26
de gener
del
2017
Actualitzat
el
27
de gener
a les
19:57h
La creu que s'alça en el conjunt arquitectònic de la Torreta, un dels emblemes de la població de Sant Carles de la Ràpita, és franquista. Així ho ha dictaminat en Memorial Democràtic de la Generalitat i, en compliment de la Llei de memòria històrica, l'Ajuntament ja ha anunciat que la retirarà.
L'informe va ser sol·licitat fa uns mesos després que l'aguaita.cat -i posteriorment altres mitjans- posés sobre la taula l'origen d'este monument, inaugurat el 1965 amb una creu que pretenia retre homenatge als "caídos por Dios y por España".
El Memorial Democràtic ha estudiat la càrrega històrica del conjunt monumental que conformen la torre de la Guardiola, el Sagrat Cor i la creu i, un cop analitzada la documentació recollida pels tècnics del propi Memorial Democràtic i la facilitada per l’Ajuntament de la Ràpita, la institució sosté que la creu de la Torreta va ser posada en memòria “dels caiguts” per la pàtria i per Espanya i “per celebrar la victòria del bàndol franquista”, i en dictamina, per tant, la retirada. No considera, però, que el Sagrat Cor tinga la mateixa càrrega franquista.
Davant d'este dictamen, l’Ajuntament de la Ràpita ja ha anunciat que complirà la Llei de la memòria històrica, que determina que les administracions públiques han de prendre les mesures oportunes per a la retirada d’escuts, insígnies, plaques i altres objectes o mencions commemoratives d’exaltació, personal o col·lectiva, de l’alçament miliar, de la Guerra Civil i de la repressió de la Dictadura, i retirarà la creu de la Torreta.
"Complirem la llei i retirarem la creu perquè és un símbol d’enaltiment del franquisme com indica el dictamen del Memorial; per contra el Sagrat Cor que corona la torre medieval no es qüestiona", ha explicat l’alcalde rapitenc, Josep Caparrós. En este sentit, Caparrós ha volgut deixar clar que “la Torreta continuarà sent un magnífic mirador turístic i un espai emblemàtic per als rapitencs, punt de trobada ciutadana i de commemoracions democràtiques com la festivitat de l’Onze de Setembre”.
L’Ajuntament rapitenc retirarà la creu un cop el departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya confirme que la retirada no afecta la declaració de Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) de la Torre, tal com especifica el Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) de la Ràpita.
L'informe va ser sol·licitat fa uns mesos després que l'aguaita.cat -i posteriorment altres mitjans- posés sobre la taula l'origen d'este monument, inaugurat el 1965 amb una creu que pretenia retre homenatge als "caídos por Dios y por España".
El Memorial Democràtic ha estudiat la càrrega històrica del conjunt monumental que conformen la torre de la Guardiola, el Sagrat Cor i la creu i, un cop analitzada la documentació recollida pels tècnics del propi Memorial Democràtic i la facilitada per l’Ajuntament de la Ràpita, la institució sosté que la creu de la Torreta va ser posada en memòria “dels caiguts” per la pàtria i per Espanya i “per celebrar la victòria del bàndol franquista”, i en dictamina, per tant, la retirada. No considera, però, que el Sagrat Cor tinga la mateixa càrrega franquista.
Davant d'este dictamen, l’Ajuntament de la Ràpita ja ha anunciat que complirà la Llei de la memòria històrica, que determina que les administracions públiques han de prendre les mesures oportunes per a la retirada d’escuts, insígnies, plaques i altres objectes o mencions commemoratives d’exaltació, personal o col·lectiva, de l’alçament miliar, de la Guerra Civil i de la repressió de la Dictadura, i retirarà la creu de la Torreta.
"Complirem la llei i retirarem la creu perquè és un símbol d’enaltiment del franquisme com indica el dictamen del Memorial; per contra el Sagrat Cor que corona la torre medieval no es qüestiona", ha explicat l’alcalde rapitenc, Josep Caparrós. En este sentit, Caparrós ha volgut deixar clar que “la Torreta continuarà sent un magnífic mirador turístic i un espai emblemàtic per als rapitencs, punt de trobada ciutadana i de commemoracions democràtiques com la festivitat de l’Onze de Setembre”.
L’Ajuntament rapitenc retirarà la creu un cop el departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya confirme que la retirada no afecta la declaració de Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) de la Torre, tal com especifica el Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) de la Ràpita.
Enrique Landete, el mossèn i càrrecs franquistes acompanyats d’un grup de joves de la Organización Juvenil Española (OJE) en la inauguració del crist del Sagrat Cor i la creu dels caiguts. Juliol de 1965, Foto: Revista Ràpita