21
de febrer
del
2017
Actualitzat
a les
17:06h
L'Agència d'Energia de les Terres de l'Ebre (AETE), que es gestiona des de l'Àrea d'Assistència Tècnica del Consorci del Polítiques Ambientals (COPATE), complix deu anys i ha fet balanç dels objectius assolits. L'AETE ha estat ajudant els ajuntaments i les administracions locals a reduir la seua factura energètica, a millorar els sistemes d'enllumenat públic i a promoure l'ús de les energies renovables. Les xifres avalen la faena feta. En els darrers cinc anys, s'ha assolit un estalvi de més d'1, 5 milions d'euros anuals, així com la reducció de les emissions de CO2 en més de 3.000 tones cada any. A partir d'ara, esta labor es complementarà amb el projecte LIFE 'ClinOMics', amb què s'estudiaran els efectes del canvi climàtic al territori ebrenc, un dels més vulnerables de la Mediterrània, i poder trobar les mesures per pal·liar-los o bé saber adaptar-s'hi.
L'Agència d'Energia de Terres de l'Ebre, gestiona 31 ens públics i més de 1.500 subministres amb una facturació d'electricitat anual que supera els 4,5 milions d'euros. A partir de l'anàlisi de totes estes dades, que es du a terme a partir del programari Gemweb, s'han generat estalvis molt importants als ens municipals. Una de les principals línies de treball és l'optimització de les tarifes i la potència contractada. L'AETE determina quina hauria de ser la potència òptima a contractar per a cada dependència o instal·lació i han ajudat als municipis a estalviar 429.705 euros anuals.
A partir d'aquí, l'Agència fa un seguiment i un informe anual de la millora dels consums municipals i intervé per qualsevol reclamació sobre factures errònies, lectures estimades, etc. També s'inclouen propostes i valoracions de millora per als següents exercicis.
Com ha explicat Marga Estorach, responsable tècnica de l'AETRE, una les tasques més importants dels darrers cinc anys han estat els estudis i la redacció de plecs per introduir tecnologia més eficient en les instal·lacions d'enllumenat públic i les dependències municipals . Amb estes actuacions s'ha aconseguit estalviar més de 3.000 tones de CO2 emeses a l'atmosfera i més d'1 milió d'euros a l'any. Estos estalvis, sumats als d'optimització de la potència contractada, arriben a un estalvi pròxim als 1,5 milions d'euros – equivalent a una reducció del consum de més de 6,67 milions de kilowatts per hora, a l'any-.
Estorach ha defensat amb estes xifres la funcionalitat de la figura del "gestor energètic". La majoria d'actuacions, fins ara, s'han dut a terme en els municipis del Baix Ebre i el Montsià però amb la integració, des de fa un any, al COPATE, de les comarques de la Ribera d'Ebre i la Terra Alta, tota la feina feta està llesta per estendre's a les administracions municipals del nord del territori.
Atents al canvi climàtic
De cara els propers anys, l'AETE del COPATE es prepara per nous "reptes" sobre l'adaptació i la mitigació del canvi climàtic sobretot tenint el compte "el compromís" assolit amb la condició de Reserva de la Biosfera que la UNESCO ha atribuït a les Terres de l'Ebre. Juntament amb la Diputació de Barcelona, el COPATE ha començat a treballar en el projecte LIFE 'ClinOMics', que té l'objectiu "d'augmentar la resiliència de les entitats locals mediterrànies a partir de la intervenció en tres territoris: la Reserva de la Biosfera del Montseny, la comarca de l'Alt Penedès i la Reserva de la Biosfera de Terres de l'Ebre". El projecte treballa a partir de tres activitats econòmiques significatives: el turisme, l'agricultura i les explotacions forestals.
L'Agència d'Energia de Terres de l'Ebre, gestiona 31 ens públics i més de 1.500 subministres amb una facturació d'electricitat anual que supera els 4,5 milions d'euros. A partir de l'anàlisi de totes estes dades, que es du a terme a partir del programari Gemweb, s'han generat estalvis molt importants als ens municipals. Una de les principals línies de treball és l'optimització de les tarifes i la potència contractada. L'AETE determina quina hauria de ser la potència òptima a contractar per a cada dependència o instal·lació i han ajudat als municipis a estalviar 429.705 euros anuals.
A partir d'aquí, l'Agència fa un seguiment i un informe anual de la millora dels consums municipals i intervé per qualsevol reclamació sobre factures errònies, lectures estimades, etc. També s'inclouen propostes i valoracions de millora per als següents exercicis.
Com ha explicat Marga Estorach, responsable tècnica de l'AETRE, una les tasques més importants dels darrers cinc anys han estat els estudis i la redacció de plecs per introduir tecnologia més eficient en les instal·lacions d'enllumenat públic i les dependències municipals . Amb estes actuacions s'ha aconseguit estalviar més de 3.000 tones de CO2 emeses a l'atmosfera i més d'1 milió d'euros a l'any. Estos estalvis, sumats als d'optimització de la potència contractada, arriben a un estalvi pròxim als 1,5 milions d'euros – equivalent a una reducció del consum de més de 6,67 milions de kilowatts per hora, a l'any-.
Estorach ha defensat amb estes xifres la funcionalitat de la figura del "gestor energètic". La majoria d'actuacions, fins ara, s'han dut a terme en els municipis del Baix Ebre i el Montsià però amb la integració, des de fa un any, al COPATE, de les comarques de la Ribera d'Ebre i la Terra Alta, tota la feina feta està llesta per estendre's a les administracions municipals del nord del territori.
Atents al canvi climàtic
De cara els propers anys, l'AETE del COPATE es prepara per nous "reptes" sobre l'adaptació i la mitigació del canvi climàtic sobretot tenint el compte "el compromís" assolit amb la condició de Reserva de la Biosfera que la UNESCO ha atribuït a les Terres de l'Ebre. Juntament amb la Diputació de Barcelona, el COPATE ha començat a treballar en el projecte LIFE 'ClinOMics', que té l'objectiu "d'augmentar la resiliència de les entitats locals mediterrànies a partir de la intervenció en tres territoris: la Reserva de la Biosfera del Montseny, la comarca de l'Alt Penedès i la Reserva de la Biosfera de Terres de l'Ebre". El projecte treballa a partir de tres activitats econòmiques significatives: el turisme, l'agricultura i les explotacions forestals.