Unió de Pagesos ha fet públic que la retallada gradual dels fitosanitaris acceptats per al cultiu d’arròs al delta de l’Ebre està convertint el sector en més dependent dels subministraments provinents de grans companyies i exposa el futur de la producció. El sindicat trasllada reiteradament a les institucions estatals i europees la petició que es facilitin solucions davant la creixent restricció dels fitosanitaris, advertint que l’ús d’opcions comercials augmenta mentre la producció disminueix.

Des del sindicat es remarca que optar per llavors preparades per resistir malalties i herbicides—en detriment de varietats locals adaptades als camps del Delta—reforça la dependència. Esta substitució de llavors autòctones per variants guiades per criteris de mercat redueix la capacitat d’adaptació a factors com la salinitat i condueix a un descens productiu.

El responsable arrosser de la Unió d’Unions, Rafel Verdiell, ha informat que a Europa els agricultors només tenen accés a una de cada tres substàncies fitosanitàries habituals a escala global. En una trobada del sector de Sanitat Vegetal a l’Estat, Verdiell ha puntualitzat que "van caure" de la llista 35 compostos addicionals, que ja no formaran part del catàleg reconegut.

Restriccions, tecnologies i gestió de plagues

Este escenari inquieta el sector arrossaire, especialment per l’absència d’alternatives eficaces per lluitar contra plagues com el xylo, el fong de la periculària o controlar la proliferació de males herbes. Verdiell ha recalcat que, en tractaments de l’arròs, s’han retirat no només productes sinó també "famílies" senceres.

"Demanem a l'administració alternatives per lluitar contra les plagues. Es carreguen productes sense donar-nos alternativa", ha manifestat el responsable de la Unió d’Unions, que recorda l’extensió dels sistemes biològics amb trampes de feromones per al xylo. També ha fet notar que per a la plaga 'Lissotrhoptrus oryzophilus' no s’ha autoritzat l’ús del producte ja aplicat a Itàlia.

La confiança inicial del sindicat que una llei òmnibus europea ajudaria a establir criteris comuns s’ha anat esvaint. Verdiell ha lamentat que el sector arrossaire del delta de l’Ebre es veu empès progressivament cap a l’ús de llavors híbrides, sorgides de mutagènesi i concebudes per tolerar determinats productes fitosanitaris de marques comercials concretes.

Dades recents mostren que prop del 80% de l’arròs sembrat enguany al Delta deriva d’aquestes llavors. Segons Verdiell, "són molt resistents a plagues o herbicides, però poc adaptades al Delta: la salinitat afecta molt i les produccions no són molt altes. Les varietats nostres reconegudes no les podem fer. Comercialment, pot resultar un problema", i ha concretat que això implica una "dependència" al sector. "Ens obliga a comprar llavor a preus desorbitats i fa baixar rendibilitat conreu", ha detallat.

La introducció de drons als arrossars es troba també limitada. La decisió del govern espanyol de no autoritzar fitosanitaris per a ús aeri descarta l’ús de drons enguany per tractaments al Delta, tot i que, segons el sector, estos dispositius permeten treballar en camps inundats i operar a baixa alçada, evitant les dificultats d’accedir amb vehicles pesants.

El responsable nacional de l’arròs a la Unió de Pagesos, Josep Antoni Vidal, ha assenyalat que estes limitacions compliquen la continuïtat d’un sector que, entre 2015 i 2025, ha registrat una reducció del 39,7% en el nombre d’explotacions a Catalunya. "Volem tenir estabilitat a llarg termini", ha conclòs Vidal.