01
d'octubre
del
2017
Actualitzat
el
03
d'octubre
a les
15:41h
Una música de xaranga fa ballar els joves. Els més grans s’ho miren amb un mig somriure a la cara. Afronten, plegats, en un ambient festiu enrarit, l'última mitja hora abans del tancament del col·legi electoral d’Alcanar. Queda mitja hora més de recompte, resistiran. Temen que a última hora puguen arribar les furgonetes dels antiavalots per requisar les urnes on han dipositat els seus anhels. Als carrers adjacents, tractors i cadafacs per impedir l’accés de qualsevol vehicle invasor.
“Sóc de l’Aldea, però vaig viure a Tarragona. L’any 74-75, corria davant dels grisos per l’autonomia de Catalunya, em pegaven palo. Teníem les metralladores apuntant-mos al pit i o ens traïem les samarretes o ens pegaven dos trets. El que ha passat avui, m’ha recordat allò, per això estic aquí, perquè hauria d’estar a casa fent repòs”, afirma convençut Juan José Rosales. Tenia claríssim que aniria a votar. Manté intactes les seues conviccions: “Espero que ens n'anem d’Espanya”. I per aconseguir-ho, mira a Europa: “Si Europa no fica mà, és que són pitjors que els que tenim aquí Espanya”, afirma.
Seguix la música i els balls, mentre a l’interior de l’edifici, aprofiten els darrers minuts els últims votants. Hi acudix gent de la Ràpita, que reb la solidaritat dels canareus, impactats encara per les imatges de les càrregues que s’han produït al matí.
Toquen les vuit. Es tanquen les portes, protegides per fustes com a barricades. L’alcalde, Alfons Montserrat, agafa el megàfon: “Us agraïm a tots els canareus, casencs, gent del Principat que heu vingut, gent del País Valencià, Vinaròs, Benicarló. Gràcies germans, per estar aquí amb nosaltres, en esta jornada que recordarem durant molts anys”. L’aturen els aplaudiments. “Alcanar, les Terres de l’Ebre i el Principat hem donat una lliçó al món. Hem donat una lliçó de democràcia, de coratge i de voluntat de ser lliures. Avui el govern estatal del PP ha començat a perdre la partida. I la guanyarem”. Esclata l’alegria. La gent aixeca els punys en alt i entonen, ben fort, el cant d'Els segadors. “Bon cop de falç, defensors de la terra, bon cop de falç”.
“Sóc de l’Aldea, però vaig viure a Tarragona. L’any 74-75, corria davant dels grisos per l’autonomia de Catalunya, em pegaven palo. Teníem les metralladores apuntant-mos al pit i o ens traïem les samarretes o ens pegaven dos trets. El que ha passat avui, m’ha recordat allò, per això estic aquí, perquè hauria d’estar a casa fent repòs”, afirma convençut Juan José Rosales. Tenia claríssim que aniria a votar. Manté intactes les seues conviccions: “Espero que ens n'anem d’Espanya”. I per aconseguir-ho, mira a Europa: “Si Europa no fica mà, és que són pitjors que els que tenim aquí Espanya”, afirma.
Seguix la música i els balls, mentre a l’interior de l’edifici, aprofiten els darrers minuts els últims votants. Hi acudix gent de la Ràpita, que reb la solidaritat dels canareus, impactats encara per les imatges de les càrregues que s’han produït al matí.
Toquen les vuit. Es tanquen les portes, protegides per fustes com a barricades. L’alcalde, Alfons Montserrat, agafa el megàfon: “Us agraïm a tots els canareus, casencs, gent del Principat que heu vingut, gent del País Valencià, Vinaròs, Benicarló. Gràcies germans, per estar aquí amb nosaltres, en esta jornada que recordarem durant molts anys”. L’aturen els aplaudiments. “Alcanar, les Terres de l’Ebre i el Principat hem donat una lliçó al món. Hem donat una lliçó de democràcia, de coratge i de voluntat de ser lliures. Avui el govern estatal del PP ha començat a perdre la partida. I la guanyarem”. Esclata l’alegria. La gent aixeca els punys en alt i entonen, ben fort, el cant d'Els segadors. “Bon cop de falç, defensors de la terra, bon cop de falç”.