sant jordi 2017

Octavi Serret, llibreter del Matarranya: "Quan un client entra per primer cop, ja sé quin llibre li interessarà segur"

El propietari de l'emblemàtica Llibreria Serret de Vall-de-roures acaba de rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat

, Vall-de-roures | 21/04/2017 a les 16:10h
Arxivat a: Patrimoni, Vallderoures, matarranya, Octavi Serret, Terra Alta, franja de ponent, lletres, llengua, cultura, Creu Sant Jordi, literatura, Sant Jordi 2017
Octavi Serret, enmig dels llibres del seu establiment de Vall-de-roures, fullejant un exemplar del 'Camí de Sirga' de Jesús Moncada. | Anna Ferràs
Hi ha una imatge icònica que després de 35 anys s'ha anat marcant a foc a l'ideari de molta gent agermanada del Matarranya i de la Terra Alta, al sud de la Franja de Ponent. És la imatge del petit fortí de llibres on es resguarda Octavi Serret, el taulellet des d'on un dels activistes culturals més importants del territori convertix "possibles clients en deixebles" i transforma la seua llibreria en el mostrari on la cultura ebrenca i aragonesa es donen la mà entre grans noms de la literatura, novetats editorials, material escolar, premsa o revistes. La Llibreria Serret de Vall-de-roures acaba de ser distingida amb la Creu de Sant Jordi del Govern de la Generalitat i el seu propietari encara païx, dies després de l'anunci, l'agraïment i l'emoció de rebre un dels reconeixements més importants que es lliuren a l'altra banda de la seua frontera administrativa. La Creu de Sant Jordi pot servir, potser, per posar el focus de les institucions aragoneses en la feina d'un picapedrer de les lletres i la cultura que ha resistit a la vora del riu Matarranya.

Mentre continua atenent els seus clients, organitzant jornades literàries, signatures de llibres i premis de literatura rural, mentre proposa ressenyes i crítiques al seu blog i al seu web i gestiona el Club de Lectors que va idear per "salvar" la llibreria, Octavi Serret no pot amagar l'entusiasme i l'emoció per l'última de les distincions que ha rebut, la Creu de Sant Jordi del Govern de la Generalitat. "És lo màxim. Impressionant. Fortíssim", ha exclamat el llibreter.

Mai s'havia plantejat rebre tanta gratificació per una feina que va començar, amb absoluta vocació, l'any 1983. Quan va obrir la Llibreria Serret, "només pensava en fer les coses de la millor manera". "És el que encara faig. Sóc bastant tossut amb tot i vaig a la meua. El meu plantejament sempre ha estat donar a conèixer la nostra cultura a l'Aragó", ha explicat Serret.
 

Façana de la Llibreria Serret, de Vall-de-roures. Foto: Anna Ferràs


Persistència

Però el camí no ha estat, ni és, fàcil. La reticència de les institucions i bona part de la ciutadania aragonesa a reconèixer la llengua catalana com a pròpia i l'obcecació a refusar tot allò que pugue identificar-se amb la cultura de Catalunya, ha estat una de les parets amb què ha topat la feina de l'Octavi Serret. Ell, però, tampoc s'ha rendit mai.

Aparcada la polèmica denominació de LAPAO (Llengua Aragonesa Pròpia de l'Àrea Oriental) a la parla de la Franja de Ponent i amb la comarca del Matarranya autodeclarada recentment, amb consens polític ampli, com a "zona històrica de parla catalana", la situació "s'ha relaxat". "Estem en un moment òptim", ha celebrat el llibreter de Vall-de-roures. Però ara i abans, amb tensió política o sense, Serret ha volgut contribuir a la normalització del català a l'Aragó oferint, dels llibres les dos versions, la castellana i la catalana. "És qüestió de fer-ho el més normal possible i que la gent entengue que pot gaudir llegint en la seua llengua, que no passa res per fer-ho", ha defensat. 

Supervivència

Serret també ha agraït que la distinció de la Creu de Sant Jordi per al seu establiment arribe en un moment professional més desvagat. Després d'un any 2016 molt complicat en el qual, fins i tot, va veure perillar la continuïtat del negoci, Serret se sent amb les piles carregades per seguir endavant gràcies al suport que li representa la distinció de la Generalitat. Vol celebrar-ho amb cadascun dels autors que passen pel seu petit temple llibreter, vol fer una festa de cada un dels actes que omplen un agenda envejable però insistentment treballada. I ho vol culminar a l'estiu amb una trobada de més de 300 autors a casa seua.

Però entre projectes i idees, l'Octavi Serret té coll avall que el seu futur està "dins" de la seua llibreria de Vall-de-roures encara que, amb certa tristesa, sàpiga que no tindrà relleu generacional. "És un treball que només puc fer jo. Tampoc ho vull per als meus fills. S'hi ha de dedicar moltes hores i hi cal estar molt implicat", ha reconegut. 

I és que més enllà de la formació, dels coneixement literaris i de la passió per les lletres, Serret ha defensat que, per ser un bon llibreter, cal "una visió comercial". "No és molt habitual però sóc un llibreter que assalto el client i li faig entendre que ha de comprar un llibre, encara que no s'ho haja plantejat", ha apuntat. Molta gent del territori pot donar fe d'esta afirmació. Molta gent del territori han trobat en Serret la porta del seu particular País de les Meravelles. "Quan un client entra per primera vegada a la meua llibreria, ell no ho sap, però jo sé quin llibre li pot interessar i sé que li interessarà segur", ha sentenciat el llibreter del Matarranya. 
 

La Llibreria Serret de Vall-de-roures, amb el seu propietari, Octavi Serret, atenent una clienta. Foto: Anna Ferràs

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Un niu de griva al cor del bosc. | Vicent Pellicer
01/01/1970
L'última obra de Vicent Pellicer és un recull fotogràfic que aconseguix "magnificar la percepció que a partir d'ara tindrem d'estes terres", destaca en el pròleg Lluís Ibàñez Melià
Sant Jordi arriba carregat de novetats literàries | Adrià Costa
Esteve Plantada
01/01/1970
Selecció de les millors propostes per a tots els gustos, dèries i lectors
El Pacte de Rialb va centrar anit la quinzena assemblea de la PDE. | ACN
01/01/1970
La setmana entrant, els representants de 17 municipis ebrencs demanaran a la Generalitat l'aportació de documents per la lluita jurídica contra el pla de conca
La M. Teresa ha facilitat una mostra genètica per trobar el seu tiet | Jonathan Oca
Jonathan Oca
01/01/1970
Este divendres 23 persones han facilitat una mostra genètica a Tarragona per tal de trobar familiars en fosses del període bèl·lic | Hi ha més de 5.400 familiars de desapareguts inscrits en el programa impulsat pel govern català
01/01/1970
'La filla esborrada' de Margarida Aritzeta, 'Negre Estalzí' de Francesca Aliern o el recull fotogràfic 'Terres de l'Ebre i Matarranya. Encisadores' de Vicent Pellicer, títols destacats
Monument commemoratiu de la Batalla de l'Ebre, a Tortosa. | Josep M Montaner
01/01/1970
L'alcalde de Tortosa nega una crisi de govern i recorda que van ser els republicans qui van fixar la data de la consulta
Vista del capdamunt del monument franquista de Tortosa. | Sofia Cabanes
Vista del capdamunt del monument franquista de Tortosa, entre núvols | Sílvia Berbís
01/01/1970
Rebutgen que es plantege la protecció del monument per raons artístiques
Audiències dels mitjans digitals en català | NacióDigital
01/01/1970
Les dades d'audiència d'OJD certifiquen que el diari continua com el digital en català més llegit per 23è més consecutiu