25
d'agost
del
2016
Actualitzat
a les
10:21h
Sí, tenim una relació. No és passional, ni tan sols cordial, és simplement de conveniència... forçada. D'aquelles que tens perquè no te'n queda altra, de les que fins i tot a disgust has de mantenir. I no és pas esporàdica. És diària, desagradable i feixuga. Com els camions que constantment hi passen, l'un darrere l'altre, sense parar, dia i nit. Sovint, a una velocitat estrepitosa, quan s'acosten a una rotonda fins i tot toquen el clàxon "Pip pip! Vigileu! Vaig ràpid i potser us atropello! Aparteu-vos!" En el fons els entenc, de fet, ells no són el problema, amb algú s'han de relacionar.
No els han deixat pas triar. És cert que hi ha una alternativa, però és selecta i m'atreviria a dir que de luxe... un trajecte de 40 quilòmetres, del Baix Penedès a Barcelona, per més de 10 euros. Un caprici poc assequible per la majoria dels mortals. A vegades tiro cap al sud, cap a la preciosa Tarragona, a uns 25 quilòmetres de casa. Com diuen els Pets, Tarragona m'esborrona i arribar-hi per la N-340 em fa patir. Literalment. De fet, ho evito tant com puc, sobretot a l'estiu, època en què moltes relacions es trenquen però la nostra només esdevé molt més tòxica. Bé, tòxica ho és sempre; contamina l'aire i el silenci, dos béns molt preuats per mi. Tal com estava dient, aquest estiu hi he hagut d'anar a fer una setmana de formació.
Tres dels cinc dies no hi he pogut arribar. Mira que sóc previsora i surto amb temps; doncs no hi ha hagut manera. M'he passat la meitat del curs parada a la carretera: camions bolcats, cotxes trinxats... Se m'encongeix el cor i un calfred em recorre tot el cos alhora que el meu cap comença a treure fum Qui deu ser? Deu estar bé? I la seva família? Quina putada! Està clar que en una carretera amb aquest volum de vehicles les probabilitats de patir un accident augmenten considerablement.
Les flors, les vides trencades del voral de la carretera i que veig cada dia tornant a casa m'ho constaten. Ja fa temps que veig que no és una relació gaire saludable, quan la necessito no hi és, sabeu quan tens una emergència, truques a algú i comunica? Sovint passa el mateix. Té overbooking; cues i cues de cotxes parats. Però bé, això també té la seva part positiva. Descobreixes la comarca: passes per camins, polígons, vinyes... I el Google Maps es converteix en el teu millor aliat! Això si, t'has de llevar una hora abans. No sé si els que mantenen l'AP-7 de pagament la fan servir gaire la seva alternativa, la seva versió en pobre; la desgraciada, col·lapsada i mortal N-340. Les comarques tarragonines necessitem solucions immediates.
No els han deixat pas triar. És cert que hi ha una alternativa, però és selecta i m'atreviria a dir que de luxe... un trajecte de 40 quilòmetres, del Baix Penedès a Barcelona, per més de 10 euros. Un caprici poc assequible per la majoria dels mortals. A vegades tiro cap al sud, cap a la preciosa Tarragona, a uns 25 quilòmetres de casa. Com diuen els Pets, Tarragona m'esborrona i arribar-hi per la N-340 em fa patir. Literalment. De fet, ho evito tant com puc, sobretot a l'estiu, època en què moltes relacions es trenquen però la nostra només esdevé molt més tòxica. Bé, tòxica ho és sempre; contamina l'aire i el silenci, dos béns molt preuats per mi. Tal com estava dient, aquest estiu hi he hagut d'anar a fer una setmana de formació.
Tres dels cinc dies no hi he pogut arribar. Mira que sóc previsora i surto amb temps; doncs no hi ha hagut manera. M'he passat la meitat del curs parada a la carretera: camions bolcats, cotxes trinxats... Se m'encongeix el cor i un calfred em recorre tot el cos alhora que el meu cap comença a treure fum Qui deu ser? Deu estar bé? I la seva família? Quina putada! Està clar que en una carretera amb aquest volum de vehicles les probabilitats de patir un accident augmenten considerablement.
Les flors, les vides trencades del voral de la carretera i que veig cada dia tornant a casa m'ho constaten. Ja fa temps que veig que no és una relació gaire saludable, quan la necessito no hi és, sabeu quan tens una emergència, truques a algú i comunica? Sovint passa el mateix. Té overbooking; cues i cues de cotxes parats. Però bé, això també té la seva part positiva. Descobreixes la comarca: passes per camins, polígons, vinyes... I el Google Maps es converteix en el teu millor aliat! Això si, t'has de llevar una hora abans. No sé si els que mantenen l'AP-7 de pagament la fan servir gaire la seva alternativa, la seva versió en pobre; la desgraciada, col·lapsada i mortal N-340. Les comarques tarragonines necessitem solucions immediates.