OPINIÓ

​Poetes del silenci

«Ens veurem privades de comunicar-nos amb llibertat, de perdre el gest amorós, respectuós i no violent, el somriure, la proximitat social, el vincle»

per Eva Campomar , La Ràpita, 21 d'abril de 2020 a les 10:49 |
Fa dies que escolto, llegeixo i observo. Assumeixo com a repte personal filtrar la gran quantitat d'informació que m'arriba i he de reconèixer que em va ser més fàcil escriure l'article del mes de març que aquest. Les emocions envaeixen el meu cos i la meva ment. Busco el record dels gestos, de les abraçades, dels somriures de la gent.
 

Comunicació no verbal


En el temps he anat recopilant moltes experiències relacionades amb el llenguatge no-verbal. Recordo els treballs de creació col·lectiva que  M. Mateu ens feia fer a les classes d'expressió corporal. Allí vam connectar amb mestres com Decroux i M. Marceau. Monogràfics amb el Tortell Poltrona o workshops a l'International school of corporal mime L'Ange Fou  em van fer adonar que cada petit moviment del nostre cos envia un missatge molt gran que connecta amb les emocions de manera més directa i més transparent.
 

Marcel Marceau


Sento passió per acompanyar la infància en la seva vida quotidiana i en un entorn natural, és l'acció educativa diària, fora del confinament, que m'ajuda a ser qui sóc. M'he adonat que aquella inquietud despertada en el passat sobre el llenguatge no- verbal tenia tota la necessitat i raó de ser.
 

L'hora del conte Foto: Bosc Escola Tataküa


La nostra gestualitat, el cos, la postura, és poesia del silenci, una gramàtica corporal que ens ajuda a escriure frases com aquesta que diu que el somriure és la distància més curta entre dues persones. Però sembla que ara la realitat dibuixa una distància de dos metres de seguretat i una mascareta. Tot em genera dubtes.
 

Llibertat d'expressió


Fa més de 10 anys vaig viatjar pel sud-est asiàtic. Una cosa que em va causar inquietud era la utilització normalitzada de la mascareta i la propaganda política de les 6 del matí per despertar a la població. Tot plegat em va semblar una pèrdua de llibertat. La seva realitat és ara la nostra?

Una cadira buida simbolitza que hi ha algú que s'ha alçat per defensar el bé comú, drets i llibertats. Ens quedarem assegudes amb les mascaretes posades i acceptant la distància de seguretat. Tot si val? On estem, convivim en una  por sobredimensionada per un estat de guerra que vol amagar una sanitat malaltissa.
 

Cadira buida


Ens veurem privades de comunicar-nos amb llibertat, de perdre el gest amorós, respectuós i no violent, el somriure, la proximitat social, el vincle.
 
Aquests dies n'hem parlat molt dels vincles, en educació, sigui reglada o no, el vincle es construeix en un espai-temps de seguretat pròxim, on la comunicació no-verbal és necessària perquè els infants puguin desenvolupar el seu món per continuar sent.

En el silenci de la paraula expresso un gest de revolució.


 

 

Eva Campomar
Acompanyant del Bosc Escola Tataküa, Llicenciada en INEFC i Tècnica d'Educació Infantil
02/06/2020

​Escoles a la natura, manifest

21/04/2020

​Poetes del silenci

18/03/2020

Continuar sent!?

19/02/2020

Una volta al món, cada dia

29/01/2020

Lo riu és vida: aigua i sediments a l'escola

19/12/2019

PLAneta B?

19/11/2019

Camins

07/08/2019

Trastorn per dèficit de Natura

02/07/2019

Pugem arbres #pugemarbres

28/05/2019

Escenaris de vida

Participació