memòria històrica

Un històriador aficionat anglo-americà localitza dos combatents britànics en una fossa comuna del cementiri d'El Perelló

John Ferguson i James Scott van coincidir com a combatents voluntaris al Batalló Britànic de la XV Brigada Internacional i van morir per les ferides al front en un hospital a la plana del Burgà

, El Perelló | 15/06/2017 a les 18:58h
Arxivat a: Societat, John Ferguson, James Scott, Ivan York, Ajuntament d'El Perelló, fossa comuna, brigadistes internacionals, memòria històrica, batalla de l'Ebre, guerra civil, El Perelló
Les regidores del Perelló Carme Bladé i Maria Cinta Llaó, amb Ivan York davant la fossa comuna del cementiri municipal. | ACN
Tots dos havien recorregut camins molt diferents abans de trobar la mort a la batalla de l'Ebre, l'estiu de 1938. John Ferguson i James Scott van coincidir com a combatents voluntaris al Batalló Britànic de la XV Brigada Internacional. Ferits greument, van acabar perdent la vida per les ferides del front en un hospital de rereguarda establert en una masia de la plana del Burgà. Des d'allí els seus cossos van ser traslladats per ser enterrats en una fossa comuna del cementiri del Perelló. L'historiador aficionat anglo-americà Ivan York, resident des de fa sis anys a la població, ha pogut reconstruir la seua història i localitzar el lloc on reposaven, oblidades, les seves restes. En la mateixa fossa s'hi troben enterrades unes 280 víctimes de la Guerra Civil, la identitat de les quals encara consta al registre civil de l'Ajuntament. L'any vinent, en motiu del 80 aniversari de la batalla de l'Ebre, tots ells seran homenatjats.

La recerca de York amb els brigadistes naix d'una sorprenent coincidència que ell mateix definix com a "increïble". Quan ell i la seva dona van decidir el 2011 comprar una casa al Perelló, va comprovar que era el mateix municipi on havien estat enterrats dos brigadistes que apareixien a la llista de la International Brigade Memorial Trust, l'organització que manté viva la memòria dels combatents britànics i irlandesos -2.500 en total, dels quals en van morir 526- que van lluitar "en defensa de la democràcia i contra el feixisme" durant la Guerra Civil. Professor universitari de treball social jubilat i apassionat de la història d'este conflicte bèl·lic, York va decidir investigar més a fons dedicant una part substancial del temps que passa al llarg de l'any al Perelló.

La informació proporcionada des de l'organització només apuntava que havien mort en un hospital del municipi. "Però quan vaig arribar aquí i vaig preguntar a la gent si hi havia un hospital i on estava, no el vaig poder trobar. Vaig trigar anys i, a través de conèixer gent, vaig saber que n'havia hagut un durant la guerra al Burgà"-entre el Perelló i Rasquera-, relata. No només va visitar el lloc, sinó que va aconseguir parlar amb una de les infermeres que va atendre els ferits fa gairebé vuit dècades per corroborar que, efectivament, havia estat el lloc on havien mort: l'anomenat "Hospital Clínic número 3. Amb esta informació es va adreçar a l'Ajuntament del Perelló: allí va poder accedir al registre civil i localitzar els certificats de defunció dels dos brigadistes. "Estan enterrats aquí", confirma York a l'ACN, assenyalant el punt on es troba la fossa comuna dins del recinte del cementiri municipal. 

James Scott, mariner mercant amb domicili a la ciutat gal·lesa de Swansea, era solter i tenia 30 anys. Va allistar-se al Batalló Britànic el 13 de novembre de 1937, després d'abandonar el vaixell amb el qual va atracar al port de València. Va morir el 31 de juliol de 1938. John Ferguson, l'últim domicili conegut del qual constava a la ciutat escocesa de Glasgow, havia estat veterà de la primera Guerra Mundial. Posteriorment va emigrar a Alaska i al Canadà, treballant com a miner. Va arribar a l'Estat espanyol el 17 de març de 1937 i es va allistar al Batalló Lincoln a Brunete, per després passar a la companyia de metralladores del Batalló Britànic, el juny de 1938. Al certificat de defunció consta que va morir el 26 d'agost de 1938. 

Va ser així com York va decidir transmetre els resultats de la seva investigació a través d'uns amics seus de Londres a l'International Brigade Memorial Trust. També va difondre la seua troballa amb un article que va publicar en un mitjà digital en anglès del territori (www.ebreconnect.cat). "Potser algú reconeixerà el nom i les famílies, potser els néts, si van tenir fills, és clar, perquè eren molt joves, no sabem exactament la data del seu naixement. Seria molt interessant saber si encara tenen família viva", abunda. Lamenta que, a diferència de la Generalitat o de governs d'altres països europeus, les autoritats de l'Estat espanyol haurien de fer molt més per recuperar la memòria del conflicte i la dignitat de les seues víctimes. "Allò que ha passat és pròleg, segons una frase de Shakespeare. Ens informa sobre el present: per entendre'l, has de comprendre el passat. Moltes famílies espanyoles volen saber, com a mínim, on van perdre la vida els seus familiars, què va passar", remarca. 

Interès "romàntic" per la Guerra Civil
D'on prové l’interès apassionat d'un angloamericà per les Brigades Internacional, la batalla de l'Ebre i el conflicte bèl·lic en general? La seva primera visita Catalunya, l'any 1966, no va acabar com esperava: ell i un grup de joves amics van ser expulsats per la Guàrdia Civil. "Quan creuava la frontera cap a França estava llegint un llibre de Hugh Thomas sobre la Guerra Civil i em vaig prometre que no tornaria a trepitjar Catalunya fins que Franco morís", recorda. Des de llavors no ha dixat d'estudiar el conflicte i ha contactat amb molts exsoldats republicans, principalment anglesos, ara ja morts. El seu interès es focalitza en els batallons Britànic i Lincoln-Washington –format principalment per nord-americans-, tots dos de la XV Brigada Internacional. "Fora d'Espanya, la Guerra Civil té un component romàntic. Hemingway, Orwell, García Lorca, Malraux... tots aquests escriptors van estar involucrats i van escriure poemes o llibres. En altres parts del món es veu com una batalla romàntica, altres consideren que va ser molt important històricament, el primer intent de parar el feixisme. Pot resultar estrany que els estrangers s'hi interessen, però això passa en molts països: tinc amics francesos més interessats en la guerra civil nord-americana que molts nord-americans", conclou, tot admetent, però, que molts amics i veïns d'origen -al Perelló hi viu una considerable colònia britànica- no són del tot conscients, sovint, de viure molt a prop dels escenaris de la batalla de l'Ebre.

L'Ajuntament del Perelló, predisposat a facilitar-li la tasca, va celebrar amb "sorpresa" i "alegria" com la recerca del seu nou veí anglo-americà coincidia amb alguns dels objectius que s'han marcat en matèria de memòria històrica. De fet, Ferguson i Scott es troben enterrats juntament amb unes 280 víctimes del conflicte bèl·lic, segons consta al registre civil municipal –tot i que algunes podrien trobar-se a l'Ampolla, municipi que en aquell temps formava part del Perelló-. Unes dades que coincidixen també, en bona mesura, amb les anotacions que efectuava l'enterramorts al seu llibre, descobert arran d'un treball de Neus Fandos. La història de com totes estes persones, de la mateixa manera que els brigadistes britànics, van acabar sent enterrades al cementiri del Perelló després de passar per l'hospital del Burgà no era desconeguda al poble. Els més grans encara recorden com els traslladaven amb camions des d'allí. La recerca d'un historiador aficionat amb residència al poble, Toni López, va permetre relacionar els dies de combats més intensos al front de l'Ebre amb l'arribada de més cadàvers, procedents del centre hospitalari de rereguarda, els dies posteriors.

La fossa comuna del cementiri del Perelló es troba des de fa temps entre les catalogades com un dels punts amb enterraments massius per part del Memorial Democràtic. Durant els últims anys, familiars coneixedors la localització de les restes dels seus parents han anat posant plaques de record i homenatge, una mitja dotzena. El consistori guarda com un tresor la llista de persones que s'hi troben enterrades per poder ajudar a identificar-les i poder ser localitzades pels familiars. "Això ens dona la satisfacció saber tots els soldats que tenim enterrats aquí. Volem mantindre això i guardar-ho pel dia que es necessite, per si volen obrir fosses i buscar amb l'ADN, que sàpiguen que ho tenim aquí controlat", explica Maria Cinta Llaó, regidora de Cultura i Patrimoni Històric. "Sabien els que arribaven i els familiars sabran on estan. El pitjor és la gent que ha quedat escampada i les famílies els busquen i no saben on estan. Si un dia es destapen sabrem si hi ha molta o poca gent", afegix la regidora d'Hisenda i Educació, Carme Bladé, tot apuntant l'existència d'altres enterraments massius al terme municipal.

Homenatge a les 300 víctimes enterrades
Amb el pròxim 80 aniversari de la batalla de l'Ebre ja a tocar, l'Ajuntament del Perelló planeja homenatjar l'any vinent totes les víctimes del conflicte bèl·lic que es troben enterrades en este espai. "Volem dignificar la fossa comuna. En comptes de trobar aquí les quatre plaques dels familiars, la nostra intenció és posar el nom de les persones que hi ha aquí, totes. Fer alguna cosa per dignificar-les, per dixar constància que estan aquí, per respecte. Es mereixen això i molt més", argumenta Llaó, tot recordant el rebuig i el repudi que van viure molts dels familiars de les víctimes del bàndol republicà per defensar la democràcia. "Si mai ve algun familiar, que sàpiga que estan aquí, veure que està en una llista i que van existir, que no estan perduts. Quan ho trobes, et dona la tranquil·litat de saber que és veritat", afegeix Bladé. També la International Brigade Memorial Trust ha mostrat ja també el seu interès a participar en l'acte amb la col·locació d'una placa en honor als dos brigadistes britànics.

Mentrestant, York continua treballa amb nous projectes relacionats amb la Guerra Civil, la batalla de l'Ebre i la XV Brigada Internacional. Juntament amb un grup de catalans i estrangers, intenta localitzar i tramitar els permisos per excavar el lloc on es troba enterrat el comandant del Batalló Lincoln, Robert Merriman, presumiblement a les afores de Corbera d'Ebre.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Alcaldes compromesos amb el referèndum | AMI
01/01/1970
Les dos entitats demanen que el text s'aprove en plens municipals els propers 23, 24 o 25 d'octubre
01/01/1970
Una operació conjunta entre la Policia Local i els Mossos d'Esquadra ha permés la detenció, este dissabte
01/01/1970
Totes les notícies relacionades amb el procés d'independència i l'aplicació del 155
 23:06 OPINIÓ Rendir-se no és una opció. Article de Laura Pinyol.
 22:30 LA VEU DE NACIÓ Diguem no. Article de Germà Capdevila. 
 22:29 OPINIÓ Confrontació. Article de Jaume Barberà.
 22:28 OPINIÓ Eleccions o independència? Article de Quim Torra.
 22:13 Carod-Rovira demana a l'expresident de la Generalitat i actual senador José Montilla que no voti  «contra Catalunya».
 21:50 Rajoy pot controlar el Govern si no va impedir l'1-O? Cinc claus per a una setmana decisiva. Rellevar tots els alts càrrecs o tombar lleis del Parlament per controlar els mitjans es pot convertir en un via crucis si l'Estat pretén una ofensiva temporal i sense suport popular. El carrer i els suports internacionals segueixen sent la cara i la creu del procés mentre es descarta del tot eleccions sense haver proclamat la independència. Informen Ferran Casas Joan Serra.
 21:40 ERC arrasaria en unes noves eleccions al Congrés, segons una enquesta d'«El Periódico». Els republicans superarien amb claredat els "comuns" i el PDECat obtindria la mateixa representació que PP i Ciutadans.
 21:08 Ertzaines promouen un manifest a favor dels Mossos i Trapero. Els agents bascos surten en defensa de la feina feta per la policia catalana davant la "constant i reiterada desqualificació" que pateix.
 20:40 L'independentisme tornaria a aconseguir la majoria absoluta d'escons al Parlament, segons una enquesta d'«El Periódico». ERC, PDECat i CUP també sumarien més vots que en els comicis del 27 de setembre del 2015.
 20:30 Els "comuns" reclamen un nou front constituent per aturar l'ofensiva de l'Estat, per Sara González. El partit de Xavier Domènech proposa a l'independentisme sumar esforços entorn a la Taula per la Democràcia sense convocar eleccions. "El calendari dels 18 mesos ha fracassat. No es tracta de renunciar a la independència, sinó de recalendaritzar-ho tot", diu un dirigent de la direcció.
 19:59 L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha avisat aquest diumenge, des de París, que unes eleccions a Catalunya convocades per l’Estat a partir del 155 “no serien una solució”. Tot i admetre que uns comicis “tard o d’hora” se celebraran, perquè “s’ha arribat a l’esgotament d’un procés”. Colau ha demanat una convocatòria a les urnes  amb “una normalitat institucional, sense una DUI i ni el 155”.
 19:45 Serret alerta que l'aplicació del 155 «posa en risc les polítiques agràries». La consellera d'Agricultura ha afirmat que durant els pròxims dies el Govern estudiarà amb més detall les implicacions que pot suposar l'aplicació de l'article per part de Madrid.
 18:49 El Sindicat de Periodistes de Catalunya rebutja "frontalment i radicalment" la intervenció dels mitjans de comunicació públics catalans. Afirma que és un "intervencionisme desmesurat i interessat" i que "vulnera les competències del Parlament". Considera "especialment sagnant" que ho faci un Govern caracteritzat per una utilització dels mitjans públics estatals com la RTVE. "Pura ironia" que ho facin en nom de la "informació veraç, objectiva i equilibrada".
 18:34 Centenars de persones s'han aplegat aquest diumenge, a primera hora de la tarda, davant la caserna del Bruc per donar suport a les forces armades. Els manifestants han entonat càntics a favor del rei Felip VI i l'exèrcit i han demanat l'empresonament de Puigdemont i Trapero.
 18:20 El secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, ha afirmat aquest diumenge, en la cloenda del congrés del partit de Madrid, que "s'activi el 155 dependrà de la decisió última de Puigdemont". Sánchez ha apuntat que tots els estats membres de la UE "tenen el seu propi 155 per afrontar els embats unilaterals per intentar trencar la integritat territorial". "Ningú ha fet tant contra aquest autogovern de Catalunya com el secessionisme", ha determinat i ha carregat contra el Govern: "El problema de Catalunya no és Espanya, sinó els seus mals governants". 
 18:09 ERC posa en mans de José Montilla la continuïtat del PSC al govern comarcal del Bages, informa Pere Fontanals. Els republicans veuen inviable l'acord si el socialista català al Senat vota a favor de l'aplicació del 155.
 17:50 El PDECat manté el pacte de govern amb el PSC a Girona. Des de l'executiu municipal asseguren que "ara no és moment" de ruptures tot i l'aval socialista a l'aplicació de l'article 155.
 17:35 VÍDEO Els Bombers de Manresa fan sonar les sirenes en protesta per l'aplicació del 155.
 17:21 Catalunya ha creat vuit cops més empreses el 2017 que les que han marxat per l'1-O, per Roger Tugas.  L'increment net de 9.524 societats fins al setembre supera de llarg el miler que canvia la seva seu a partir del referèndum. Un document del Govern justifica que aquest trasllat no afecta directament a l'ocupació o la tributació a la Generalitat.
 17:02 
 16:24 L’alcaldessa de Madrid, Manuela Carmena, ha reclamat aquest diumenge “proximitat perquè la població catalana se senti satisfeta”. Tot i així, ha matisat que no li pertoca valorar decisions de l’Estat, en referència a l'article 155 i ha apel·lat a l'estima dels madrilenys als catalans per ser "vincle" mitjançat el "diàleg" per resoldre el problema. I que "els catalans trobin molt satisfets amb el marc jurídic que decideixin", ha finalitzat. 
 16:07 L'Estat prepara els seus «homes de negre» per intervenir Catalunya, per Pep Martí. Qui és qui en la comissió de Secretaris d'Estat i Subsecretaris que presideix Sáenz de Santamaría i que tindrà un paper decisiu en l'execució de l'article 155.
 15:04 El Col·legi de Publicitaris i Relacions Públiques de Catalunya s’ha sumat a les mostres de rebuig de l’aplicació de l’article 155. Ho ha manifestat en una piulada, també ha carregat per la intervenció dels mitjans de comunicació públics catalans i ha condemnat “aquest atac a la llibertat d’expressió”. 
 15:03 Raül Romeva a l'acte d'homenatge als republicans que van ser executats a Barcelona durant el franquisme: "La república no és una opció, és una absoluta necessitat de supervivència".
 14:42 L'Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l'Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM) promouen als ajuntaments mocions de rebuig a l'aplicació de l'article 155. 
 14:31 L'expresident valencià Alberto Fabra, entre els senadors de la comissió que estudiarà l'aplicació del 155. Juntament amb altres 14 senadors del PP, entre els quals Xavier García Albiol, decidirà de quina manera es realitza l'aplicació d'aquest article a Catalunya.
 14:25 CCOO denuncia la presència de "policia camuflada" entre els treballadors de TVE a Sant Cugat, lamenta que no se'ls hagi informat i demana que marxi. 
 14:03 VÍDEO Un emotiu cant dels Segadors enceta aquest diumenge la diada castellera de Santa Úrsula de Valls, presidida per una pancarta amb el lema: "Defensem les institucions catalanes".
 13:48 VÍDEO Les dones de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart expliquen com estan vivint l'empresonament de les seves parelles, i lamenten que encara no els hagin pogut veure en persona a Soto del Real. 
 13:08 El vicesecretari de Política Social i Sectorial del PP, Javier Maroto, ha retret al lehendakari, Iñigo Urkullu, el suport mostrat al Govern, "que està donant un cop a la democràcia", i ha lamentat que posi "en risc l'estabilitat del País Basc". Maroto li ha reclamat que "torni a la responsabilitat" i no es deixi contagiar per "aires de ruptura". Maroto ha participat aquest diumenge en un acte de partit al Kursaal de San Sebastian.
 12:38 El portaveu del Govern, Jordi Turull, afirma que les eleccions «ara mateix no estan sobre la taula», i diu que cal defensar "a ultrança" les institucions i culminar el mandat de l'1 d'octubre.
 12:13 La defensa de Cuixart aporta proves de la seva acció «pacífica» i de mediació policial. El recurs presentat per l'advocada Montserrat Roig també recull que no hi ha risc de fuga, com en el cas del major dels Mossos, José Luis Trapero.
 12:13 El coronel de la Guàrdia Civil Manuel Sánchez Corbí relaciona la «kale borroka» de l'època d'ETA amb la situació de Catalunya.
 12:08 El ministre Alfonso Dastís, sobre les càrregues policials: "Moltes de les imatges són falses".
 En una entrevista en un programa de la BBC també assegura que l'ús de la força va ser "provocat".
 11:49 COMUNICAT NacióDigital rebutja l'aplicació de l'article 155 contra els mitjans públics catalans. "Considerem que és del tot inadmissible, que atempta contra la llibertat de premsa i d’informació".
 11:38 L'exministra del PSOE María Antonia Trujillo fomenta amb un tuit el boicot a les empreses catalanes. Un fet que genera una allau de reaccions a la xarxa. 
 11:36 Viatge a les entranyes dels «comuns»: el naixement de Catalunya en Comú pren forma de llibre. Els periodistes de NacióDigital Joan Serra Carné i Sara González relaten en "El part dels comuns" (Edicions Saldonar) la gestació de la formació liderada per Xavier Domènech a través d'una dotzena de testimonis.
 11:15 L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, demana per carta a la Federació Espanyola de Municipis i Províncies que es posin en marxa mecanismes perquè els municipis puguin participar en una reforma constitucional.
 11:08 L'aplicació del 155 posa de nou en risc la cohesió del PSC, per Sara González. Un sector del partit, entre ells l'alcaldessa Núria Parlon, lliura un pols a la direcció d'Iceta perquè no doni suport a la suspensió de l'autogovern de Catalunya. El primer secretari confia que un gest de Puigdemont d'última hora eviti les mesures dràstiques anunciades per Rajoy.
 10:37 Els Castellers de Berga alcen pilars per reclamar la llibertat de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, a la diada que aquest dissabte van realitzar a la capital del Berguedà. 
 10:25 Ciutadans critica el discurs de Carles Puigdemont i assegura que el president de Catalunya "ja no té res a oferir". El partit d'Albert Ribera demana "recuperar l'autonomia, l'estabilitat i la convivència" i reclama "un nou Govern" que "pugui ser un interlocutor vàlid amb el conjunt d'Espanya". 
 09:59 Creen la figura del «piolín» caganer. L'empresa ja va posar a la venda caganers sobre el referèndum i la llibertat d'expressió.
 10:05 

Les Marxes de la Dignitat han convocat una concentració aquest diumenge, a partir de les 19 hores, a la Puerta del Sol de Madrid per exigir la llibertat "immediata i sense càrrecs" dels presidents de l'ANC, Jordi Sànchez, i Òmnium Cultural, Jordi Cuixart. La plataforma, que va organitzar multitudinàries mobilitzacions per demanar "pa, sostre i feina" per als més desfavorits, veu algunes semblances amb la seves reivindicacions: "Aquesta bàrbara repressió desfermada sobre un poble que només pretenia votar és la mateixa que es va exercir sobre les Marxes de la Dignitat al març de 2014".

 09:58 VÍDEO Pau Casals, a l'ONU: «I'm a catalan». El violoncelista va morir el 22 d'octubre de 1973, avui fa 44 anys. El recordem amb el seu emotiu discurs a l'ONU, més actual que mai.
 09:10 
 08:59 La ruptura de Colau amb el PSC pel 155: una amenaça difícil de fer efectiva, per Jordi Bes. L'alcaldessa de Barcelona pressiona els socialistes per evitar que avalin la suspensió de l'autonomia, però un trencament del pacte de govern faria encara més ingovernable l'Ajuntament. L'oposició no està disposada a facilitar-li la gestió, i Colau s'abocaria a arribar al 2019 sense haver acordat ni un dels quatre pressupostos del mandat.
 08:08 L'unionisme carrega contra el Barça. Albiol i Girauta critiquen a Twitter el suport del president blaugrana, Josep M. Bartomeu, a les institucions catalanes després de l'activació de l'article 155.
 07:41 L'alcalde de Lleida i president del PSC, Àngel Ros, ha demanat al president de a Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, que convoqui eleccions la propera setmana, informa Àlvar Llobet. En un missatge a les xarxes socials, el paer en cap ha indicat que aquesta decisió seria la millor manera de respectar les institucions d'autogovern.
 07:34 La resposta dels Mossos al govern espanyol per l'activació de l'article 155
 07:20 PORTADES La premsa espanyola aplaudeix el 115 que «rescatarà» Catalunya. Recull de les portades dels diaris de paper catalans i espanyols.
Entrades anteriors »
Una formiga voladora | S.C
01/01/1970
L’aigua i la humitat ha fet que les femelles surten per tal de ser fecundades
01/01/1970
El músic miravetà ret un homenatge a Vicky Curto amb la cançó i el videoclip, farcit de símbols, que avança el seu nou disc
La base del monument franquista, amb els cartells pro independència. | (@VictorSorribes)
01/01/1970
La base del monument ha aparegut esta matinada amb diversos cartells enganxats, on diu 'Hola Europa' i 'Hola República'
Núria Rodríguez (CUP Tortosa), Eduardo Cáliz, membre del secretariat nacional i Anna Gabriel , diputada de la CUP. | Sofia Cabanes
01/01/1970
La diputada de la CUP, Anna Gabriel, refusa la proposta de Podemos per paticipar en una assemblea de càrrecs electes estatal per facilitar una solució acordada | Convida la formació de Pablo Iglesias a "defensar les urnes" i demanar a Ferran Bel la retirada del monument
01/01/1970
La va realitzar dissabte una persona que hi va arribar amb caiac | La pintada va ser borrada unes hores més tard | La Comissió per la retirada dels Símbols Franquistes ha emès un comunicat expressant el seu suport a l'acció contrària al monument
Ferran Bel | Adrià Costa
01/01/1970
L'alcalde de Tortosa assegura que el partit no s'ha plantejat quin candidat el succeïrà en els propers comicis perquè pensa acabar el mandat i veu el debat prematur | Afirma que cal "valentia" per tirar endavant projectes tot i saber que són polèmics, perquè al cap del temps, resta l'obra i no les crítiques | Creu que "s’ha de ser més contundent amb les respostes a l’Estat, perquè sinó, evidentment se’n sortirà en la seua"
Audiències dels mitjans digitals en català | NacióDigital
01/01/1970
Les dades d'audiència d'OJD certifiquen que el diari continua com el digital en català més llegit per 23è més consecutiu