24
de febrer
del
2017
Actualitzat
a les
16:30h
Un grup d'activistes de la Campanya pels Sediments es van reunir, este dijous, amb representants dels grups parlamentaris catalans, excepte el PP que no havia donat resposta a la sol·licitud de l'entitat. L'organització va posar èmfasi en alguns arguments a favor de les demandes que inclou la moció que impulsen, i que confien que aprove la Cambra catalana, a favor de moure els sediments dels embassaments de Riba-roja, Mequinensa o Flix. Una d'elles, ha estat la inseguretat que genera a les preses la falta de control dels sistemes de desguàs o l'acumulació de sediments.
Com van remarcar, un carregament excessiu de sediments pot provocar "el col·lapse" dels pantans i facilitar que s'impulse la construcció de nous embassaments. Des de la Campanya pels Sediments s'ha insistit que una bona gestió dels sediments al riu Ebre seria avantatjosa per al Delta i per a la resta de la conca.
Els activistes de la Campanya pels Sediments van assistir dos reunions. La primera amb els diputats de Junts pel Sí Marc Sanglas, Meritxell Roigé, Ferran Civit; Sergi Saladie de la CUP; i Hortensia Grau, de Catalunya Sí que es pot. Més tard es va fer la segona reunió amb els diputats del PSC Jordi Terrades i Rosa Maria Ibarra, i el diputat de Ciutadans Francisco Javier Dominguez. Des del PP els van enviar un correu explicant que no podien assistir perquè havien d'intervenir en una comissió.
Els membres de la campanya, a més de defensar la prova pilot per desplaçar al Delta sediments de l'embassament de Riba-roja, van demanar la creació d'un Pla de Gestió Integral dels Sediments de la Conca de l'Ebre, amb "un contingut consistent" i incorporat en la revisió del Pla Hidrològic de la Conca de l'Ebre —en el període 2021-2027—. "La lluita per una bona gestió dels sediments és d'interès de tota la conca, no només del Delta, per mantenir-la amb les millors condicions ecològiques", va defensar Josep Juan Segarra, membre de l'entitat, a les portes del Parlament. "Si es van acumulant, quan ja hi ha una quota entre un 30% o un 40% de sediments als embassaments de Riba-roja i Mequinensa, es quedaran obsolets i en voldran fer de nous, inundant més pobles i més valls", va afegir.
La Campanya ha instat a les institucions a donar suport a la creació d'un grup de treball que englobe les diferents comunitats autònomes de la Conca de l'Ebre i que requerisca a l'Estat espanyol una inspecció independent de les comportes de fons de les preses de la Conca de l'Ebre —especialment les de Mequinensa, Riba-roja, Flix— principals paranys de sediments. Un dels membres de l'organització, Josep Juan Segarra, va recordar que la normativa (de 1967), tot i que no requerix un control anual a través d'informes, sí que exigix que la conservació d'estos desaigües sigue la correcta per estar preparats davant de qualsevol incident.
La situació actual, segons Juan, "és un perill per a la seguretat de tota l'àrea d'influència del riu Ebre". "No és comú però si hi ha un accident, si hi hagués un terratrèmol, avingudes sobrevingudes o situacions inesperades, posaria en risc a les persones", va assenyalar. Des de la campanya van reclamar que cal garantir un correcte funcionament de "tots els mecanismes per desaiguar els pantans i que es buiden de sediments els embassaments. Per reforçar la seua argumentació, van mostrar als diputat catalans un audiovisual amb les explicacions tècniques sobre com es van gestionar, en casos reals, possibles col·lapses en preses i els sediments que causaven problemes.
Tanmateix, proposen encarregar estudis complementaris que analitzen amb profunditat la composició dels sediments dels embassaments de Mequinensa, Riba-roja i Flix. I, quan sigue necessari, utilitzar sistemes mecànics adequats per anar removent els sediments que estan en bon estat i que no mou el corrent de l'aigua —sense alterar cap zona d'alt valor ambiental com, per exemple, la zona del Matarranya, l'Aiguabarreig Segre-Cinca o les illes i riberes de l'Ebre, com la Reserva de Sebes, totes elles zones protegides com PEIN, ZEPA, Xarxa Natura 2000, entre d'altres—.
La Comunitat de Regants-Sindicat Agrícola de l'Ebre, que recolza la Campanya, també insta a les institucions competents a recuperar la política del "colmateig" al Delta de l'Ebre, per combatre la subsidència —enfonsament de la plana deltaica—, i aplicar les actuacions múltiples i de poc impacte ambiental que la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) proposa per contenir el mar enfront del Delta de l'Ebre —sacs geotèxtils plens de sorra o algues al fons del mar—. Tot per combatre la regressió.
Com van remarcar, un carregament excessiu de sediments pot provocar "el col·lapse" dels pantans i facilitar que s'impulse la construcció de nous embassaments. Des de la Campanya pels Sediments s'ha insistit que una bona gestió dels sediments al riu Ebre seria avantatjosa per al Delta i per a la resta de la conca.
Els activistes de la Campanya pels Sediments van assistir dos reunions. La primera amb els diputats de Junts pel Sí Marc Sanglas, Meritxell Roigé, Ferran Civit; Sergi Saladie de la CUP; i Hortensia Grau, de Catalunya Sí que es pot. Més tard es va fer la segona reunió amb els diputats del PSC Jordi Terrades i Rosa Maria Ibarra, i el diputat de Ciutadans Francisco Javier Dominguez. Des del PP els van enviar un correu explicant que no podien assistir perquè havien d'intervenir en una comissió.
Els membres de la campanya, a més de defensar la prova pilot per desplaçar al Delta sediments de l'embassament de Riba-roja, van demanar la creació d'un Pla de Gestió Integral dels Sediments de la Conca de l'Ebre, amb "un contingut consistent" i incorporat en la revisió del Pla Hidrològic de la Conca de l'Ebre —en el període 2021-2027—. "La lluita per una bona gestió dels sediments és d'interès de tota la conca, no només del Delta, per mantenir-la amb les millors condicions ecològiques", va defensar Josep Juan Segarra, membre de l'entitat, a les portes del Parlament. "Si es van acumulant, quan ja hi ha una quota entre un 30% o un 40% de sediments als embassaments de Riba-roja i Mequinensa, es quedaran obsolets i en voldran fer de nous, inundant més pobles i més valls", va afegir.
La Campanya ha instat a les institucions a donar suport a la creació d'un grup de treball que englobe les diferents comunitats autònomes de la Conca de l'Ebre i que requerisca a l'Estat espanyol una inspecció independent de les comportes de fons de les preses de la Conca de l'Ebre —especialment les de Mequinensa, Riba-roja, Flix— principals paranys de sediments. Un dels membres de l'organització, Josep Juan Segarra, va recordar que la normativa (de 1967), tot i que no requerix un control anual a través d'informes, sí que exigix que la conservació d'estos desaigües sigue la correcta per estar preparats davant de qualsevol incident.
La situació actual, segons Juan, "és un perill per a la seguretat de tota l'àrea d'influència del riu Ebre". "No és comú però si hi ha un accident, si hi hagués un terratrèmol, avingudes sobrevingudes o situacions inesperades, posaria en risc a les persones", va assenyalar. Des de la campanya van reclamar que cal garantir un correcte funcionament de "tots els mecanismes per desaiguar els pantans i que es buiden de sediments els embassaments. Per reforçar la seua argumentació, van mostrar als diputat catalans un audiovisual amb les explicacions tècniques sobre com es van gestionar, en casos reals, possibles col·lapses en preses i els sediments que causaven problemes.
Tanmateix, proposen encarregar estudis complementaris que analitzen amb profunditat la composició dels sediments dels embassaments de Mequinensa, Riba-roja i Flix. I, quan sigue necessari, utilitzar sistemes mecànics adequats per anar removent els sediments que estan en bon estat i que no mou el corrent de l'aigua —sense alterar cap zona d'alt valor ambiental com, per exemple, la zona del Matarranya, l'Aiguabarreig Segre-Cinca o les illes i riberes de l'Ebre, com la Reserva de Sebes, totes elles zones protegides com PEIN, ZEPA, Xarxa Natura 2000, entre d'altres—.
La Comunitat de Regants-Sindicat Agrícola de l'Ebre, que recolza la Campanya, també insta a les institucions competents a recuperar la política del "colmateig" al Delta de l'Ebre, per combatre la subsidència —enfonsament de la plana deltaica—, i aplicar les actuacions múltiples i de poc impacte ambiental que la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) proposa per contenir el mar enfront del Delta de l'Ebre —sacs geotèxtils plens de sorra o algues al fons del mar—. Tot per combatre la regressió.