc a 2 quilòmetres al sud de Sant Carles de la Ràpita, segueix dignament dempeus, 40 anys més tard. De fet, no ho ha deixat d'estar-hi mai, ni ha carregat la tragèdia com "una llosa".
El Càmping Alfacs va revestir el seu trosset de paradís deltaic amb 215 estrelles, situades en una paret de l'establiment per honrar i recordar, i és d'aquells estels que hi pengen les lliçons apreses l'11 de juliol de 1978: la solidaritat durant i després, la intel·ligència col·lectiva per entendre, el respecte a totes les víctimes, la superació personal i general que va tocar assumir, i la perseverança per seguir endavant amb un ull posat, només quan toca, al retrovisor.
El Càmping Alfacs estarà per sempre vinculat a un dels accidents de més impacte de la història del territori i del país. Això, s'ho fan seu. En canvi, les xarxes i la vida digital s'han encarregat que aquest vincle sobrepassi certs límits morals, deontològics i ètics, enllaçant i enfangant el negoci familiar amb les imatges més crues d'aquell "infern" del juliol del 78. "No volem oblidar, ni passar pàgina", ha apuntat Mario Gianni, actual gerent del càmping, fill i nebot dels seus primers propietaris.
Amb una demanda a Google Spain pel dret a l'oblit, van intentar que el cercador deixés de vincular el seu negoci amb imatges obscenes i dures, que fàcilment poder fer "tirar enrere" la clientela a l'hora d'escollir-los com a destí vacacional. La demanda, presentada al jutjat d'Amposta, es va desestimar. El jutge instructor els va instar a demandar al gegant Google directament als Estat Units. Ho van descartar per la distància i per la limitació dels períodes establerts per poder demandar empreses tecnològiques.
"Ens va saber mal que no s'entrés al fons de la matèria perquè el temps ha demostrat que estes grans empreses sí que tenen mà sobre què ensenyen i què no els seus cercadors. Només demanàvem que es classifiqués adequadament la informació", ha defensat Gianni. Però més enllà dels interrogants encara no resolts, 40 anys després, sobre com els mitjans de comunicació han de tractar les imatges amb víctimes com les que omplen l'hemeroteca de la "tragèdia dels Alfacs", els responsables del càmping confien que la seua petita lluita hagi servit, com a mínim, per reservar per als fons dels arxius les "més escabroses".
Vista aèria del càmping Els Alfacs en l'actualitat.
D'estos 40 anys, al final, com apunta Gianni, la seua memòria ha volgut guardar les imatges dels "campistes solidaris" que els van ajudar a començar de nou, sobretot els que van tornar sense pensar-s'ho i també tots aquells que es van allotjar per primera vegada als Alfacs just després de l'accident. Mario Gianni de seguida anomena amb afecte un enginyer de Lufhtansa que hi va seguir estiuejant molt anys. "Sortosament, la intel·ligència col·lectiva existeix des de fa molt de temps", ha remarcat el propietari del Càmping Alfacs.
"Ens podem donar per satisfets que sempre hem tingut un gran suport. Aquí és un lloc de vacances i mai ha estat quelcom que ens penalitze. Venen i trien un lloc per gaudir del mar i de la badia sense massificacions, poca cosa més", ha afegit. Com van fer els seus pares i els seus tiets, Gianni també està convençut que ha de mirar cap al futur amb "cura" i amb "optimisme moderat". "Hem de veure cap on van les tendències, què busquen els clients i tot això amb els nostres treballadors, que han estat el gran puntal de l'activitat", ha agraït.
Les commemoracions i els paral·lelismes
Este dimecres al vespre, el moviment veïnal per una AP-7 gratuïta, que lluita des de 2015 per acabar amb la sinistralitat a l'N-340, celebrarà el seu tall de carretera número 200 al punt exacte on aquell camió amb sobrecàrrega de propilè, 25 tones, va explotar. Aquell "tifó" que va servir per prendre mesures concretes, com també ha remarcat l'alcalde d'Alcanar, Alfons Montserrat, s'ha convertit durant 4 dècades en una "gota malaia". "És una carretera amb molt trànsit i molts accidents. N'hi ha un, un altre, després no passa res i al cap d'un temps, hi tornem. El perill el patim tots, no només els que vivim aquí. Allò va passar molt ràpid i amb coses així es prenen mesures, però quan passen a càmera lenta no es fan accions decidides, malgrat que la gent que s'ha endut per davant també és una xifra de dos o tres dígits", ha apuntat Gianni.