A les portes de la Diada, ens preparem per sortir al carrer a remenar parades de llibres. Tot i que és una delícia deixar-se portar per la intuició i també per les propostes que ens puguen fer els llibreters, també és una bona idea sortir de casa amb alguna idea al cap, per evitar quedar atabalats amb tanta bona literatura que trobarem a l'abast. L'Aguaita opta cada any per fer un llistat de les recomanacions ebrenques. Aquí van les que cal tenir en compte el 2025. A partir d'aquí, cadascú en funció de les seues preferències.

Tortosa Underground, de Marina Pallàs i Cristian Porres

Hi ha una creença generalitzada que diu que els tortosins son a la terra per a purgar els pecats de la resta de la humanitat, agenollats perpetus al confessionari de mossèn Cabús. Doncs bé, per a negar este sentiment inculpatori, va nàixer este projecte: Tortosa i els seus suposats pecadors van estar al lloc que els corresponia a finals de la dècada dels setanta i principis dels vuitanta, igual que altres ciutats com Madrid, Barcelona o Vigo i, com elles, aquí també va existir la movida nostrada, el propi moviment underground.

Aquí baix, de Laia Viñas

Amb una prosa deixada anar, natural i molt viva, Laia Viñas fotografia i homenatja en aquesta novel·la adrenalínica tota una generació, la que va esprémer la joventut a ritme de tecno a la mítica Ruta Destroy. Aquí baix ens parla de llaços d’amistat, d’incerteses i inseguretats, i del pes i les responsabilitats de la vida adulta.

Simplement jo, la meua victòria contra la depressió, de Victòria Cid Centelles

La depressió, l’ansietat, entre altres malalties mentals, són recurrents en la nostra societat. Avui dia s’ha incrementat la detecció de casos d’estes malaties entre els joves i els adults. D’altra banda, els casos de suïcidi han augmentat. Quan es parla de malalties mentals, les preguntes més freqüents que es fa la gent són: Com se sap que es té depressió? Quan s’ha de començar a anar al psicòleg? Aquest llibre transmet l’experiència de l’autora amb la depressió. Descriu quins pensaments intrusius la van abocar a viure situacions desagradables. En definitiva, un exemple en primera persona perquè la gent puga saber què és la depressió, reconèixer els pensaments negatius i saber quan s’ha de demanar ajuda. Simplement, un exemple personal sobre les malalties mentals per aprendre a afrontar-les.

L’alegria de l’aigua, de Cinta Galiana Llasat

Un llibre de relats breus que convida a reflexionar sobre la importància de l’aigua com a recurs vital, emocional i simbòlic. Galiana proposa històries quotidianes que giren entorn a este recurs natural tan preuat des de molts punts de vista i sempre amb una mirada compromesa plena de sensibilitat.

Les cabòries de l’Angie Casals, de Montse Boldú

L’Angie Casals encara no ha fet els divuit. Malgrat la seva excel·lència en matemàtiques, el seu principal desig és tenir un cos perfecte. Està convençuda que les noies amb cossos normatius han de ser, forçosament, més felices que la resta. Potser alguna cosa hi té a veure el fet que, fa poc, el seu xicot l’ha deixat per anar-se’n amb una noia més prima que ella. Marxa a Barcelona un cap de setmana per assistir al casament de la seva cosina Verònica i, al cap de poques hores, va descobrint que les preocupacions i els problemes que la vida li va presentant no tenen gaire a veure amb la talla de pantalons…

On és la meva llengua?, de Marta Tena Subirats

Onze de setembre, dia lectiu. Les llengües del món han desaparegut i només n’existeix una: el worldès. Ningú recorda la diversitat lingüística, excepte el Jordi, un noi de catorze anys que no pararà fins a saber què ha passat. Mentrestant, lluitarà per enamorar la seva estimada Dana i patirà una pèrdua important. Se’n sortirà? Aprendrà la nova llengua? Esbrinarà què ha passat amb el català i totes les altres llengües que coneix? Trobarà persones que no les hagin oblidat? I, sobretot, què passarà amb la Dana?

Rondalla del Mal Pas, d’Isabel Jordà

Toni de Lilo és un trapella de la vila riberenca d’Ascó de finals del segle XIX, a qui li agrada vagarejar vora el riu Ebre i fer juguesques de tot tipus. Son pare i mossèn Cilici miren d’adreçar-lo, però el seu temperament ho impedeix. Malgrat que ha de deixar enrere l’amor, accepta treballar per a un ambiciós aristòcrata barceloní que ha sentit a parlar molt de la seva audàcia. Quan l’obliga a actuar per damunt de la seva consciència, tot canvia. Per sort, el Toni ha descobert noves maneres de fer diners. Rondalla del Mal Pas és una història d’acció, enginy i passió, narrada amb un estil directe, amb la parla pròpia de la Ribera d’Ebre i en la qual el lector trobarà costums i tradicions de l’època. XXXV Premi de Narrativa Vila d’Ascó

Dones cineastes: l’altra cara de l’espill, de Fèlix Edo

Quantes dones directores de cinema coneixes? La noció de l’estat femení dona com a resultat una sensibilitat estètica o ètica diferent? Este és un recull d’articles que ens descobreixen dones cineastes d’arreu i de diferents èpoques. Amb l’objectiu bàsic i primigeni de donar-les a conèixer, s’ha reunit un grup de col·laboradors entusiastes i compromesos que ens parlen d’Alice Guy, Germaine Dulac, Elvira Notari, Esther Shub, Leni Riefenstahl, Maya Deren, Kinuyo Tanaka, Ida Lupino, Agnès Varda, Chantal Akerman, Rita Azevedo, Claire Denis, Kathryn Bigelow, Kelly Reichardt, Charlotte Welles, Laura Citarella i Carla Simón.

Gabriel escriu a les roselles, d’Ernesto Cid Rodríguez

Quan Gabriel marxa de les Planes del Montsià no podia ni somiar que tornaria a enamorar-se a la França envaïda pels nazis. El camí estarà farcit d’adversitats per a un llaurador amb el seu volum inseparable de Lectura i treball sota el braç. Creuarà a contracor els Pirineus, igual que una altra planera repudiada pel seu poble matern, Santa Bàrbara, per dos grans pecats comesos: ser esquerrana i dona separada. Ella és Carme Ballester Llasat, primera dama de Catalunya, muller del president Lluís Companys. Una minuciosa història literària que arrenca a finals del segle XIX i que ens recorda que de vegades només mirant enrere tenim les respostes per al demà. Un retrat etnogràfic excepcional, una memòria històrica en forma de ficció novel·lada fonamentada en fets reals.

Contes de la línia de foc, de Jesús Massip

En estos contes, Jesús Massip evoca records de la seva infantesa, que es va desenvolupar entre pocs anys abans del cop d’estat de 1936 i durant la guerra que este va provocar al llarg de tres sagnants anys. Un home, nascut el 1927 a Roquetes, que estima profundament la seua terra i el seu país i que explica el batec de la vida quotidiana d’aquells anys a través de les festes, els costums i les tradicions —algunes perdudes ja per sempre— de manera profitosa per als estudiosos de la cultura popular d’arreu i especialment de les terres de l’Ebre. La llengua en què explica els contes reflecteix la voluntat de l’autor de fer palesa la varietat tortosina —­tortosí entès com la parla extensa del bisbat de Tortosa tal com era abans de la mutilació de 1960. Les històries transcorren majoritàriament a Roquetes i Tortosa i també a la Terra Alta, a Arnes sobretot, on tenia família i on s’estava llargues temporades als estius.

Reflexions (socio)lingüístiques des del bell mig de la catalanofonia, de Miquel Àngel Pradilla

Les comarques de la diòcesi de Tortosa acullen contemporàniament la varietat geogràfica tortosina de la llengua catalana. En l’àmbit comunicatiu, la cruïlla diocesana ha propiciat un trànsit amable a una llengua que, en la seua varietat occidental, discorre des de les valls andorranes fins a Guardamar de Segura. Escapçada administrativament en tres autonomies, l’antiga comunió antropològica dels seus habitants avui rep pressions de signe diferent, que qüestionen seriosament la continuïtat sense estridències dels parlars referits. El llibre posa la lupa sobre la dinàmica sociolingüística en l’epicentre de la comunitat lingüística.

Viatge a l’infern nazi. Els deportats de Xerta, de Joan Baptista Beltran Reverter

Entre el gener i el febrer de 1939 vora 500.000 persones, entre població civil i militar, van passar la frontera camí de l’exili francès quan la Guerra Civil Espanyola ja és a les acaballes. Fugien de la repressió, de les delacions i les venjances més que segures que haurien pogut patir si s’haguessen quedat en territori espanyol. El Govern de França no va rebre de bon grat tota aquella gentada. Ni se n’esperava tants ni sabia què havia de fer amb ells. Tot un desgavell. Acollits en un primer moment en les grans platges d’arena del Rosselló, el fred, la gana i les malalties van fer estralls entre els refugiats, principalment, persones grans i infants. Davant la incertesa del seu futur en un país desconegut, molts decidiren retornar a Espanya. Els que es quedaren a França visqueren diversa sort. L’inici de la Segona Guerra Mundial els va agafar de ple i vora 10.000 republicans espanyols acabaren presoners en camps de concentració i extermini de l’Alemanya nazi. Entre ells, catorze xertolins van tastar la dura i inhumana vida d’aquests camps de la mort. Només tres sortiren en vida d’aquell infern.

La Ràpita desapareguda, de Toni Cartes Reverté

Esta publicació ofereix una passejada per la Ràpita de la primera meitat del segle XX a partir de fotografies ja conegudes i altres de no tant que recullen espais, feines i costums ja desapareguts del municipi. Un recull que mostra el pas de la societat tradicional a la contemporània en un llogarret pescador vora mar que va esdevenir punt de referència territorial. Hi veurem el pas dels carrers de terra a l’asfalt, del sector primari als serveis, la irrupció del turisme i el creixement urbanístic que va engolir hortes i molins.

Dreceres quan no cal, d’Agustí Clua

Què pensa una mascota de nosaltres? Què cal fer quan detectem un fantasma coix, quan el ninot de la nit de Sant Joan s’escapa de la foguera? Heus aquí un recull de contes que estiren la realitat com un xiclet fins a deformar-la. Amb tota una munió de personatges confosos i desbordats per una societat que no els entén. I amb el teló de fons d’una natura que, escamnada, ja no admet dreceres.

Ramon Balagué Jarque, la memòria ballada, de Marc Ballester Torrents

«A Tortosa, la memòria ballada ens du a sant Antoni, patró de la pagesia i els animals. Imatges llunyanes descrites per Joan Moreira i retratades pel pintor Antonio Cerveto…» Així comença un viatge fotogràfic per la memòria de Ramon Balagué Jarque i també pels últims setanta anys de la jota ballada a Tortosa. Mitjançant els records i les experiències de Ramon Balagué, com a fil conductor, fem un recorregut gràfic que ens permet entendre com la jota ballada fa el salt des dels carrers del barri tortosí de Santa Clara fins a l’escenari del Palau de la Música de Barcelona per tornar amb els anys a ser ballada al Mercat Central de Tortosa per Sant Antoni. Durant aquest recorregut el Grup Tortosí de Danses Folklòriques i tots aquells balladors que en van formar part també es converteixen en protagonistes involuntaris de la pervivència de la jota ballada a la Tortosa del segle XXI. (Per demanar este títol, us podeu adreçar a Lo Planter, a info@loplanter.com)

Un estiu, de Clàudia Serra

Ja no per autoria, però sí per temàtica, incloem este llibre en el recull d'enguany, que ens situa en l'estiu de 1978. Una família estiueja al càmping d’Els Alfacs. Allí, entre pinades, sota la serra del Montsià i davant la banya del delta de l’Ebre, els menuts descobreixen els primers amors mentre que els grans flirtegen amb d’altres de secrets. Però tot canviarà bruscament en només uns segons. Una gran bola de foc causarà una devastació sense precedents i, de sobte, aquell paradís de calma es transformarà en el pitjor dels inferns. En Un estiu la jove dramaturga Clàudia Serra ens colpeix amb una història que explora la vida i la mort en el context d’una tragèdia que va sacsejar la nostra societat. Guanyadora del Premi Ciutat de Castelló de Teatre, aquesta poderosa obra de teatre ens posa en la pell dels qui van sobreviure i van continuar lluitant per denunciar les negligències d’una explosió que va marcar per sempre les seues vides.

Esta negra mala herba, de Mireia Ibáñez

Pel que fa a poemaris, Esta negra mala herba és una celebració de la fecunditat del buit en tots els seus vessants. El buit, especialment a Occident, ha estat tradicionalment associat a idees negatives: fi, absència, mort. Lluny d’aquest pensament dualista, en aquest poemari buit i ple, llum i foscor, es reivindiquen com a dues cares de la mateixa realitat: una metamorfosi contínua animada per la vida, aquesta mala herba que conquereix eternament el buit, terra fèrtil que la nodreix i l’eleva. Poemari guanyador del 25è Premi Joan Duch per a Joves Escriptors

El mestre Antoni, de Judit Robert Masià

I com a propostes per als més joves, una bona recomanació és Anar a veure el mar es va convertir en un somni per a tota una colla d’infants que no l’havien vist mai. El mestre Antoni és la història del mestre republicà Antoni Benaiges. Aquest ensenyant català va ser detingut el 19 de juliol de 1936 a la Casa del Pueblo de Briviesca (Burgos) per les seves idees pedagògiques modernes. Va ser víctima de maltractaments i tortures com a mostra d’escarment. L’esclat de la Guerra Civil Espanyola va fer que el silenci s’estengués com una borrassa per damunt del país i que aquests fets lamentables quedessin soterrats.