04
de gener
del
2017
Actualitzat
el
05
de gener
a les
11:44h
La primera presa de contacte entre el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, i el ministre de Foment, Íñigo de la Serna, només ha servit per constatar este dimecres que, més enllà de la crida reiterada al diàleg, les diferències entre les dos administracions es mantenen amb el nou executiu de Mariano Rajoy. L'únic anunci que ha realitzat el ministre és que la primavera del 2018 començarà el transport de viatges en fase de proves en el tram Tarragona-Vandellòs, amb ample de via europeu, en el marc del corredor mediterrani, una mesura que reduirà en 35 minuts el temps de trajecte entre Barcelona i València.
Igualment, es nomenarà un coordinador del corredor mediterrani per donar un impuls a la infraestructura, amb la qual ha subratllat un "ferm compromís del govern d'Espanya", atès que és "essencial per al conjunt de l'Estat, sobretot pel que fa a tràfic de mercaderies". Esta figura de coordinador és excepcional, segons De la Serna, ja que no n'hi ha cap altra de similar a una obra d'Espanya. Rull, de fet, ha valorat positivament l'anunci, però ha demanat pactar el nom, per bé que el ministre ja en té un al cap, i ha avançat que li proposarà alternatives per si pot influir.
D'altra banda, en la reunió també s'ha tractat la situació de la N-340, tant el conseller com el ministre han apuntat la necessitat d'actuar en esta via per reduir la sinistralitat i garantir la seguretat. Rull ha afirmat que la limitació del pas de camions per la N-II és una "experiència bona", i ha afegit que des de la Generalitat s'està treballant per aconseguir una proposta consensuada amb el territori que vage en esta línia.
Ha concretat que l'aposta de la Generalitat és limitar i bonificar però ha afegit que en el marc d'esta negociació també es volen "eixamplar" les bonificacions. Tot això, es recollirà en una proposta que el Govern farà arribar a l'executiu de Mariano Rajoy en dos setmanes.
Paral·lelament, Rull ha tornat a reclamar el traspàs íntegre de Rodalies i el compliment dels compromisos d'inversions fets per l'Estat, però De la Serna s'ha limitat a apostar per mirar de pactar conjuntament les actuacions en infraestructures -mantenint-les sota titularitat estatal- i fer tabula rasa respecte a les promeses dels seus antecessors i aprovar un nou pla de Rodalies.
Així ho han constatat públicament en la roda de premsa posterior a la trobada, en què no s'han esforçat massa a negar les diferències. "El Govern està disposat al diàleg, però en l'àmbit de territori està tot parlat, hi ha tota mena de documents amb xifres, calendaris i inversions que no s'han acomplert", ha apuntat el conseller, que ha afirmat que "el diàleg ha d'anar acompanyat de fets concrets" i, per això, li ha entregat un document amb el resum dels compromisos presos fins ara en matèria de Rodalies, "perquè el grau de compliment és baix". De fet, ha xifrat en 4.790 milions d'euros els recursos promesos i no executats fins ara. "En aquest punt no ens hem posat gens d'acord, el qual no és una reivindicació del Govern, sinó també del món local", ha insistit.
De fet, Rull ha subratllat que "la millor manera de garantir el seguiment de les inversions és que hi hagi un traspàs íntegre, control de trens, vies i estacions", una mesura que seria "el millor mecanisme per restablir la crisi de confiança que s'ha donat", atès que "l'important no és fer nous plans, és complir allò compromès". "El que pugui venir serà a compte del que havia estat compromès", ha etzibat i, si bé s'ha obert a discutir com es distribuixen els recursos, ha reclamat que estos arriben. Tot i això, ha avisat que es farà un seguiment dels nous compromisos i també ha demanat un traspàs de competències de major poder polític en ports i aeroports.
De la Serna aposta per pactar les principals actuacions
Al seu torn, De la Serna ha apuntat que compartix el diagnòstic sobre la saturació de determinades línies i la voluntat de "treballar intensament per superar-ho", però ha discrepat amb les xifres d'incompliment posades sobre la taula per Rull i ha destacat que s'han fet inversions per valor de 760 milions entre 2012 i 2016. En tot cas, ha cridat a mirar cap al futur i, en este sentit, ha planejat el nou pla de Rodalies, malgrat que ha apostat per "seguir sostenint la residència de la titularitat en l'àmbit de l'administració general de l'Estat, si bé en aquestes infraestructures volem compartir les decisions que anem prenent en matèria d'infraestructures i de la seva gestió".
Justifica el nou pla de Rodalies
Sigue com sigue, De la Serna ha reiterat que li "agradaria que les decisions en matèria de Rodalies no siguen unilaterals del ministeri" i, per això, afirma que intentarà pactar-les amb la Generalitat, però sense cedir-li'n la titularitat, com esta reclama. "Nosaltres creiem que allò important és com es gestiona la infraestructura", ha insistit. Quant al nou pla, ha afirmat que manté que cal fer inversions, però que "no és positiu que plans que porten molts anys condicionen l'acció executiva i això pugue suposar un perjudici per als catalans", forçant-los a executar actuació que ara no són prioritàries". Igualment, els representants de la Generalitat i de l'Estat han abordat la situació de les carreteres catalanes, com la B-40, i la necessitat de reduir-ne la sinistralitat, i s'han compromès a acordar les mesures i inversions prioritàries.
Així, el ministre ha conclòs: "En algunes qüestions estem d'acord i d'altres no, però hi ha objectiu comú, els catalans, amb qui estem pensant el govern espanyol". Per això, ha insistit en impulsar un "clima de col·laboració i diàleg que Mariano Rajoy ha reiterat" i que els compartirien.
El ministre de Foment també s'ha reunit el mateix matí amb la consellera de Governació, Meritxell Borràs, per tractar les qüestions relatives a l'habitatge. I en aquest camp, De la Serna també ha hagut de sentir que les crides al diàleg han d'anar acompanyades de fets. "Totes les lleis catalanes en l'àmbit han estat impugnades al Tribunal Constitucional (TC)", ha lamentat Borràs, que ha asseverat que "el diàleg comença amb la retirada als recursos a les lleis catalanes i a no presentar un recurs a la nova llei antidesnonaments que ve a suplir la que està suspesa", ja que ha defensat que cal "salvaguardar els interessos de les persones per damunt dels del sistema financer".
Davant d'això, però, el ministre ha replicat que esta qüestió "té a veure amb el compliment del marc constitucional" i, per tant, "no és una actuació de caràcter polític, sinó jurídic". Així, ha apuntat que li consta que les institucions catalanes s'han esforçat per adequar a la Constitució la nova llei, però no s'ha mullat en si els serveis jurídics de la Moncloa prepararan o no un nou recurs.
D'altra banda, Borràs ha demanat ampliar el parc d'habitatge públic, canviar el marc legislatiu en l'àmbit del lloguer i dotar de més recursos el pla de foment de l'habitatge del govern espanyol. "Compartim al 100% la preocupació per atendre a totes les situacions, especialment les famílies més vulnerables", ha assegurat De la Serna, que s'ha compromès a facilitar recursos a les comunitats, estudiar el pagament de les despeses d'habitatge de famílies sense recursos i escoltar propostes per canviar aspectes de la llei d'arrendaments urbans, com demana la Generalitat. "Col·laboració i diàleg, sempre en el camp constitucional", ha resumit.
Igualment, es nomenarà un coordinador del corredor mediterrani per donar un impuls a la infraestructura, amb la qual ha subratllat un "ferm compromís del govern d'Espanya", atès que és "essencial per al conjunt de l'Estat, sobretot pel que fa a tràfic de mercaderies". Esta figura de coordinador és excepcional, segons De la Serna, ja que no n'hi ha cap altra de similar a una obra d'Espanya. Rull, de fet, ha valorat positivament l'anunci, però ha demanat pactar el nom, per bé que el ministre ja en té un al cap, i ha avançat que li proposarà alternatives per si pot influir.
D'altra banda, en la reunió també s'ha tractat la situació de la N-340, tant el conseller com el ministre han apuntat la necessitat d'actuar en esta via per reduir la sinistralitat i garantir la seguretat. Rull ha afirmat que la limitació del pas de camions per la N-II és una "experiència bona", i ha afegit que des de la Generalitat s'està treballant per aconseguir una proposta consensuada amb el territori que vage en esta línia.
Ha concretat que l'aposta de la Generalitat és limitar i bonificar però ha afegit que en el marc d'esta negociació també es volen "eixamplar" les bonificacions. Tot això, es recollirà en una proposta que el Govern farà arribar a l'executiu de Mariano Rajoy en dos setmanes.
Paral·lelament, Rull ha tornat a reclamar el traspàs íntegre de Rodalies i el compliment dels compromisos d'inversions fets per l'Estat, però De la Serna s'ha limitat a apostar per mirar de pactar conjuntament les actuacions en infraestructures -mantenint-les sota titularitat estatal- i fer tabula rasa respecte a les promeses dels seus antecessors i aprovar un nou pla de Rodalies.
Així ho han constatat públicament en la roda de premsa posterior a la trobada, en què no s'han esforçat massa a negar les diferències. "El Govern està disposat al diàleg, però en l'àmbit de territori està tot parlat, hi ha tota mena de documents amb xifres, calendaris i inversions que no s'han acomplert", ha apuntat el conseller, que ha afirmat que "el diàleg ha d'anar acompanyat de fets concrets" i, per això, li ha entregat un document amb el resum dels compromisos presos fins ara en matèria de Rodalies, "perquè el grau de compliment és baix". De fet, ha xifrat en 4.790 milions d'euros els recursos promesos i no executats fins ara. "En aquest punt no ens hem posat gens d'acord, el qual no és una reivindicació del Govern, sinó també del món local", ha insistit.
De fet, Rull ha subratllat que "la millor manera de garantir el seguiment de les inversions és que hi hagi un traspàs íntegre, control de trens, vies i estacions", una mesura que seria "el millor mecanisme per restablir la crisi de confiança que s'ha donat", atès que "l'important no és fer nous plans, és complir allò compromès". "El que pugui venir serà a compte del que havia estat compromès", ha etzibat i, si bé s'ha obert a discutir com es distribuixen els recursos, ha reclamat que estos arriben. Tot i això, ha avisat que es farà un seguiment dels nous compromisos i també ha demanat un traspàs de competències de major poder polític en ports i aeroports.
De la Serna aposta per pactar les principals actuacions
Al seu torn, De la Serna ha apuntat que compartix el diagnòstic sobre la saturació de determinades línies i la voluntat de "treballar intensament per superar-ho", però ha discrepat amb les xifres d'incompliment posades sobre la taula per Rull i ha destacat que s'han fet inversions per valor de 760 milions entre 2012 i 2016. En tot cas, ha cridat a mirar cap al futur i, en este sentit, ha planejat el nou pla de Rodalies, malgrat que ha apostat per "seguir sostenint la residència de la titularitat en l'àmbit de l'administració general de l'Estat, si bé en aquestes infraestructures volem compartir les decisions que anem prenent en matèria d'infraestructures i de la seva gestió".
Justifica el nou pla de Rodalies
Sigue com sigue, De la Serna ha reiterat que li "agradaria que les decisions en matèria de Rodalies no siguen unilaterals del ministeri" i, per això, afirma que intentarà pactar-les amb la Generalitat, però sense cedir-li'n la titularitat, com esta reclama. "Nosaltres creiem que allò important és com es gestiona la infraestructura", ha insistit. Quant al nou pla, ha afirmat que manté que cal fer inversions, però que "no és positiu que plans que porten molts anys condicionen l'acció executiva i això pugue suposar un perjudici per als catalans", forçant-los a executar actuació que ara no són prioritàries". Igualment, els representants de la Generalitat i de l'Estat han abordat la situació de les carreteres catalanes, com la B-40, i la necessitat de reduir-ne la sinistralitat, i s'han compromès a acordar les mesures i inversions prioritàries.
Així, el ministre ha conclòs: "En algunes qüestions estem d'acord i d'altres no, però hi ha objectiu comú, els catalans, amb qui estem pensant el govern espanyol". Per això, ha insistit en impulsar un "clima de col·laboració i diàleg que Mariano Rajoy ha reiterat" i que els compartirien.
Íñigo de la Serna, Enric Millo i Meritxell Borràs, entre d'altres, en la reunió d'aquest dimecres. Foto: ACN
El ministre de Foment també s'ha reunit el mateix matí amb la consellera de Governació, Meritxell Borràs, per tractar les qüestions relatives a l'habitatge. I en aquest camp, De la Serna també ha hagut de sentir que les crides al diàleg han d'anar acompanyades de fets. "Totes les lleis catalanes en l'àmbit han estat impugnades al Tribunal Constitucional (TC)", ha lamentat Borràs, que ha asseverat que "el diàleg comença amb la retirada als recursos a les lleis catalanes i a no presentar un recurs a la nova llei antidesnonaments que ve a suplir la que està suspesa", ja que ha defensat que cal "salvaguardar els interessos de les persones per damunt dels del sistema financer".
Davant d'això, però, el ministre ha replicat que esta qüestió "té a veure amb el compliment del marc constitucional" i, per tant, "no és una actuació de caràcter polític, sinó jurídic". Així, ha apuntat que li consta que les institucions catalanes s'han esforçat per adequar a la Constitució la nova llei, però no s'ha mullat en si els serveis jurídics de la Moncloa prepararan o no un nou recurs.
D'altra banda, Borràs ha demanat ampliar el parc d'habitatge públic, canviar el marc legislatiu en l'àmbit del lloguer i dotar de més recursos el pla de foment de l'habitatge del govern espanyol. "Compartim al 100% la preocupació per atendre a totes les situacions, especialment les famílies més vulnerables", ha assegurat De la Serna, que s'ha compromès a facilitar recursos a les comunitats, estudiar el pagament de les despeses d'habitatge de famílies sense recursos i escoltar propostes per canviar aspectes de la llei d'arrendaments urbans, com demana la Generalitat. "Col·laboració i diàleg, sempre en el camp constitucional", ha resumit.