memòria històrica

Un històriador aficionat anglo-americà localitza dos combatents britànics en una fossa comuna del cementiri d'El Perelló

John Ferguson i James Scott van coincidir com a combatents voluntaris al Batalló Britànic de la XV Brigada Internacional i van morir per les ferides al front en un hospital a la plana del Burgà

, El Perelló | 15/06/2017 a les 18:58h
Arxivat a: Societat, John Ferguson, James Scott, Ivan York, Ajuntament d'El Perelló, fossa comuna, brigadistes internacionals, memòria històrica, batalla de l'Ebre, guerra civil, El Perelló
Les regidores del Perelló Carme Bladé i Maria Cinta Llaó, amb Ivan York davant la fossa comuna del cementiri municipal. | ACN
Tots dos havien recorregut camins molt diferents abans de trobar la mort a la batalla de l'Ebre, l'estiu de 1938. John Ferguson i James Scott van coincidir com a combatents voluntaris al Batalló Britànic de la XV Brigada Internacional. Ferits greument, van acabar perdent la vida per les ferides del front en un hospital de rereguarda establert en una masia de la plana del Burgà. Des d'allí els seus cossos van ser traslladats per ser enterrats en una fossa comuna del cementiri del Perelló. L'historiador aficionat anglo-americà Ivan York, resident des de fa sis anys a la població, ha pogut reconstruir la seua història i localitzar el lloc on reposaven, oblidades, les seves restes. En la mateixa fossa s'hi troben enterrades unes 280 víctimes de la Guerra Civil, la identitat de les quals encara consta al registre civil de l'Ajuntament. L'any vinent, en motiu del 80 aniversari de la batalla de l'Ebre, tots ells seran homenatjats.

La recerca de York amb els brigadistes naix d'una sorprenent coincidència que ell mateix definix com a "increïble". Quan ell i la seva dona van decidir el 2011 comprar una casa al Perelló, va comprovar que era el mateix municipi on havien estat enterrats dos brigadistes que apareixien a la llista de la International Brigade Memorial Trust, l'organització que manté viva la memòria dels combatents britànics i irlandesos -2.500 en total, dels quals en van morir 526- que van lluitar "en defensa de la democràcia i contra el feixisme" durant la Guerra Civil. Professor universitari de treball social jubilat i apassionat de la història d'este conflicte bèl·lic, York va decidir investigar més a fons dedicant una part substancial del temps que passa al llarg de l'any al Perelló.

La informació proporcionada des de l'organització només apuntava que havien mort en un hospital del municipi. "Però quan vaig arribar aquí i vaig preguntar a la gent si hi havia un hospital i on estava, no el vaig poder trobar. Vaig trigar anys i, a través de conèixer gent, vaig saber que n'havia hagut un durant la guerra al Burgà"-entre el Perelló i Rasquera-, relata. No només va visitar el lloc, sinó que va aconseguir parlar amb una de les infermeres que va atendre els ferits fa gairebé vuit dècades per corroborar que, efectivament, havia estat el lloc on havien mort: l'anomenat "Hospital Clínic número 3. Amb esta informació es va adreçar a l'Ajuntament del Perelló: allí va poder accedir al registre civil i localitzar els certificats de defunció dels dos brigadistes. "Estan enterrats aquí", confirma York a l'ACN, assenyalant el punt on es troba la fossa comuna dins del recinte del cementiri municipal. 

James Scott, mariner mercant amb domicili a la ciutat gal·lesa de Swansea, era solter i tenia 30 anys. Va allistar-se al Batalló Britànic el 13 de novembre de 1937, després d'abandonar el vaixell amb el qual va atracar al port de València. Va morir el 31 de juliol de 1938. John Ferguson, l'últim domicili conegut del qual constava a la ciutat escocesa de Glasgow, havia estat veterà de la primera Guerra Mundial. Posteriorment va emigrar a Alaska i al Canadà, treballant com a miner. Va arribar a l'Estat espanyol el 17 de març de 1937 i es va allistar al Batalló Lincoln a Brunete, per després passar a la companyia de metralladores del Batalló Britànic, el juny de 1938. Al certificat de defunció consta que va morir el 26 d'agost de 1938. 

Va ser així com York va decidir transmetre els resultats de la seva investigació a través d'uns amics seus de Londres a l'International Brigade Memorial Trust. També va difondre la seua troballa amb un article que va publicar en un mitjà digital en anglès del territori (www.ebreconnect.cat). "Potser algú reconeixerà el nom i les famílies, potser els néts, si van tenir fills, és clar, perquè eren molt joves, no sabem exactament la data del seu naixement. Seria molt interessant saber si encara tenen família viva", abunda. Lamenta que, a diferència de la Generalitat o de governs d'altres països europeus, les autoritats de l'Estat espanyol haurien de fer molt més per recuperar la memòria del conflicte i la dignitat de les seues víctimes. "Allò que ha passat és pròleg, segons una frase de Shakespeare. Ens informa sobre el present: per entendre'l, has de comprendre el passat. Moltes famílies espanyoles volen saber, com a mínim, on van perdre la vida els seus familiars, què va passar", remarca. 

Interès "romàntic" per la Guerra Civil
D'on prové l’interès apassionat d'un angloamericà per les Brigades Internacional, la batalla de l'Ebre i el conflicte bèl·lic en general? La seva primera visita Catalunya, l'any 1966, no va acabar com esperava: ell i un grup de joves amics van ser expulsats per la Guàrdia Civil. "Quan creuava la frontera cap a França estava llegint un llibre de Hugh Thomas sobre la Guerra Civil i em vaig prometre que no tornaria a trepitjar Catalunya fins que Franco morís", recorda. Des de llavors no ha dixat d'estudiar el conflicte i ha contactat amb molts exsoldats republicans, principalment anglesos, ara ja morts. El seu interès es focalitza en els batallons Britànic i Lincoln-Washington –format principalment per nord-americans-, tots dos de la XV Brigada Internacional. "Fora d'Espanya, la Guerra Civil té un component romàntic. Hemingway, Orwell, García Lorca, Malraux... tots aquests escriptors van estar involucrats i van escriure poemes o llibres. En altres parts del món es veu com una batalla romàntica, altres consideren que va ser molt important històricament, el primer intent de parar el feixisme. Pot resultar estrany que els estrangers s'hi interessen, però això passa en molts països: tinc amics francesos més interessats en la guerra civil nord-americana que molts nord-americans", conclou, tot admetent, però, que molts amics i veïns d'origen -al Perelló hi viu una considerable colònia britànica- no són del tot conscients, sovint, de viure molt a prop dels escenaris de la batalla de l'Ebre.

L'Ajuntament del Perelló, predisposat a facilitar-li la tasca, va celebrar amb "sorpresa" i "alegria" com la recerca del seu nou veí anglo-americà coincidia amb alguns dels objectius que s'han marcat en matèria de memòria històrica. De fet, Ferguson i Scott es troben enterrats juntament amb unes 280 víctimes del conflicte bèl·lic, segons consta al registre civil municipal –tot i que algunes podrien trobar-se a l'Ampolla, municipi que en aquell temps formava part del Perelló-. Unes dades que coincidixen també, en bona mesura, amb les anotacions que efectuava l'enterramorts al seu llibre, descobert arran d'un treball de Neus Fandos. La història de com totes estes persones, de la mateixa manera que els brigadistes britànics, van acabar sent enterrades al cementiri del Perelló després de passar per l'hospital del Burgà no era desconeguda al poble. Els més grans encara recorden com els traslladaven amb camions des d'allí. La recerca d'un historiador aficionat amb residència al poble, Toni López, va permetre relacionar els dies de combats més intensos al front de l'Ebre amb l'arribada de més cadàvers, procedents del centre hospitalari de rereguarda, els dies posteriors.

La fossa comuna del cementiri del Perelló es troba des de fa temps entre les catalogades com un dels punts amb enterraments massius per part del Memorial Democràtic. Durant els últims anys, familiars coneixedors la localització de les restes dels seus parents han anat posant plaques de record i homenatge, una mitja dotzena. El consistori guarda com un tresor la llista de persones que s'hi troben enterrades per poder ajudar a identificar-les i poder ser localitzades pels familiars. "Això ens dona la satisfacció saber tots els soldats que tenim enterrats aquí. Volem mantindre això i guardar-ho pel dia que es necessite, per si volen obrir fosses i buscar amb l'ADN, que sàpiguen que ho tenim aquí controlat", explica Maria Cinta Llaó, regidora de Cultura i Patrimoni Històric. "Sabien els que arribaven i els familiars sabran on estan. El pitjor és la gent que ha quedat escampada i les famílies els busquen i no saben on estan. Si un dia es destapen sabrem si hi ha molta o poca gent", afegix la regidora d'Hisenda i Educació, Carme Bladé, tot apuntant l'existència d'altres enterraments massius al terme municipal.

Homenatge a les 300 víctimes enterrades
Amb el pròxim 80 aniversari de la batalla de l'Ebre ja a tocar, l'Ajuntament del Perelló planeja homenatjar l'any vinent totes les víctimes del conflicte bèl·lic que es troben enterrades en este espai. "Volem dignificar la fossa comuna. En comptes de trobar aquí les quatre plaques dels familiars, la nostra intenció és posar el nom de les persones que hi ha aquí, totes. Fer alguna cosa per dignificar-les, per dixar constància que estan aquí, per respecte. Es mereixen això i molt més", argumenta Llaó, tot recordant el rebuig i el repudi que van viure molts dels familiars de les víctimes del bàndol republicà per defensar la democràcia. "Si mai ve algun familiar, que sàpiga que estan aquí, veure que està en una llista i que van existir, que no estan perduts. Quan ho trobes, et dona la tranquil·litat de saber que és veritat", afegeix Bladé. També la International Brigade Memorial Trust ha mostrat ja també el seu interès a participar en l'acte amb la col·locació d'una placa en honor als dos brigadistes britànics.

Mentrestant, York continua treballa amb nous projectes relacionats amb la Guerra Civil, la batalla de l'Ebre i la XV Brigada Internacional. Juntament amb un grup de catalans i estrangers, intenta localitzar i tramitar els permisos per excavar el lloc on es troba enterrat el comandant del Batalló Lincoln, Robert Merriman, presumiblement a les afores de Corbera d'Ebre.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
La mezzosoprano de l'Ampolla, Anna Brull, en el moment en què va recollir el premi este diumenge. | © leisure.at/Christian Jobst
01/01/1970
És la primera catalana i espanyola en rebre este premi operístic
Els treballs s'han adjudicat a l'empresa Benito Arnó e Hijos SAU per un import de 4,8 milions. | Cedida
01/01/1970
Les obres s'executen per 4,82 MEUR i tindrà llesta la primera fase al mes d'octubre de 2018
Recepció de Projecte Home a Tarragona | ACN
01/01/1970
Un 39,8% dels usuaris que acudixen a l’entitat la consumixen
01/01/1970
El tall de subministrament s'allarga des de fa més de quatre hores a Masdenverge, on els veïns ja van patir un altre incident similar fa una setmana
El consistori també posarà sobre la taula el projecte per al foment de l'autocupació, que preveu ajuts de fins a 2.000 euros per aquelles persones que, venint de l'atur, es donen d'alta com a autònomes | Cedida
01/01/1970
El govern municipal d'ERC també portarà al ple el programa d'actes taurins de les festes majors, amb una despesa de 75.000 euros
Ferran Bel | Adrià Costa
01/01/1970
L'alcalde de Tortosa assegura que el partit no s'ha plantejat quin candidat el succeïrà en els propers comicis perquè pensa acabar el mandat i veu el debat prematur | Afirma que cal "valentia" per tirar endavant projectes tot i saber que són polèmics, perquè al cap del temps, resta l'obra i no les crítiques | Creu que "s’ha de ser més contundent amb les respostes a l’Estat, perquè sinó, evidentment se’n sortirà en la seua"
Monument commemoratiu de la Batalla de l'Ebre, a Tortosa. | Josep M Montaner
01/01/1970
L'alcalde de Tortosa nega una crisi de govern i recorda que van ser els republicans qui van fixar la data de la consulta
Vista del capdamunt del monument franquista de Tortosa. | Sofia Cabanes
Audiències dels mitjans digitals en català | NacióDigital
01/01/1970
Les dades d'audiència d'OJD certifiquen que el diari continua com el digital en català més llegit per 23è més consecutiu