01
de febrer
del
2017
Actualitzat
a les
18:11h
La direcció general de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals de la Generalitat ha resolt inscriure en el Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya les Festes Majors de Sant Carles de la Ràpita i les Festes de la Mare de Déu de la Ràpita. L'Ajuntament rapitenc, que va fer la petició ara fa uns mesos, ha rebut amb satisfacció la resolució presa el passat 16 de gener, segons ha informat en un comunicat. La regidora de Cultura, Èrika Ferraté, destaca que la catalogació és "un reconeixement a les nostres festes", i sosté que "comporta adquirir un nivell més de protecció cap a alguns elements festius avalats per la seua tradicionalitat".
"Ens sentim orgullosos d'este reconeixement del departament de Cultura cap a la tradició de les nostres festes i, per bé que la inclusió en el catàleg no té una repercussió directa molt gran, sí que és cert que avala la continuïtat de les Festes Majors de La Ràpita i de les Festes del Barri amb la celebració dels seus elements tradicionals, entre ells els espectacles taurins", ha assegurat Ferraté.
Les Festes Majors de Sant Carles de la Ràpìta se celebren durant 10 dies, amb el 25 de juliol com a dia central, coincidint amb la festivitat de Sant Jaume, amb un programa molt extens i amb activitats molt diverses i clàssiques, segons exposa la resolució, que també fa referència a l'origen exacte fins ara desconegut de la festa major. Sí que es coneix, però, que no sempre s'han celebrat per Sant Jaume. Al segle XIX, les festes es feien coincidir amb la festivitat de Sant Roc, patró de Sant Carles de la Ràpita, el 16 d'agost.
"Es creu que el canvi de dates de la festa major de l'agost al juliol ve motivat pel calendari de les feines de l'arròs, que condicionava la vida dels habitants, donat que el mes d'agost és un mes molt actiu degut a la proximitat al període de la sega, al setembre”, ha explicat el regidor de Festes de l'Ajuntament de La Ràpita, Enric Vidal. També apunta que el canvi va estar relacionat amb la veda en la pesca amb parelles de bou, que durava tres mesos, de juny a setembre, i a l'agost era quan més feina hi havia.
Els bous, els àpats populars, els jocs tradicionals com ara campionats de botifarra, de morra, de bitlles i del siset, i també la ballada de la jota el mateix dia que se celebra el Festival de Rondalles, en són elements d'interès.
Festes de la Mare de Déu de La Ràpita
Pel que fa a les Festes de la Mare de Déu de La Ràpita, popularment anomenades Festes del Barri, se celebren al setembre des de l'any 1983. En esta època es tractava d'una setmana cultural, que finalment es va convertir en una festa dedicada a la copatrona del municipi, la Mare de Déu de La Ràpita, cap a la que està documentada devoció de la població des de l'any 1097. De fet, des de l'any 1940 La Ràpita celebra la festivitat de Santa Maria de la Ràpita, i cada cinc anys tenen lloc les festes Quinquennals, que consistixen en la celebració d'una novena en honor de la Verge i en diverses processos, les quals canvien el recorregut cada dia per anar passant per tots els carrers del poble, que els veïns se n'encarreguen d'engalanar.
Com a elements d'interès es recullen també els bous, amb diferents modalitats que tenen lloc cada dia als carrers, delimitats degudament amb tanques i barreres. Altres elements que complementen estes festes populars són l'audició i ballada de sardanes, els campionats de Morra, el concurs de bitlles i els concerts i festes de nit.
Tant la regidora de Cultura com la de Festes han volgut agrair la implicació de les nombroses entitats del municipi en l'organització dels dos esdeveniments festius ara catalogats. "Tenim molt clar que les festes són el que són perquè les fem entre tots, gràcies a la col·laboració del veïnat i de moltes entitats locals a les que agraïm la seua implicació altruista any rere any", ha conclòs Ferraté.
"Ens sentim orgullosos d'este reconeixement del departament de Cultura cap a la tradició de les nostres festes i, per bé que la inclusió en el catàleg no té una repercussió directa molt gran, sí que és cert que avala la continuïtat de les Festes Majors de La Ràpita i de les Festes del Barri amb la celebració dels seus elements tradicionals, entre ells els espectacles taurins", ha assegurat Ferraté.
Les Festes Majors de Sant Carles de la Ràpìta se celebren durant 10 dies, amb el 25 de juliol com a dia central, coincidint amb la festivitat de Sant Jaume, amb un programa molt extens i amb activitats molt diverses i clàssiques, segons exposa la resolució, que també fa referència a l'origen exacte fins ara desconegut de la festa major. Sí que es coneix, però, que no sempre s'han celebrat per Sant Jaume. Al segle XIX, les festes es feien coincidir amb la festivitat de Sant Roc, patró de Sant Carles de la Ràpita, el 16 d'agost.
"Es creu que el canvi de dates de la festa major de l'agost al juliol ve motivat pel calendari de les feines de l'arròs, que condicionava la vida dels habitants, donat que el mes d'agost és un mes molt actiu degut a la proximitat al període de la sega, al setembre”, ha explicat el regidor de Festes de l'Ajuntament de La Ràpita, Enric Vidal. També apunta que el canvi va estar relacionat amb la veda en la pesca amb parelles de bou, que durava tres mesos, de juny a setembre, i a l'agost era quan més feina hi havia.
Els bous, els àpats populars, els jocs tradicionals com ara campionats de botifarra, de morra, de bitlles i del siset, i també la ballada de la jota el mateix dia que se celebra el Festival de Rondalles, en són elements d'interès.
Festes de la Mare de Déu de La Ràpita
Pel que fa a les Festes de la Mare de Déu de La Ràpita, popularment anomenades Festes del Barri, se celebren al setembre des de l'any 1983. En esta època es tractava d'una setmana cultural, que finalment es va convertir en una festa dedicada a la copatrona del municipi, la Mare de Déu de La Ràpita, cap a la que està documentada devoció de la població des de l'any 1097. De fet, des de l'any 1940 La Ràpita celebra la festivitat de Santa Maria de la Ràpita, i cada cinc anys tenen lloc les festes Quinquennals, que consistixen en la celebració d'una novena en honor de la Verge i en diverses processos, les quals canvien el recorregut cada dia per anar passant per tots els carrers del poble, que els veïns se n'encarreguen d'engalanar.
Com a elements d'interès es recullen també els bous, amb diferents modalitats que tenen lloc cada dia als carrers, delimitats degudament amb tanques i barreres. Altres elements que complementen estes festes populars són l'audició i ballada de sardanes, els campionats de Morra, el concurs de bitlles i els concerts i festes de nit.
Tant la regidora de Cultura com la de Festes han volgut agrair la implicació de les nombroses entitats del municipi en l'organització dels dos esdeveniments festius ara catalogats. "Tenim molt clar que les festes són el que són perquè les fem entre tots, gràcies a la col·laboració del veïnat i de moltes entitats locals a les que agraïm la seua implicació altruista any rere any", ha conclòs Ferraté.