"Pubisatge" i festes majors

per Aguaita.cat , 10 de juny de 2013 a les 11:05 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 10 de juny de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Algú coneix el sentit de tot este exercici d'exhibició i superficialitat? En el seu origen, era el de donar una mica d'imatge i estètica als pobles durant les Festes Majors perquè no semblés que tot eren cabells amb saragatona, mostatxos i ulleres de sol. A dia d'avui, parlar de pubillatge o, més ben dit, de 'pubisatge', és un món a part. Ser pubilla és sinònim d'exhibir-se en un supervestit fora del que és habitual perquè tot el xiqüelam de la contrada que es dedica a passejar-se sense ofici ni benefici de poble en poble durant l'estiu puga ataüllar-les. A quants jóvens ha inspirat, la secció de pubilles dels programes de festes a hores baixes al lavabo? No és casualitat que, als estius, els pubis femenins entre setze i divuits anys de la nostra contrada siguen profanats. D'aquí el mot de 'pubisatge' o, si m'ho permeteu i no em crema ningú, 'putillatge'. No és una crítica, sinó una anàlisi de la realitat. Ja comença a ser hora de parlar amb propietat, de dir les coses pel seu nom i obrir els ulls als pares de totes estes xiques que, a part de caure'ls la baba veient la filla de blanc, també han d'apoquinar cristianament amb el vestit i tot el que comporta. Avui, l'article no serà el que acostuma a ser, sinó una enumeració de punts rancis que cada any es repeteixen quan arriben les festes majors a les Terres de l'Ebre, que es repeteixen com l'allioli i que, sembla, ens agraden tant que no estem disposats a canviar per res del món, així que, comencem:pubilles vintage

1. Que el tema de dues setmanes abans de l'elecció de la reina siga el vestit que portarà cadascuna.

2. Que les orquestres que toquen el dia de l'elecció de la reina de festes toquen sempre les mateixes cançons ràncies.

3. Que a la pista de ball hi haja sis parelles ballant, tota la gent asseguda mirant i un grapat de crios a primera fila deixant-se els timpans mirant les bragues de la cantant.

4. Que els cantants de les orquestres actuen com si estiguessen davant de 5.000 persones i semble com si acabessen de sortir de l'Acadèmia d'Operación Triunfo.

5. Que el presentador de la nit de l'elecció de la reina, abans de procedir al sorteig diga: "Sense més preàmbuls...".

6. La falsedat de les pubilles quan se'ls pregunta si els agradaria ser reines, totes diuen que no, però després bé que tiren el paperet dins de l'urna.

7. La cara de 'pòquerface' que fan les pubilles quan es revela qui serà la reina.

8. La reacció de totes les pubilles quan van a abraçar la reina fent com si s'alegressen i quan arriben a baix diuen: "Menos mal que no m'ha tocat a mi...". Santa hipocresia.

9. El programa de festes carregat de faltes d'ortografia.

10. Que el programa de festes tinga 60 pàgines, de les quals 50 siguen de publicitat on a cada anunci posa "El Rostidor Rubio (per posar un exemple) us desitja bones festes".

11. La foto de l'alcalde al programa de festes com si fos un ministre i on cada any diu absolutament el mateix.

12. Que totes les pubilles diguen que els fa molta il•lusió ser-ho, que el que més els agrada és el ball popular, les tardes de bous i la nit del pregó i que ens desitgen a tots unes bones festes.

13. Que la majoria de pubilles hagen anat al mateix fotògraf i que la resta descontrasten el programa. A Alcanar, Espuny en té el monopoli.

14. Que la postura de les pubilles per fer-se la foto siga complicada de collons, i hagen d'estar mig d'esquenes amb el coll girat, com si els hagués d'agafar torticoli.

15. Que a més d'una foto de pubilla se li hage passat el filtre del Photoshop.

16. Que la tarda de la nit del pregó totes les perruqueries del poble tinguen 'overbooking'.

17. El piscolabis que fan els pares de la pubilla al garatge de casa o al carrer, amb el famosíssim cóc de la iaia, la Coca-cola i les fantes de botella de dos litres i l'home de la casa fent de barman.

18. Que al piscolabis t'acudisquen persones que no havies vist mai i que casualment siguen familiars.

19. El tràfec de dones que només fa que pujar i baixar escales i freqüentar passadissos i que quan surte diga: "Pos xica, està preciosa", i acte seguit digue amb la veïna del costat tot el contrari.

20. Que el representant de l'entitat a la qual pertany la pubilla siga son pare o son tio o un familiar proper.

21. Els vestits d'ocasió de gala de les autoritats locals que sembla que vaigen a la cerimònia dels Òscar.

22. La cara de fàstic de l'oposició municipal durant la desfilada.

23. El protocol.

24. Els moments previs a la desfilada de pubilles en què totes arriben a l'Ajuntament o lloc acordat amb un cotxasso o 'frikada' diversa.

25. La foto de totes les pubilles amb la màxima autoritat local i el pregoner.

26. Que ningú tingue ni puta idea de qui és el pregoner.

27. Que el pregoner de les festes majors sigue algú del poble que visque lluny, de qui fa segles que no se'n sap res, que durant este temps ha fet grans miracles i s'ha currat un currículum envejable.

28. Els murmuris de la gent al carrer principal durant la desfilada mentre van passant les pubilles.

29. Que la cerimònia del pregó comence més tard del que és habitual.

30. Que al pregoner de festes li faiça il•lusió ser-ho i que mai s'hauria imaginat que li tocaria.

31. Que el pregoner siga un gran amant del poble, que sempre el porta al cor, que té un gran record, a pesar que no se li haja vist el pèl les darreres dècades, i que acabe el discurs dient "Visca (el nom del poble)", acompanyat dels aplaudiments i de les fregades d'esquena de la gent quan s'acaba la cerimònia en què li diuen: "Pos i xic/-a, ho has fet molt bé".

32. Que després de suar com a truges per la desfilada, les pubilles es venten amb un ventall preciós durant la cerimònia en un local amb aire condicionat. El clack-clack dels ventalls tocant-los la pitrera.

33. Que l'alcalde es dedique a dir durant el pregó tots els miracles que el govern municipal ha fet durant l'any i obvie el que ha fet malament.

34. Que a la imposició de la banda a les pubilles la gent comence a aplaudir amb gran entusiasme i a mesura que passa el temps, cada cop en disminuïsca la intensitat.

35. El col•lapse de gent per sortir del local després d'acabar el pregó.

36. Que els acompanyants de les pubilles siguen els novios o amics, que porten un vestit de son pare, i que semblen maniquins.

37. El pena que fan les pubilles amb els acompanyants a l'hora de ballar el valset perquè no en tenen ni idea.

38. Que després de tota la parafernàlia, les pubilles es vagen a canviar per posar-se sexys i començar la nit amb alegria.

39. Passar-se de la ratlla la primera nit i vomitar.

40. Dir que es comencen les festes amb moltes ganes i a mitja nit no valdre una merda.

41. Les ulleres de sol de les pubilles els matins durant els actes en què han d'assistir com a representants d'entitats per no ensenyar les ulleres que porten a baix.

42. Arribar a casa a les 10 del matí després d'haver esmorzat.

43. Que el nom de la discomòbil siga molt cutre.

44. Sentir-se gran i descol•locat en veure a la carpa de festes a xiquets jovenets que l'any anterior anaven a escola.

45. Anar a la carpa a partir de les 2 del matí perquè "no hi ha ambient".

46. Quedar a un garito per beure i, entre copa i copa, fer la nit allí.

47. Anar a les festes del poble del costat i trobar-te a tots els teus veïns.

48. Sortir de casa, trobar-te algú i que et digue: "Que véns de la prova?" o "Que vens dels bous?".

49. La banda de les pubilles durant les festes que no se la trauen ni per anar a cagar.

50. Rectifico, sí que se la trauen, però per deixar-la als amics i que se facen fotos cutres en plan: "Jo també sóc pubilla".

51. La creperia Gula-Gula que va de gira pels pobles.

52. Trobar-te indígenes de la capital, que baixen al poble cada estiu, i que d'un any per a l'altre han canviat completament de look.

53. Que les persones no originàries del poble/ciutat, que vénen de la capital, siguen el centre d'atenció de tothom i triomfen.

54. Les tardes de bous (no hi ha res més ranci).

55. Que els que hi ha a la plaça siguen sempre els mateixos de tots els anys i de tots els pobles.

56. Que el DJ dels bous mescle pasdobles amb temàtica taurina amb música moderneta. Ah! I les típiques cançons com "El toro enamorado de la luna", "Marcial eres el más grande", entre d'altres.

57. Els avisos per megafonia dels cotxes mal aparcats, els objectes perduts i que els menors no poden estar a la plaça.

58. Trobar-te algú pel carrer, preguntar què tal els bous i contestar: "Bé". En realitat, ningú s'ha parat a mirar-los ni a analitzar el que fan perquè, mentre mengen pipes es dediquen a xerrar amb el del costat de la nit anterior i d'alguna anècdota pecaminosa que passarà a la posterioritat.

59. Que quan el bou arreplega algú de camí, la gent cride (com si servís d'alguna cosa) i que acte seguit, quan l'implicat surte de la infermeria la gent aplaudisca.

60. Basar l'alimentació dels bous a base de fruits secs, cerveses i begudes vàries. Per no dir l'olor a braseria que fot per la plaça quan es fa la torrada a base de botifarres i embotits diversos.

61. Que per poc s'escape un bou, tothom ho haja vist, i cadascú t'explique una versió diferent.

62. Que es percebe un bon ambient als bous quan al cadafal del costat hi ha la típica persona que no et cau bé.

63. Les ràncies samarretes de les penyes taurines i colles d'amics, a dos colors.

64. Que el cadafal de la gent jove siga un remolc brut i rebregat i que el cadafal del més ric del poble semble de la NASA.

65. Que a les activitats culturals de mitja tarda hi vagen els quatre gats de sempre.

66. Que al ball popular, el 70 % de les parelles no el sàpiguen ballar bé; el 20 %, no en tinguen ni puta idea, i que el darrer 10 % siguen uns cracks que el ballen segons ho feien els avantpassats.

67. La típica broma de la banda de música a mig ball.

68. Les cadires de les iaies a primers de matí, lligades amb una cordeta, per tindre una situació privilegiada durant el ball. Ah! I també les que no se porten la cadireta, però s'asseuen al bar, fan una aigua a mitja tarda i no consumixen res més.

67. Que les pubilles aprofiten qualsevol acte, per cutre que siga, per portar el vestit de gala i dir "que cal aprofitar-lo al màxim".

68. Que els xics del poble veí vinguen a buscar carn fresca.

69. Que les pubilles siguen un grup únic, cohesionat i indivisible, i que només deixen freqüentar els seus dominis al marica de torn.

70. Dir que la música de la carpa o local és una merda i passar-s'hi tota la nit ballant.

71. Veure grups de jóvens al supermercat amb un carretó ple d'ampolles d'alcohol i altres begudes refrescants de sabor dolç mentre el graciós de torn diu: "Posa'n més que no en això jo tot sol no en tinc ni per començar" o "una d'estes me la bec jo d'un glop".

72. Sentir com els jóvens al matí farden de ressaca mentre expliquen amb tot detall i orgull els mil•lilitres que es van beure la nit anterior, i que es van cascar fins a l'aigua de les escombraries. Al resultat de tot se li ha de restar un 35 %: el 25 % és l'alcohol que van compartir amb altra gent i el 10 % el que van tirar a terra mentre feien el pena.

73. Portar la peanya de la Mare de Déu o algun Sant patró, fer-se la foto per mostrar devoció i no xafar missa en tot l'any.

74. Dir que estes festes seran una merda després de llegir el programa i, quan s'acaben, dir que tampoc han estat tan malament.

75. Explicar al Facebook quina agenda té prevista fer cadascú cada dia.

76. Penjar fotos al Facebook cada dia amb circumstàncies sota els efectes de l'alcohol per fer el resum de la nit i posar que "ha estat una nit memorable" i que "gràcies amics". Un dia, bé; dos, també, però deu és massa.

77. El grupet d'antitaurines que sempre estan als bous amb la càmera i els taurins que se les miren de reüll.

78. Els veïns que surten al carrer a les 3 de la matinada a queixar-se del soroll i dir que "l'endemà han de treballar".

79. Canviar-se de roba tres vegades al dia: una per sortir al carrer al matí, l'altra per anar als bous i, la darrera, per sortir a la nit.

80. Les medalles de substàncies estranyes que apareixen a la roba, ningú en sap l'origen i no hi ha manera de traure'n llustre.

81. El típic gracioset de la colla que munta un Cristo una de les nits, els arruïna la festa als amics i l'endemà presenta principi d'Alzheimer.

82. Que les autoritats locals diguen que a les festes hi ha activitats per a tothom i de tots els gustos i, en canvi, mai han organitzat una carrera per a coixos.

83. Les iaies que s'apunten a tots els pica-pica que organitzen l'Ajuntament o entitats locals i diuen que és el primer acte on van.

84. Els miniprogrames de festes de butxaca, que acaben sempre rebregats.

85. Escaquejar-te d'anar a desmuntar el cadafal i excusar-te perquè t'has adormit.

86. Estar-se 10 minuts al matí al lavabo per defecar tota la merda que vas acumular la nit anterior.

87. Que algú a qui no has parlat mai, ni tan sols saludat, una nit de festa et vingue a preguntar com et va la vida i a què et dediques.

88. Que anualment hi haja els mateixos focs artificials, però amb un ordre diferent, i que la gent digue que els d'enguany són millors que els de l'any anterior. I que les pubilles ploren mentre veuen els focs.

89. Dir, després dels focs artificials, que "Ja s'han acabat les festes".

I la ranciesa que s'emporta el premi d'honor:

90. Que les autoritats locals diguen que les festes d'enguany són millors que les de l'any anterior quan un 90 % de les activitats són absolutament les mateixes que l'any anterior. I que ara, per justificar-se que li han fotut estisorada al pressupost de festes, diguen que "estes festes seran diferents".

Podeu llegir més articles de Lo Mascarat, aquí.