agricultura

La sembra en sec s'estén entre els arrossaires del Delta per combatre el caragol maçana

La reducció dels costos i la possibilitat de conviure amb plagues animen els agricultors a provar este sistema

, Deltebre | 30/03/2017 a les 15:55h
Arxivat a: Medi ambient, Delta del l'Ebre, Terres de l'Ebre, caragol maçana, hemidelta esquerre, hemidelta dret, agricultura, Medi Ambient, arrossars
Foto d'arxiu d'un camp d'arròs.
Foto d'arxiu d'un camp d'arròs. | Cedida
Aquesta notícia es va publicar originalment el 30/03/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La superfície d'arrossars del delta de l'Ebre on esta campanya se sembrarà en sec es dispara. De les 120 hectàrees on es va aplicar l'any passat —90 hectàrees per iniciativa pròpia dels pagesos—, en la campanya d'enguany, que just acaba de començar, s'emprarà en unes 1.500 o 2.000 hectàrees. Els agricultors confien en un sistema que els reduix els costos —300 euros de mitjana per hectàrea—, els evita els efectes de les aus i de plagues com el quironòmids o el caragol maçana, els permet estalviar aigua i reduir l'emissió de gasos d'efecte hivernacle i augmenta l'establiment de la llavor. Un dels impulsors de la tècnica, que fa anys que s'usa a Itàlia, Juan Carlos Fornós, gerent d'Ebrecultius, està convençut que si els resultats d'esta campanya són òptims, la implantació de la sembra en sec de l'arròs al Delta serà imparable i pot arribar a implantar-se entre un 50 i un 70% de la superfície deltaica. Per al gerent d'Ebrecultius la salinitat no ha de suposar un problema si s'aprèn a gestionar-la i coordinar-la amb esta tècnica.

Després de diversos anys amb la idea donant voltes, l'any passat un grup d'agricultors, sota la iniciativa de Juan Carlos Fornós, gerent d'Ebrecultius de Deltebre, van fer les primeres proves de sembra en sec d'arròs al delta de l'Ebre. Les plagues, sobretot la del caragol maçana que ha infestat tot l'hemidelta esquerre —amb 6.000 hectàrees envaïdes— i que ja afecta 85 hectàrees de l'hemidelta dret, han estat un dels principals motius per intentar trobar una alternativa a la sembra convencional per inundació de l'arròs amb un sistema que fa anys que s'aplica a Itàlia i que consistix en sembrar sense aigua i esperar uns 25 o 30 dies per inundar els camps.

Va ser justament en una fira italiana on Fornós va descobrir el tipus de maquinària que calia importar i ho va posar en marxa l'any passat oferint, des de la seua empresa, dos màquines de sembra. Per a esta campanya compta amb vuit màquines que es poden llogar amb opció a compra. D'esta manera els arrossaires, i ell mateix com a distribuïdor, poden aprendre quin és el tipus de maquinària més adequat per als diferents terrenys i sòls deltaics abans de fer una inversió important. 

Reducció de costos

La sembra en sec de l'arròs, que s'ha iniciat este dijous, té grans beneficis per als agricultors. Per una banda, hi ha una important reducció de costos ja que requerix menys aplicació de pesticides, menys costos de maquinària i una reducció de la mà d'obra dedicada a evitar que les aus es mengen la llavor. "Si no hi ha aigua ja no venen a burxar", ha explicat Formós. Tampoc calen grans quantitats de saponina per atacar el caragol maçana ni pesticides contra els quironòmids —les larves de mosquit que fan malbé les plàntules de l'arròs—. 

Convivència possible amb el caragol maçana

Per este motiu, la sembra en sec de l'arròs s'ha convertit en llum d'esperança al delta de l'Ebre i obre la porta a poder conviure amb el caragol maçana. D'entrada, el pagès s'estalvia entre 600 i 700 euros per hectàrea de cost per actuar contra la plaga i la rendibilitat és més alta ja que esta pràctica evita que es mengen els brots tendres. Quan s'inunden els camps i els caragols maçana surten, la planta de l'arròs ha crescut prou perquè no la puguen perjudicar. De fet, fins i tot podria convertir-se en un "aliat" perquè, en no trobar borts tendres d'arròs, es menja altres herbes del sòl que ara s'han de combatre amb herbicides. 

Fornós, convençut que la plaga al Delta no s'eradicarà, aposta per aprendre a conviure-hi com s'ha fet amb altres espècies invasores com el cranc americà. "Que n'hi haja però que no m'afecte. Hem de trobar els mitjans per controlar-los i regularitzar-los als nostres camps", ha apuntat. Per exemple, com ha proposat el gerent d'Ebrecultius, en un camp on es detecten molts exemplars de caragols, es poden fer rases petites als costats, assecar el camp, esperar que el 80% o el 90% del caragol es desplace fins allí i atacar-los amb una quantitat mínima de producte. 

Atents als resultats

Que el sistema de la sembra en sec s'estengue per tot el delta de l'Ebre dependrà dels resultats dels cultius d'enguany. L'experiència de la darrera campanya ha servit per corregir errors i inconvenients però Fornós té clar que encara hi ha molt per aprendre. "No és el mateix 90 hectàrees escampades pel Delta, que una superfície de quasi 2.000 totes agrupades. Ens poden sortir noves plagues, herbes diferents, però estem sobre el tema i som coneixedors del cultiu. Farem el que sigue perquè funcione", ha sentenciat. 

De totes maneres, la sembra tradicional i en sec s'hauran de compaginar. Ni en tots els terrenys deltaics servix, ni es poden menystenir les mesures agroambientals que protegixen l'ecosistema deltaic. També cal batallar amb el problema de la salinitat però els arrossaires estan convençuts que aprendran a treballar-la perquè no sigue un factor determinant i l'IRTA també hi busca solucions amb la recerca de varietats d'arròs que li siguen més resistents. 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Pla aeri de camps inundats a Móra la Nova, amb el riu Ebre i la ciutat de Móra d'Ebre en segon terme.
Pla aeri de camps inundats a Móra la Nova, amb el riu Ebre i la ciutat de Móra d'Ebre en segon terme. | 8kto/ACN
01/01/1970
La CHE es defensa de les queixes de pagesos i municipis per la gestió de les avingudes, beneficioses per al Delta, però amb creixements molt elevats i sobtats de cabal
Participants durant l'etapa d'este divendres a la costa de l'Ebre.
Participants durant l'etapa d'este divendres a la costa de l'Ebre. | Cedida
01/01/1970
L’etapa d’este divendres s'ha dut a terme entre el Delta de l'Ebre i l'Ametlla de Mar i ha permès recollir 138,2 kg de residus
Maria Rodés
Maria Rodés | ACN
01/01/1970
La cantant es va influir pel diari personal que ell va escriure durant la Guerra Civil, on parla de "les atrocitats de la guerra i es refugia en l'astronomia que és la seva vocació"
L’adjudicació s’ha endarrerit atès que la primera empresa adjudicatària no comptava amb la solvència necessària per a la realització de l’obra
L’adjudicació s’ha endarrerit atès que la primera empresa adjudicatària no comptava amb la solvència necessària per a la realització de l’obra | Cedida
01/01/1970
El cost de l’adjudicació del complex, àmpliament demandat per la ciutadania, ascendeix a 671.687€
La base del monument franquista, amb els cartells pro independència.
La base del monument franquista, amb els cartells pro independència. | (@VictorSorribes)
01/01/1970
La base del monument ha aparegut esta matinada amb diversos cartells enganxats, on diu 'Hola Europa' i 'Hola República'
Núria Rodríguez (CUP Tortosa), Eduardo Cáliz, membre del secretariat nacional i Anna Gabriel , diputada de la CUP.
Núria Rodríguez (CUP Tortosa), Eduardo Cáliz, membre del secretariat nacional i Anna Gabriel , diputada de la CUP. | Sofia Cabanes
01/01/1970
La diputada de la CUP, Anna Gabriel, refusa la proposta de Podemos per paticipar en una assemblea de càrrecs electes estatal per facilitar una solució acordada | Convida la formació de Pablo Iglesias a "defensar les urnes" i demanar a Ferran Bel la retirada del monument
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
La va realitzar dissabte una persona que hi va arribar amb caiac | La pintada va ser borrada unes hores més tard | La Comissió per la retirada dels Símbols Franquistes ha emès un comunicat expressant el seu suport a l'acció contrària al monument
NacióDigital
NacióDigital | ND
01/01/1970
El rànquing d'audiències de la OJD del mes d'abril l'enfila fins als 2,8 milions d'usuaris únics i amb un temps de lectura superior als set minuts