Menjar cireres, menjar un trosset de cel

Avui a Menja’t l’Ebre marxem al camp, i en concret a collir una fruita de primavera que té el cor robat de qualsevol paladar… perquè ja se sap que al pot menut hi ha la bona confitura, mai millor dit… et voilà el tresor roig: la cirera.

Una fruita de proximitat a les nostres terres. La seua major producció es concentra a l’interior de les comarques de l’Ebre, en concret als camps dels termes municipals de Miravet (Ribera d’Ebre) i Paüls (Baix Ebre) on els arbrers florits per primavera dibuixem sempre un paisatge de postal. I amb el bon temps –potser este any no és el cas-, entre maig i juny, és el moment d’agafar el fruit de l’arbre. Collir cireres és un ritual que fem a l’hort familiar algun cap de setmana i que ens fa xalar tant als grans com als menuts... que acostumen a menjar-ne més de les que posen al cabàs.

La cirera és una fruita de temporada molt preuada i que a Catalunya, a més de les nostres terres, també se’n troba a les comarques del Maresme –més coneguda com la cirera d’en Roca de pell dura, sabor intens i color roig groguenc i la del Baix Llobregat, en concret les de Sant Climent de Llobregat, -la varietat francesa burlat amb sabor dolç i fresc-. Té caducitat curta i s’han de collir ràpid, quan estan al punt òptim. Per això, es recomanable comprar les de proximitat. De fet, com més ràpid ens les mengem i menys temps hagen estat en càmeres frigorífiques, més saboroses seran i més nutrients tindran. Aprofiteu per comprar-ne als pagesos que tenen cireres, i que acostumen a vendre-les a les parades de mercats o de botigues locals, això és la garantia de consumir producte de proximitat al cent per cent.

Les que tenim a la zona són de les primerenques de Catalunya. Tradicionalment els arbrers cirerers conviuen amb altres arbrers fruiters de la zona i la seua producció es ven al mercat de proximitat. A Miravet, hi ha l’empresa Cerima Cherries que compta amb més de 450 ha de cirerers a les comarques de la Ribera d’Ebre, Baix Ebre i Terra Alta. La seva aposta és el conreu únic de cirera d’estes terres, amb la qual cosa ara és l’empresa productora més gran de tota Catalunya i el seu mercat ja arriba tant al nacional com internacional. “El microclima que tenim en esta zona entre el mar i els Ports fa que tinguem la cirera de Catalunya que més es ven fora dels mercats locals i la primera en arribar en gran qualitat”, m’explica David Manero, soci-productor de Cerima Cherries juntament amb 3 famílies més. “És un cultiu relativament modern a les nostres terres que va ser importat d’Amèrica del sud als anys 50 i per això esta varietat és òptima per arribar a mercats internacionals”. La cirera és una fruita molt delicada en la seua maduració, ja que necessita fred a l’hivern i calor a la primavera...per tant esta temporada la pluja no ha estat una bona aliada.

Com tots els fruits rojos, la cirera destaca per tindre nutrients antioxidants, substàncies naturals que afavorixen mantindre la pell més elàstica i sobretot ens ajuden contra les infeccions del cos. També té molt potassi i calci que evita les rampes a les extremitats i reforça els ossos. Com a anècdota us he d’advertir del pinyol de la cirera, ja que conté en la seua part interior una llavor que un cop a l’intestí produeix una reacció química que es transforma en cianur, un verí molt potent. Per sort no cal patir, ja que gràcies a la seua capa externa esta reacció no es produïx...menys mal perquè jo crec que me n’he engolit uns quants!

El fet que la cirera sigui una fruita de consum ràpid fa que s’utilitzi per fer confitures i melmelades. A la cuina gourmet se li ha donat un punt de creativitat i es fa servir amb vinagretes, gaspatxos, olis i les seues variants com all-i-olis de cirera o per a fer reduccions de salses. Dins la cuina saludable , la cirera tampoc podia passar de llarg i s’utilitza per als somoothies, o millor dit sucs fets de mescles de fruites i verdures. I finalment, el seu protagonisme sempre el trobem al món dolç ja que es fa servir en mousses, sorberts, gelats i pastissos...però sobretot amb les coques casolanes.
 
A Miravet i Paüls ja és una tradició que cada casa face la seua particular coca de cireres. Dins del programa d’activitats de la Festa de la Cirera de Miravet del pròxim 10 de juny es farà una demostració de com cuinar la coca tradicional de cirera. “Un showcooking en què cadascú fa les seues versions de la coca, perquè aquí cada família té el seu truc o especialitat, que passa de generació en generació” m’explica la Rosenda Pujol, de l’Associació de Dones de Miravet. Com a bones cuineres, les dones de l’Associació s’atrevixen a tot i “desprès d’anys ensenyant a fer coca de cirera, ara portem unes quantes edicions de la festa en que també presenten plats innovadors... enguany tenim la proposta de fer macarrons amb cirera”...Oh! tot un repte!!

A Paüls, la Festa de la Cirera ha arribat el cap de setmana. Restaurants del poble fan plats utilitzant esta fruita roja tant per a creacions salades com a dolces. Montse Benaiges és la cuinera del restaurant paülsenc Ca les Barberes. Des de fa anys tenen a la seua carta un plat estrella: el llom en salsa de cirera. “És un èxit total en la meua clientela i s’ha convertit en un plat de referència a la zona, lo que fa que tinga salsa tot l’any per poder-lo oferir a la carta”. La Montse també prepara crêpes amb melmelada de cireres que ella mateixa fa i com no, la seua pròpia coca de cireres.

Se’m fa la boca aigua de pensar amb estos plats tant primaverals, en especial estes coques de cireres casolanes que tenen com a ingredient principal un producte de proximitat tant delicat com saludable, per això quan menges cireres tens un trosset de cel a la boca...proveu-ho!