22
de març
del
2017
Actualitzat
a les
12:27h
El jutjat Contenciós Administratiu número 2 de Tarragona ha suspès de forma cautelar l’enderroc dels 32 habitatges il·legals de la promotora Turov situats a l’urbanització Serramar d’Alcanar. Així ho va notificar este divendres a través d’una providència en la que es comunica la paralització del procediment legal d’enderroc mentre s’estudia la petició dels veïns que han reclamat durant els darrers dos anys la “impossibilitat legal” d’executar la sentència.
Al juliol de 2015 després de diversos recursos desestimats en les diferents instàncies judicials competents, i ja amb dues sentències fermes sobre la taula, els veïns van insistir presentant un nou recurs davant el Contensiós Administratiu de Tarragona. “El que argumentàvem és que les sentències d’enderroc s’han dictat i afecten drets de terceres persones que no se’ls ha donat la possibilitat de defensar-se. És una sentència que legalment no es pot executar, perquè estaria afectant a gent que se l’ha deixat en indefensió”, argumenta l’advocat dels veïns, Llorenç Cortadella, en declaracions a l’aguaita.cat.
De fet, cal recordar que dels 32 habitatges construïts per Turov, 24 es van vendre a particulars. Alguns fins i tot quan la llicencia ja s’havia declarat nul·la i amb total desconeixement del procés judicial que havia declarat il·legals els apartaments.
Des que els veïns van demanar la impossibilitat legal d’executar la sentència hi ha hagut diversos canvis de jutge, la qual cosa ha fet endarrerir el procés. “Durant tot este temps el jutje havia contestat a peticions prèvies de suspensió i ens ho havia denegat. Vam presentar un recurs contra una de les denegacions en què vam mirar de fer entendre al jutge que, segons el nostre parer, li estava donant un enfoc equivocat”, explica Cortadella.
Ara, amb la suspensió cautelar, les veïns agafen un alè d’aire, però no canten victòria: “No podem ser massa optimistes, però és un motiu per no ser pessimistes. Si el jutge hagués tingut claríssim que la nostra petició d’impossibilitat legal d’execució no tenia base legal, segurament no hagués estimat la suspensió. Una nova negativa ja hagués sigut una derrota definitiva per nosaltres”, reconeix Cortadella.
“En 10 anys és la primera notícia positiva que tenim. Fins ara el jutjat no havia atès les nostres peticions i l’Ajuntament ja havia fet el concurs i estava en fase d’enviar les cartes de desallotjament. El tema estava molt avançat”, explica per la seua banda Xavier Martínez, president de la Comunitat de Veïns.
Per la seua banda, l’Ajuntament d’Alcanar va licitar este mes de febrer passat a l'empresa RIGEL OVER S.L l'enderroc dels 32 apartaments per un import de 109.600,41 euros (IVA exclòs). El consistori ha emés este dimecres una nota de premsa en què arguments que “de moment es desconeix quines implicacions tindrà esta suspensió” i afegeix que “apel·lant a la prudència i per evitar confusions, l'Ajuntament no pot emetre cap valoració fins que dispose de més elements d'anàlisi”. No obstant, el govern local ha volgut reiterar “el seu suport a les persones afectades”.
Les claus d’un cas complex
El cas Turov, destapat per aguaita.cat al novembre de 2012, comença al juliol de 2003 just iniciada l'alcaldia del socialista Ricard Bort, que va aprovar, en la seua primera junta de govern local, una llicència urbanística per a la construcció d'estes 32 vivendes amb els seus corresponents pàrquings soterrats. Una llicència avalada tècnicament per l'arquitecte municipal, però sense informe jurídic. El projecte, però, arrencaria probablement amb l'anterior Govern municipal, amb Josep Beltran (PP) com a regidor d'Urbanisme, amb el desaparegut Batiste Beltran (Acord per Alcanar) com a alcalde i amb Pep Selgar com a arquitecte municipal. La llicència va ser denunciada per una veïna de l’urbanització, Antonia González, qui coneixedora de l'incompliment legal en l'urbanització propera a casa seua, va acabar duent el cas als tribunals.
La llicència atorgada per l'ajuntament corresponia a la clau 17.a1 (ciutat jardí) dintre del Planejament General Urbanístic d'Alcanar i només permetia, per tant, 9 habitatges. Amb la construcció d'estes 32 vivendes s'incrementava la densitat un 255'5% i a banda no respectava les distàncies i les superfícies de façana.
La llicència urbanística va ser declarada nul·la al 2006 pel Contenciós Administratiu de Tarragona, una sentència ratificada al 2009 pel TSJC.
Al juliol de 2015 després de diversos recursos desestimats en les diferents instàncies judicials competents, i ja amb dues sentències fermes sobre la taula, els veïns van insistir presentant un nou recurs davant el Contensiós Administratiu de Tarragona. “El que argumentàvem és que les sentències d’enderroc s’han dictat i afecten drets de terceres persones que no se’ls ha donat la possibilitat de defensar-se. És una sentència que legalment no es pot executar, perquè estaria afectant a gent que se l’ha deixat en indefensió”, argumenta l’advocat dels veïns, Llorenç Cortadella, en declaracions a l’aguaita.cat.
De fet, cal recordar que dels 32 habitatges construïts per Turov, 24 es van vendre a particulars. Alguns fins i tot quan la llicencia ja s’havia declarat nul·la i amb total desconeixement del procés judicial que havia declarat il·legals els apartaments.
Des que els veïns van demanar la impossibilitat legal d’executar la sentència hi ha hagut diversos canvis de jutge, la qual cosa ha fet endarrerir el procés. “Durant tot este temps el jutje havia contestat a peticions prèvies de suspensió i ens ho havia denegat. Vam presentar un recurs contra una de les denegacions en què vam mirar de fer entendre al jutge que, segons el nostre parer, li estava donant un enfoc equivocat”, explica Cortadella.
Ara, amb la suspensió cautelar, les veïns agafen un alè d’aire, però no canten victòria: “No podem ser massa optimistes, però és un motiu per no ser pessimistes. Si el jutge hagués tingut claríssim que la nostra petició d’impossibilitat legal d’execució no tenia base legal, segurament no hagués estimat la suspensió. Una nova negativa ja hagués sigut una derrota definitiva per nosaltres”, reconeix Cortadella.
“En 10 anys és la primera notícia positiva que tenim. Fins ara el jutjat no havia atès les nostres peticions i l’Ajuntament ja havia fet el concurs i estava en fase d’enviar les cartes de desallotjament. El tema estava molt avançat”, explica per la seua banda Xavier Martínez, president de la Comunitat de Veïns.
Per la seua banda, l’Ajuntament d’Alcanar va licitar este mes de febrer passat a l'empresa RIGEL OVER S.L l'enderroc dels 32 apartaments per un import de 109.600,41 euros (IVA exclòs). El consistori ha emés este dimecres una nota de premsa en què arguments que “de moment es desconeix quines implicacions tindrà esta suspensió” i afegeix que “apel·lant a la prudència i per evitar confusions, l'Ajuntament no pot emetre cap valoració fins que dispose de més elements d'anàlisi”. No obstant, el govern local ha volgut reiterar “el seu suport a les persones afectades”.
Les claus d’un cas complex
El cas Turov, destapat per aguaita.cat al novembre de 2012, comença al juliol de 2003 just iniciada l'alcaldia del socialista Ricard Bort, que va aprovar, en la seua primera junta de govern local, una llicència urbanística per a la construcció d'estes 32 vivendes amb els seus corresponents pàrquings soterrats. Una llicència avalada tècnicament per l'arquitecte municipal, però sense informe jurídic. El projecte, però, arrencaria probablement amb l'anterior Govern municipal, amb Josep Beltran (PP) com a regidor d'Urbanisme, amb el desaparegut Batiste Beltran (Acord per Alcanar) com a alcalde i amb Pep Selgar com a arquitecte municipal. La llicència va ser denunciada per una veïna de l’urbanització, Antonia González, qui coneixedora de l'incompliment legal en l'urbanització propera a casa seua, va acabar duent el cas als tribunals.
La llicència atorgada per l'ajuntament corresponia a la clau 17.a1 (ciutat jardí) dintre del Planejament General Urbanístic d'Alcanar i només permetia, per tant, 9 habitatges. Amb la construcció d'estes 32 vivendes s'incrementava la densitat un 255'5% i a banda no respectava les distàncies i les superfícies de façana.
La llicència urbanística va ser declarada nul·la al 2006 pel Contenciós Administratiu de Tarragona, una sentència ratificada al 2009 pel TSJC.