29
de novembre
del
2016
Actualitzat
a les
11:08h
El Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE) ha incorporat un jove historiador, a través d'un contracte en pràctiques de joves beneficiaris del programa de Garantia Juvenil, que es dedicarà a l'estudi del primer franquisme (Novembre de 1938-1942) a les 14 poblacions de l'actual comarca de la Ribera d'Ebre.
El projecte tindrà una durada de 6 mesos i pretén donar una visió, àmplia i de conjunt, sobre quin paper van tenir els ajuntaments, i els seus representants a nivell local –alcaldes i regidors– en l'acció de Govern Municipal durant el període en qüestió, sempre a partir de les línies establertes des d'òrgans polítics de rang superior, com són l'Estat, el Govern Civil i les Diputacions Provincials, i de la pugna amb d'altres contrapoders a nivell local, com les Prefectures de FET i de les JONS o la Guàrdia Civil.
Segons ha informat el centre en una nota de premsa, la principal font documental per executar el projecte seran els llibres d'acords municipals de les 14 poblacions de la Ribera d'Ebre, que pel que fa a 12 dels 14 ajuntaments de la comarca són gestionats per l'Arxiu Comarcal de la Ribera d'Ebre (ACRE), tot i que també s'utilitzarà la documentació de l'Ajuntament de Flix, ubicada a l'Arxiu Municipal de la població, a més d'altres fonts d'arxiu o bibliogràfiques que puguen completar les enumerades anteriorment.
Línies de treball
Pel que fa a les línies estratègiques del treball, es posarà de rellevància diverses qüestions destacades, com per exemple quina és la funció que juguen les Comissions Gestores municipals comarcals –creades un cop conclosa la Batalla de l'Ebre el mes de novembre de l'any 1938–, posant especial atenció en l'explicació del seu paper com a darrer engranatge en el desenvolupament de l'acció del govern franquista i, al mateix nivell, com a mecanisme de control i repressió de la població, ja sigue a través de l'elaboració de nombrosos informes polítics i socials, controlant la circulació i moviment de persones o, si s'escau, avalant-los o regulant i autoritzant els moviments de presos i refugiats.
El projecte tindrà una durada de 6 mesos i pretén donar una visió, àmplia i de conjunt, sobre quin paper van tenir els ajuntaments, i els seus representants a nivell local –alcaldes i regidors– en l'acció de Govern Municipal durant el període en qüestió, sempre a partir de les línies establertes des d'òrgans polítics de rang superior, com són l'Estat, el Govern Civil i les Diputacions Provincials, i de la pugna amb d'altres contrapoders a nivell local, com les Prefectures de FET i de les JONS o la Guàrdia Civil.
Segons ha informat el centre en una nota de premsa, la principal font documental per executar el projecte seran els llibres d'acords municipals de les 14 poblacions de la Ribera d'Ebre, que pel que fa a 12 dels 14 ajuntaments de la comarca són gestionats per l'Arxiu Comarcal de la Ribera d'Ebre (ACRE), tot i que també s'utilitzarà la documentació de l'Ajuntament de Flix, ubicada a l'Arxiu Municipal de la població, a més d'altres fonts d'arxiu o bibliogràfiques que puguen completar les enumerades anteriorment.
Línies de treball
Pel que fa a les línies estratègiques del treball, es posarà de rellevància diverses qüestions destacades, com per exemple quina és la funció que juguen les Comissions Gestores municipals comarcals –creades un cop conclosa la Batalla de l'Ebre el mes de novembre de l'any 1938–, posant especial atenció en l'explicació del seu paper com a darrer engranatge en el desenvolupament de l'acció del govern franquista i, al mateix nivell, com a mecanisme de control i repressió de la població, ja sigue a través de l'elaboració de nombrosos informes polítics i socials, controlant la circulació i moviment de persones o, si s'escau, avalant-los o regulant i autoritzant els moviments de presos i refugiats.