19
de desembre
del
2013
La mort del cardenal, arquebisbe emèrit de Barcelona i ex bisbe de Tortosa Ricard Maria Carles, que avui ha estat enterrat a València, ha despertat tota una sèrie de sentiments entre els qui van viure de primera mà el seu pas per les diòcesis de Tortosa i Barcelona. A les Terres de l'Ebre part dels fidels i representants de la cúria han recordat el seu tarannà humil i fins i tot progressista -si més no respecte al seu precedessor, el bisbe Moll- altres cercles de l'església catalana han destacat el seu llegat conservador i altres vessants. La vida de 'Don Ricardo' també va tenir algunes ombres que el van marcar profundament, especialment l'acusació d'un mafiós italià que el vinculava amb una trama de blanqueig de diners."Carles va ser nomenat amb un mandat molt concret, el d'acabar amb el perfil propi de l'Església catalana des de Barcelona", ha assegurat a Nació Digital Josep Torrens, fundador d'Església Plural.
Segons Torrens, en el moment de ser nomenat, l'Església catalana sintonitzava de ple amb els aires que encara emanaven del Concili Vaticà II, "fet que contrarestava amb el model d'església que des de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) es promovia en aquell moment. En aquest context, Carles va tenir la tasca de reorientar la línia pastoral de l'Església catalana i sobretot també va fer-ho exercint la seva influència en els nomenaments de bisbes, que va implicar una certa desunió dins la Tarraconense".Torrens en general qualifica el pas de Carles per l'arquebisbat com a "negatiu". Tot amb tot, també ressalta: "Va ser escollit per la CEE, que no van tenir en compte que el seu perfil no era el més adequat per la tasca que se li encomanava. Ell, humanament, va patir molt. Com a conseqüència, es va envoltar de persones que li feien d'escut, però que també l'allunyaven de la realitat... És a dir, va ser víctima de les circumstàncies, de la CEE, que li interessava trastocar i desunir l'Església catalana."
Josep Maria Carbonell, president de la Fundació Joan Maragall, dóna part de raó a Torrens, però també l'exculpa: "El seu nomenament s'emmarca en ple procés contrareformista, cert, però Carles va tenir durant molts anys al bisbe Carrera com al seu número dos, molt propera als postulats del cardenal Jubany." Tot i que reconeix que la diòcesi va tornar-se més conservadora, ressalta també que no va imposar un trencament brusc en la línia seguida fins al moment, "com sí que va passar en d'altres diòcesis d'Espanya. Era un bisbe de sensibilitat conservadora, però no va suposar una ruptura de les grans línies de la diòcesi que li havia deixat el cardenal Jubany. Això se li ha de reconèixer".
Concepció Huerta, membre dels Equips de Pastoral de la Política i Comunicació de la Federació de Cristians de Catalunya, ressalta que Carles "era valencià d'origen, i no sintonitzava gaire amb les aspiracions de Catalunya". Tot amb tot, coincideix amb Carbonell que "no va provocar cap trencament fort", i que va ajudar a diverses associacions cristianes i catalanistes a continuar exercint la seva tasca. "Ningú no és absolutament negatiu ni positiu en seves accions", ressalta.
Acusat d'estar implicar en una xarxa de narcotràfic
Carles va ser acusat d'estar implicat en una xarxa internacional de tràfic de drogues amb epicentre a Torre Annunziata, a tocar de Nàpols (Itàlia). "Va viure en pròpia pell una campanya totalment injusta, infame i innoble, que el va afectar profundament. Després, quan se'n va demostrar la innocència, va ser quan va començar el gir més conservador del seu mandat. Hi ha un abans i un després de l'acusació, que el va portar a desconfiar dels seus col·laboradors", explica Carbonell. Des del seu punt de vista, va ser a partir de llavors que Carles va accentuar el seu perfil conservador, nomenant com a número dos a qui després seria bisbe de Terrassa, Josep Àngel Saiz Meneses.
Telegrama del Papa
El papa Francesc ha enviat un telegrama de condol al cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, amb motiu de la mort de Carles. Sosté que "va exercir amb diligent sol·licitud apostòlica el ministeri episcopal", en destaca els "grans serveis prestats a l'Església" i emfasitza que es va lliurar "constantment al quefer evangelitzador amb saviesa i generositat, i impulsant infatigablement nombroses iniciatives pastorals, amb gran proximitat als capellans, a la vida consagrada i als seminaristes, als qui va dedicar una especial atenció".