09
de març
del
2017
Actualitzat
a les
11:07h
29 entitats ambientalistes i socials han signat un manifest per donar suport a la redacció i aprovació, abans que acabe el 2017, d'un pla de gestió integral dels sediments de la conca de l'Ebre, tal i com va aprovar la Comissió de Medi Ambient, Agricultura i Pesca del Congrés el passat 14 de febrer. Les organitzacions celebren la mesura i advoquen, en este sentit, per impulsar accions basades en la gestió adequada i sostenible dels ecosistemes aquàtics de la demarcació de l'Ebre basada en una visió de la unitat de la conca. També han mostrat el seu suport al pla presentat per la Campanya pels Sediments davant els grups polítics del Parlament i volen que esta aquesta iniciativa es trasllade a la resta de comunitats autònomes de la conca del riu perquè marquen el camí a la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) a l'hora de redactar i aprovar un pla de sediments "innovador" que es convertisca en exemple arreu de l'Estat.
Entre els signants es troben grups ecologistes com Ecologistes en Acció, GEPEC, DEPANA, SEO/Birdlife, WWF-Espanya, així com entitats de tota la conca i d'àmbit estatal la Plataforma en Defensa de l'Ebre, la Fundació Nova Cultura de l'Aigua o, fins i tot, organitzacions com la Comunitat de Regants de l'Esquerra-Sindicat Agrícola de l'Ebre. Consideren que la demanda d'un pla de gestió dels sediments és fruit d'un "ampli consens polític, social i científic" sobre la "inadequada gestió" dels sediments a la conca. Una situació que "està posant en perill" el patrimoni ambiental de la conca, uns elements que cal preservar des de la planificació integral i sota el concepte d'unitat de conca.
Consideren, a més, que la gestió dels sediments no es pot deslligar del procés de planificació hidrològica, tot recordant que l'adequada gestió del balanç sedimentari és fonamental per aconseguir els objectius marcats en la Directiva Marc de l'Aigua referent a la qualitat de les masses d'aigua. Per tot plegat, volen reclamar a la CHE i a les comunitats autònomes que el futur pla incloga variables com el transport de sediments, la sostenibilitat dels sistemes costaners, el règim hidrodinàmic fluvial de l'alliberament de caudals dels embassaments amb atenció als sòlids, l'efecte de les infraestructures sobre l'erosió i contaminació de cursos fluvials i embassaments, la protecció dels boscos de ribera, així com el control i restricció d'activitats extractives a les lleres.
També incideixen en la necessitat que els mecanismes de les preses es mantinguen en bon estat i s'usin regularment –especialment els sistemes de desguàs- com a garantia de seguretat a tota l'àrea d'influència de la conca i possibilitar la mobilització de seguiments perquè puguen arribar al Delta. "Gestionant els sediments adequadament s'evitaria que els embassaments es colmaten pels sediments –quedant obsolets- i, per tant, s'evitaria que es projectessen nous embassaments, inundant més pobles, terres i ecosistemes, que agreujarien el canvi climàtic", tanca el manifest.
Entre els signants es troben grups ecologistes com Ecologistes en Acció, GEPEC, DEPANA, SEO/Birdlife, WWF-Espanya, així com entitats de tota la conca i d'àmbit estatal la Plataforma en Defensa de l'Ebre, la Fundació Nova Cultura de l'Aigua o, fins i tot, organitzacions com la Comunitat de Regants de l'Esquerra-Sindicat Agrícola de l'Ebre. Consideren que la demanda d'un pla de gestió dels sediments és fruit d'un "ampli consens polític, social i científic" sobre la "inadequada gestió" dels sediments a la conca. Una situació que "està posant en perill" el patrimoni ambiental de la conca, uns elements que cal preservar des de la planificació integral i sota el concepte d'unitat de conca.
Consideren, a més, que la gestió dels sediments no es pot deslligar del procés de planificació hidrològica, tot recordant que l'adequada gestió del balanç sedimentari és fonamental per aconseguir els objectius marcats en la Directiva Marc de l'Aigua referent a la qualitat de les masses d'aigua. Per tot plegat, volen reclamar a la CHE i a les comunitats autònomes que el futur pla incloga variables com el transport de sediments, la sostenibilitat dels sistemes costaners, el règim hidrodinàmic fluvial de l'alliberament de caudals dels embassaments amb atenció als sòlids, l'efecte de les infraestructures sobre l'erosió i contaminació de cursos fluvials i embassaments, la protecció dels boscos de ribera, així com el control i restricció d'activitats extractives a les lleres.
També incideixen en la necessitat que els mecanismes de les preses es mantinguen en bon estat i s'usin regularment –especialment els sistemes de desguàs- com a garantia de seguretat a tota l'àrea d'influència de la conca i possibilitar la mobilització de seguiments perquè puguen arribar al Delta. "Gestionant els sediments adequadament s'evitaria que els embassaments es colmaten pels sediments –quedant obsolets- i, per tant, s'evitaria que es projectessen nous embassaments, inundant més pobles, terres i ecosistemes, que agreujarien el canvi climàtic", tanca el manifest.