28
de setembre
del
2017
Actualitzat
a les
18:57h
Diversos grups ecologistes han reclamat, tant al Govern com a la Generalitat Valenciana, la prohibició del moviment d'oliveres adultes per evitar l'arribada de la plaga de la 'Xylella fastidiosa', un bacteri que amenaça d'arrasar este conreu i que ja ha estat detectat al sud del País Valencià. El GEPEC, Salvem lo Montsià i Ecologistes del Sénia consideren que esta mesura resulta especialment necessària en una zona com les Terres de l'Ebre, davant la insuficiència de les actuacions adoptades fins estos moments i l'existència d'un "tràfic molt actiu" d'exemplars adults que podria acabar ajudant a propagar la malaltia. En este sentit, proposen la prohibició del moviment de material vegetal de les espècies hostatgeres de la Xylella que no provinguen de vivers autoritzats sotmesos a controls oficials, així com el moviment d'individus adults d'estes espècies no produïts en estes instal·lacions. També plantegen controls "exhaustius" per verificar si les espècies hostatgeres disposen del corresponent Passaport Fiosanitari, "necessari en el cas de l'olivera".
Segons els ecologistes, les oliveres adultes destinades a la comercialització a les quals fan referència són obtingudes de camps agrícoles i transportades, "sense cap garantia fitosanitària", arreu del país i d'Europa. Addicionalment, "sovint també fan cap a casa nostra oliveres arrencades fora de Catalunya, especialment a zones del sud de la Península". Uns moviments, asseguren, que poden afavorir la "ràpida propagació" de la Xylella per tots estos territoris. Per això, creuen imperatiu que "cal avançar-se" a la seua presència, moment a partir del qual les prohibicions poden ser imposades per la Unió Europea "de forma ràpida i no planificada". "En aquell moment ja no serà possible garantir que les mesures la puguen eradicar de casa nostra", subratllen.
Així, recorden que en el cas del sud d'Itàlia, on s'han hagut d'arrencar dos milions d'oliveres per a crear franges de protecció de 100 metres al voltant dels arbres afectats , no s'ha pogut acabar de controlar la plaga, que va acabar saltant a les Balears i, posteriorment, a Alacant. Tampoc veuen les actuals mesures per evitar la propagació, com la restricció de moviments d'espècies vegetals cultivades almenys part de la seua vida en una zona demarcada o la prohibició de plantar plantes hostatgeres a les zones infectades puga acabar sent efectiva. "L'arribada d'este bacteri a casa nostra podria tindre unes conseqüències, tan econòmiques com ambientals, incalculables. A les zones del Baix Ebre o el Montsià, on el sector agrari es basa en gran mesura en el cultiu de l'olivera, comportaria greus conseqüències de difícil predicció", subratllen.
Segons els ecologistes, les oliveres adultes destinades a la comercialització a les quals fan referència són obtingudes de camps agrícoles i transportades, "sense cap garantia fitosanitària", arreu del país i d'Europa. Addicionalment, "sovint també fan cap a casa nostra oliveres arrencades fora de Catalunya, especialment a zones del sud de la Península". Uns moviments, asseguren, que poden afavorir la "ràpida propagació" de la Xylella per tots estos territoris. Per això, creuen imperatiu que "cal avançar-se" a la seua presència, moment a partir del qual les prohibicions poden ser imposades per la Unió Europea "de forma ràpida i no planificada". "En aquell moment ja no serà possible garantir que les mesures la puguen eradicar de casa nostra", subratllen.
Així, recorden que en el cas del sud d'Itàlia, on s'han hagut d'arrencar dos milions d'oliveres per a crear franges de protecció de 100 metres al voltant dels arbres afectats , no s'ha pogut acabar de controlar la plaga, que va acabar saltant a les Balears i, posteriorment, a Alacant. Tampoc veuen les actuals mesures per evitar la propagació, com la restricció de moviments d'espècies vegetals cultivades almenys part de la seua vida en una zona demarcada o la prohibició de plantar plantes hostatgeres a les zones infectades puga acabar sent efectiva. "L'arribada d'este bacteri a casa nostra podria tindre unes conseqüències, tan econòmiques com ambientals, incalculables. A les zones del Baix Ebre o el Montsià, on el sector agrari es basa en gran mesura en el cultiu de l'olivera, comportaria greus conseqüències de difícil predicció", subratllen.