24
de febrer
del
2017
Actualitzat
a les
18:59h
L'Ajuntament de l'Ametlla de Mar exigeix a Ports de la Generalitat que faça marxa enrere i rectifique el projecte d'edifici comercial previst al recinte portuari de la població. El ple municipal va aprovar este dimecres a la nit per àmplia majoria –amb l'excepció del grup del PDECAT, a l'oposició- rebutjar l'equipament en els termes que ha estat dissenyat. El govern municipal –ERC i Compromís per la Cala-PSC- argumenta que l'edifici de dos plantes, previst al costat de l'antiga llotja del peix, excedeix els límits previstos pel Pla Especial de Ports i trenca l'estètica de la façana marítima. L'alcalde, el republicà Jordi Gaseni, ha lamentat que les negociacions obertes des de fa anys amb Ports –que en estos moments té com a gerent el portaveu municipal del PDECAT i cap de l'oposició, Joan Pere Gómez- no hagen permès arribar a cap acord i reclama diàleg a la Generalitat per arribar a un consens sobre el projecte.
Prevista en el moment d'aprovar el Pla Especial del port a mitjans dels anys 2000, la construcció d'un edifici comercial va ser inclosa en el pla d'inversions de Ports de la Generalitat en el període d'entre 2014 i 2017. No va ser però, fins la setmana passada, que l'actual equip de govern de l'Ametlla de Mar va rebre el primer projecte executiu on s'especifiquen els detalls d'una construcció amb un pressupost previst d'uns 760.000 euros. El document, però, no ha agradat en absolut l'equip de govern, com tampoc el grup de Plataforma Calera a l'oposició. Retreuen a la Generalitat que no haja volgut escoltar ni incloure les seues principals esmenes al projecte durant al negociació amb el consistori i l'acusen d'haver-lo presentat de forma unilateral.
En declaracions a l'ACN, l'alcalde ha assegurat que esta oposició respon a la voluntat de "preservar al màxim l'espai públic" així com la visió de la façana marítima. "A simple vista, l'ocupació excedeix el que preveu el Pla Especial", sosté Gaseni, que ja ha demanat un informe als arquitectes sobre l'adequació de l'obra als paràmetres del planejament. No es tracta únicament d'una qüestió de superfície, precisa, sinó també de volumetria. Amb dos plantes previstes, l'edifici s'aixecaria fins arribar al nivell del carrer que transcorre per sobre del talús. "Ha de ser un projecte que estèticament s'adapte a la façana marítima. No necessitem un projecte d'autor i trencador", abunda, tot reclamant un "projecte funcional, però que no destaque" o desentone, per la seua finalitat comercial, amb un espai que vol representar la identitat de "poble mariner". Les úniques concessions que hauria fet Ports en este àmbit, reconeix, és alliberar espai al costat de l'antiga llotja de peix i instal·lar un elevador fins el segon pis –l'edifici es connectaria amb una rampa fins el nivell del carrer superior-.
Els usos previstos és un dels altres cavalls de batalla. El govern municipal tampoc està d'acord amb la possibilitat que els quatre locals previstos a l'edifici –tres a la planta baixa i un a la primera- es destinen exclusivament a la restauració. "Seria bo garantir usos i serveis comercials, culturals i de restauració però sempre dins dels paràmetres del que és el Pla Especial", ha subratllat Gaseni. En este sentit, planteja la necessitat de deixar locals per a activitats turístiques, en consonància amb la reforma de la zona de marina del port. Es tracta d'un projecte ja licitat per Ports amb un pressupost de 510.000 euros, que compta amb el beneplàcit consistorial i dels pescadors. Afecta l'espai just enfront de l'emplaçament de l'edifici projectat, urbanitzant i reorganitzant l'espai per albergar les embarcacions recreatives i turístiques, amb la instal·lació de nous pantalans. "Volem garantir que si es fa –l'edifici- servisca per a les activitats turístiques, però que hi haja un equilibri, no un monocultiu", ha tancat Gaseni, tot recordant que la regulació dels usos i la seua concessió correspon a Ports.
Més enllà d'estos arguments, el consistori nega que s'opose a la materialització de la inversió i es mostra obert a dialogar un acord de "consens" amb Ports, que és el titular i té les competències per actuar en este espai des del respecte i la "cortesia institucional". Malgrat assumir que Ports, com a empresa pública, "vol garantir la viabilitat econòmica dels seus recursos", Gaseni insisteix que l'Ajuntament té "l'obligació" de garantir que "es respecte al màxim l'espai públic" per al gaudi dels veïns i que el projecte s'adeqüi al que preveu el planejament portuari. "A qualsevol altre ajuntament, Ports ho ha d'intentar consensuar o no s'entén", sosté. El fet, però, que el gerent d'este organisme, Joan Pere Gómez, siga al mateix temps el cap de l'oposició municipal, hi introdueix condicionants propis de la política municipal. Així, tot i tenir previst reunir-se amb Gómez en breu, l'alcalde s'entrevistarà el pròxim 14 de març amb el secretari d'Infraestructures i Mobilitat de la Generalitat, Ricard Font, per intentar desencallar el projecte.
Per la seua banda, Gómez ha declinat fer declaracions a la premsa fins el pròxim dilluns.
Prevista en el moment d'aprovar el Pla Especial del port a mitjans dels anys 2000, la construcció d'un edifici comercial va ser inclosa en el pla d'inversions de Ports de la Generalitat en el període d'entre 2014 i 2017. No va ser però, fins la setmana passada, que l'actual equip de govern de l'Ametlla de Mar va rebre el primer projecte executiu on s'especifiquen els detalls d'una construcció amb un pressupost previst d'uns 760.000 euros. El document, però, no ha agradat en absolut l'equip de govern, com tampoc el grup de Plataforma Calera a l'oposició. Retreuen a la Generalitat que no haja volgut escoltar ni incloure les seues principals esmenes al projecte durant al negociació amb el consistori i l'acusen d'haver-lo presentat de forma unilateral.
En declaracions a l'ACN, l'alcalde ha assegurat que esta oposició respon a la voluntat de "preservar al màxim l'espai públic" així com la visió de la façana marítima. "A simple vista, l'ocupació excedeix el que preveu el Pla Especial", sosté Gaseni, que ja ha demanat un informe als arquitectes sobre l'adequació de l'obra als paràmetres del planejament. No es tracta únicament d'una qüestió de superfície, precisa, sinó també de volumetria. Amb dos plantes previstes, l'edifici s'aixecaria fins arribar al nivell del carrer que transcorre per sobre del talús. "Ha de ser un projecte que estèticament s'adapte a la façana marítima. No necessitem un projecte d'autor i trencador", abunda, tot reclamant un "projecte funcional, però que no destaque" o desentone, per la seua finalitat comercial, amb un espai que vol representar la identitat de "poble mariner". Les úniques concessions que hauria fet Ports en este àmbit, reconeix, és alliberar espai al costat de l'antiga llotja de peix i instal·lar un elevador fins el segon pis –l'edifici es connectaria amb una rampa fins el nivell del carrer superior-.
Els usos previstos és un dels altres cavalls de batalla. El govern municipal tampoc està d'acord amb la possibilitat que els quatre locals previstos a l'edifici –tres a la planta baixa i un a la primera- es destinen exclusivament a la restauració. "Seria bo garantir usos i serveis comercials, culturals i de restauració però sempre dins dels paràmetres del que és el Pla Especial", ha subratllat Gaseni. En este sentit, planteja la necessitat de deixar locals per a activitats turístiques, en consonància amb la reforma de la zona de marina del port. Es tracta d'un projecte ja licitat per Ports amb un pressupost de 510.000 euros, que compta amb el beneplàcit consistorial i dels pescadors. Afecta l'espai just enfront de l'emplaçament de l'edifici projectat, urbanitzant i reorganitzant l'espai per albergar les embarcacions recreatives i turístiques, amb la instal·lació de nous pantalans. "Volem garantir que si es fa –l'edifici- servisca per a les activitats turístiques, però que hi haja un equilibri, no un monocultiu", ha tancat Gaseni, tot recordant que la regulació dels usos i la seua concessió correspon a Ports.
Més enllà d'estos arguments, el consistori nega que s'opose a la materialització de la inversió i es mostra obert a dialogar un acord de "consens" amb Ports, que és el titular i té les competències per actuar en este espai des del respecte i la "cortesia institucional". Malgrat assumir que Ports, com a empresa pública, "vol garantir la viabilitat econòmica dels seus recursos", Gaseni insisteix que l'Ajuntament té "l'obligació" de garantir que "es respecte al màxim l'espai públic" per al gaudi dels veïns i que el projecte s'adeqüi al que preveu el planejament portuari. "A qualsevol altre ajuntament, Ports ho ha d'intentar consensuar o no s'entén", sosté. El fet, però, que el gerent d'este organisme, Joan Pere Gómez, siga al mateix temps el cap de l'oposició municipal, hi introdueix condicionants propis de la política municipal. Així, tot i tenir previst reunir-se amb Gómez en breu, l'alcalde s'entrevistarà el pròxim 14 de març amb el secretari d'Infraestructures i Mobilitat de la Generalitat, Ricard Font, per intentar desencallar el projecte.
Per la seua banda, Gómez ha declinat fer declaracions a la premsa fins el pròxim dilluns.