Manolo Sánchez: «El Delta de l'Ebre és la gran àrea de servei que tenen els ocells»

Manolo Sánchez Blanch, nascut a l'Ampolla, és ornitòleg expert, molt actiu al portal Ornitho.cat, un web dedicat a l'intercanvi d'informació sobre les observacions d'ocells, mamífers, amfibis, rèptils, libèl·lules, papallones diürnes i cigales de Catalunya, i un gran coneixedor del Delta de l'Ebre. Si hagués d'escollir un llibre, sens dubte, seria la Guia Collins d'Ocells. Ens explica que Albert Martínez Vilalta és el seu ornitòleg de referència i si hagués de triar un altre lloc per viure que no fos l'Ampolla seria Costa Rica, el país d'excel·lència per observar ocells. No es decanta per cap au en concret, diu que no n'hi ha cap que sigue millor o pitjor que una altra, el que sí detesta és que el Delta estigue tan ple de deixalles.

- Què és el Delta de l'Ebre per a l'ornitologia?

- El Delta és el gran indret de parada, d'alimentació, de reproducció i d'hivernada d'ocells. En estos moments (maig) estem en pas prenupcial, és a dir, les aus estan anant cap als seus llocs de cria, n'hi ha algunes que es quedaran aquí i d'altres que marxaran cap al Nord d'Europa. En el darrer cas, el Delta és un lloc on paren per omplir els dipòsits i posar grassa. El motiu per què n'hi ha que fan tot el procés de reproducció al Delta és perquè el seu ambient aquàtic és idoni per aquí.

Hi ha un tercer cas, les aus que baixen del nord durant el període que allà fa molt fred i passen l'hivern al Delta. Podríem dir que el Delta de l'Ebre és la gran àrea de servei que tenen els ocells, de fet és la segona més important que hi ha a la Mediterrània occidental —la primera és la Camarga—, i també és la segona de la Península Ibèrica —la primera és Doñana—.

- I quin és el paper de les Terres de l'Ebre en el seu conjunt?

- A part del Delta, a les Terres de l'Ebre tenim la Serra de Montsià, Els Ports i la Serra de Cardó, que és una de les grans desconegudes però on hi ha una riquesa en aus, sobretot rupícoles, que és de les millors d'Europa. Conec molts aficionats d'arreu d'Europa que venen a la Serra de Cardó només per veure l'àguila cua barrada, per exemple.

- Quantes espècies pots trobar-hi a les Terres de l'Ebre?

- Ara mateix estaríem al voltant de les 400. D'estes, n'hi haurien unes 340 d'habituals, la xifra restant correspondria a les rareses, és a dir, un ocellet que es veu només una vegada i pel qual ve gent de tot arreu a veure'l.

Realment no són tan importants les rareses com les espècies d'aquí. A mi m'importa més veure cada any caderneres, perquè és una espècie que cria sempre aquí, que no pas que haja vingut una tringa flavipes, que vindrà un dia i l'únic que farà és atraure molts ornitòlegs.

- Has descobert algun ocell al Delta que ningú havia vist abans?

En el marc de les rareses vaig descobrir-ne un que es va fer molt popular i el qual va portar molta gent a l'Ampolla, gràcies a poder introduir les dades de la troballa al portal Ornitho.cat. Vaig trobar al fortí que hi ha davant de l'Hotel Flamingo un territ fosc (Calidris maritima), es tracta d'una espècie que feia uns 32 anys que no es veia a Catalunya.

Ara bé, el més curiós és que feia quatre anys que el tenia controlat, però no ho havia dit perquè aquell ocell per a mi no tenia el valor ornitològic que li donen els bimberos, els col·leccionistes que van darrera de trobar els ocells que no tenen controlats.

També vam tenir un altre cas molt famós, un capsigrany bru (Lanius cristatus), pel qual també es van desplaçar ornitòlegs de tot arreu. I un altre que vaig trobar juntament amb Albert Camp i Cèsar Carbonell, un Anthus petrosus, que és un ocell estrany. Va haver un període que els ornitòlegs que venien a les Terres de l'Ebre feien el recorregut de l'Ampolla, el Fangar i Deltebre, per veure estos tres ocells.

- Com ampollero és evident que la zona que més freqüentes i que més coneixes deu ser l'Ampolla. Quantes espècies hi ha al seu terme municipal?

- Actualment, a l'Ampolla tinc censades 323 espècies, n'hi ha que només les he vist un cop al terme i d'altres, com la cadernera o la polla d'aigua, que són molt freqüents. Les espècies que més tenim són aquàtiques, el que passa és que les que veiem més regularment són les de secà, perquè la gent tendix més anar a la muntanya que no pas cap a la part aquàtica.

Ara bé, cal destacar que hi ha més espècies que les que tinc censades, però falta homologar-les, és a dir, que hi hagen com a mínim dos ornitòlegs experts que les hagen vist o bé que hi haja una fotografia de la suposada espècie.

En els ambients aquàtics hi ha molts més ocells que a les parts de secà o de muntanya, i l'Ampolla al tenir la part del Delta, és un terme molt ric en aus. Per exemple, als Pirineus, per veure 10 espècies diferents t'has de passar cinc hores, en canvi, sense sortir del terme municipal de l'Ampolla pots veure 100 espècies diferents en un mateix dia. Hi ha molt pocs llocs que passe això, però la combinació de l'aiguamoll i el secà fa que es dispare molt la varietat.

- Què ens pots dir de la bassa de les Olles?

- Fins no fa molt de temps, la bassa de les Olles era un indret molt poc preuat pels ornitòlegs d'arreu. Però actualment, és una de les basses més preuades que hi ha al Delta de l'Ebre, perquè en un mateix lloc pots trobar les tres porzanes, la qual és una espècie petita. Pots trobar fàcilment la polla pintada, el rascletó i el rasclet. El fet que estiguen estes tres aus en un mateix lloc atrau a ornitòlegs i fotògrafs de tot arreu.

- Com vas començar la teua afició a l'ornitologia?

- És una mica peculiar. Quan era jove ja m'agradava sortir a la natura i observar-la, però 30 anys enrere a l'Ampolla els biòlegs, ecòlegs o naturalistes no existien. De fet, en aquella època sortir a la natura significava agafar una escopeta i anar a caçar. Però amb el pas dels anys t'adones que amb una escopeta no vas a observar la natura, perquè la mates. La transformació de les meues preferències es va anar produint a poc a poc fins que vaig descobrir, fa uns 24 anys, un personatge clau en este procés, l'Albert Martínez Vilalta, un dels històrics de l'ornitologia catalana. Martínez va ser el punt d'inflexió perquè l'ornitologia passés de ser una simple afició a ser una afició professional.
​
- Per quin motiu es va produir este punt d'inflexió?

- L'Albert Martínez Vilalta em va saber guiar. En aquell moment a l'Ampolla encara no hi havien ornitòlegs, i a les Terres de l'Ebre es podien comptar amb el dit d'una mà, ja que només n'hi havia quatre al recentment creat Parc Natural del Delta de l'Ebre. Ell em va ensenyar que era molt important que quan veia un còlit ros, per exemple, prengués nota, i l'any vinent estar atent per comprovar si aquell còlit ros havia tornat allà. D'esta manera, em va crear unes pautes professionals que abans de conèixe'l no tenia.
 
- Quina és la teva rutina per anar a observar ocells?

- Llevar-me aviat, perquè hi ha unes espècies d'ocells nocturns concrets que només es poden veure mitja hora abans que surte el Sol. De material només utilitzo uns binocles, una llibreta i un bolígraf.

Actualment, a Catalunya tenim la sort que existix la plataforma Ornitho.cat, on pots trobar totes les dades que abans apuntàvem a les llibretes, i que moltes vegades s'acabaven perdent. Quan arribes a casa, introduïxes en este portal tota la informació que has recollit. A més, és una eina que en temps real pots saber tots els ocells que s'han vist cada dia a qualsevol punt de Catalunya.

- Quin és el lloc més lluny al qual has viatjat per veure ocells?

- La Vall d'Aran i el Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut. Per sort Catalunya és un dels llocs d'Europa més ideals per veure ocells. Les Terres de l'Ebre tenen moltes aus, però en falten quatre que les tenen al nord del país, llavors les he anat a buscar allà.

- Tens algun projecte en ment per posar en marxa?

- M'agradaria crear un catàleg de les espècies que es poden trobar a l'Ampolla. Però no només ocells, sinó que també altres animals, insectes i plantes, entre d'altres. Actualment no hi ha cap document, ni en paper ni en format digital, que reculle tota esta informació, i considero molt interessant per al poble que existisca això, perquè la flora i la fauna també és patrimoni.