'Anne', la història d'una adopció que es gravarà a la Terra Alta

Un indret recòndit de la Terra Alta, a Arnes, serà el lloc on es desenvoluparà la filmació d’Anne, el títol que encapçala la història que vol explicar la jove estudiant del grau en audiovisuals i multimèdia de l’Escola Universitària Eram, Marta Viña. Hi ha fet cap, a la comarca, resseguint les passes dels seus familiars directes, originaris de Bot, i també guiada pel rerefons d’una adopció que sent ben propera. Esta jove directora arriba amb una carta de presentació molt especial: haver guanyat enguany el premi Laus d’Or estudiants, d’entre els presentats per alumnes d’escoles de tot el país, amb el seu primer curt, Lia, on ja deixa clar un estil propi, contemplatiu i reflexiu, en el qual els silencis i les mirades expliquen més que les paraules.

Qui és Anne?

Anne és la protagonista d’un projecte que creix amb molta il·lusió. És una xiqueta de quatre anys que arriba a una nova família que l’acaba d’adoptar i ha de conviure amb esta realitat, la soledat. Necessitarà les quatre estacions de l’any, de la tardor a l’estiu, per conèixer què significa viure i adaptar-se en este món que per a ella acaba sent la seua vida i que compartix amb la seua mare, Marie, també adoptada. Pel que fa a l’actriu, es diu Íngrid Escobar i és una xiqueta molt dolça i especial de cinc anys, resident a Girona, precisament on vaig començar a realitzar el projecte i, per tant, d’on ha crescut i s’ha format.

Ella és l’eix central per explicar una història familiar, concretament la del teu pare, que també és la teua. Per què sents la necessitat d’explicar-la?

Sempre he pensat que el cinema existeix per explicar coses i no deixar-te indiferent. Suposo que sempre que escrius, hi ha una part de tu en aquestes paraules. Per tant, sento la necessitat d’explicar aquesta història perquè considero que tracta de quelcom vital, que tothom pot conèixer. I concretament perquè jo m’he sentit molts cops al llarg de la meva vida com la protagonista es pot sentir. El motiu principal però, es explicar la història del meu pare, la seva adopció i com ell i la seva família, els meus avis, han viscut aquesta realitat que en part els hi ha fet tant mal, i per altra banda i la més important, els ha ajudat a viure de la millor manera.
 

Intuïm, pel teaser, que serà un curt d’estil contemplatiu, on les mirades, els gestos i els silencis tenen un paper clau. Els silencis són més importants que les paraules en determinades històries?

Si, per mi la millor manera d’expressar-me i transmetre és utilitzant aquest estil contemplatiu i reflexiu. A mi personalment els silencis m’encanten, considero que són els que més expressen i si aquests són capaços de transmetre significa que la història existeix. També formen part d’aquest moment de reflexió, l’espectador interacciona i empatitza amb el personatge i amb la narrativa audiovisual, i en treu les seves pròpies conclusions. Perquè m’agrada també que l’espectador sigui l’últim que crea l’historia; es veritat que tothom sempre s’emporta el significat cap al seu terreny tenint en compte les seves vivències i experiència i això em sembla curiós.

També ho eren en el teu primer curt, que va ser el teu projecte fi de grau grupal, Lia, un treball que ha guanyat el premi Laus d’Or en la categoria audiovisual per a estudiants. Què volies explicar a Lia?

En aquest cas, el film ANNE, em sembla curiós mostrar el buit que sent la protagonista, que tot i que evoluciona, sempre forma part de tu. És una manera de transmetre que sempre tot el que vius forma part de tu i et defineix com a persona, des del meu punt de vista, clar. A LIA explicava la meva història, una etapa de la meva vida. És una ànima perduda, tancada en si mateixa. Es refereix a quan tot el mal t’abraça i no ets capaç de veure més enllà, per por a enfrontar-te a la realitat. Però després, quan toques fons, te’n adones que el temps segueix passant i que només tu pots canviar-ho; que et toca viure perquè després es quan te’n penedeixes. Per tant, tracta d’una noia que es passa la vida tancada en si mateixa per por a enfrontar-se a situacions complicades i inevitables de la vida. Una trucada farà que se’n adoni de que ha d’abandonar la seva banyera. Aquest cop repeteixo el repartiment d’actors amb la Jana Parella, que representa a la Gala, la germana de l’Anne en la nova família. És una nena molt especial també.

D’alguna forma, fins ara, en els teus treballs hi ha alguna part de tu?

Si, jo crec que a tot projecte que surti de mi hi haurà una part meva. Perquè la manera d’escriure i de transmetre sempre ve del meu interior o dels del meu voltant. La necessitat d’explicar i parlar sobre les emocions, perquè estem fonamentats d’elles. També es veritat que sort en tinc de l’equip amb el que treballo. Clar, no només es el que escrius i la manera que tens de visualitzar-ho, sinó la manera de transmetre-ho a través de la pantalla. Això és possible a través del diàleg que establim en la nostra comunicació.
 
Anne és el teu treball de final de carrera. Ara has obert un Verkami per finançar el rodatge. La recerca de finançament és un aspecte essencial, que de fet puntua en la vostra nota… En el temps que corren, a més de creatius, cal ser imaginatius també per aconseguir diners. Diríem que és la part menys ‘romàntica’ de qualsevol projecte artístic?

Totalment. És complicat perquè necessites el finançament per tirar endavant el projecte. Òbviament es una part del món audiovisual, concretament del cinema; però clar, et limita molt. Tot i això, s’ha de fer per això hem començat amb molta il·lusió la campanya de Verkami que es pot visualitzar a aquí. També l’Ajuntament de Girona ha finançat el projecte mitjançant els Ajuts Kreas, i ara estem buscant altres col·laboracions per fer-lo possible. S’ha de tenir en compte que no només nosaltres guanyem en les col·laboracions i en el finançament, que està clar que si que ens facilita molt el projecte. Però tota col·laboració facilita també a la marca o producte, ja que està totalment exposada al film.

Ara estàs en el procés de trobar una localització per iniciar el rodatge d’Anne, crec que al novembre. Tens ja clar on rodareu?

Si, la veritat es que porto tot l’estiu cercant localització, ja que necessito una masia molt específica. He estat mirant moltes localitzacions a Girona, però és una pena no poder rodar a la terra en la que està inspirada l’historia. Per tant, després de veure moltes localitzacions per la Terra Alta, he trobat una masia gracies a l’Ajuntament d’Arnes, en aquest poble tant magnífic. Per tant, es roda a Arnes, Terra Alta.

El fet de rodar a la Terra Alta és especial per a tú?

I tant! Primer de tot, perquè l’historia està inspirada en la Terra Alta. I després perquè una part de mi sempre vindrà d’allà. Tota la meva família té els seus orígens en aquesta terra que es tant bonica i que arriba a transmetre tant.

Podeu veure el teaser de Lia en este enllaç.
Podeu veure el teaser d'Anne en este enllaç.