08
de juliol
del
2016
Actualitzat
a les
16:31h
El mateix dia que es decidirà el futur de l'informe dels eurodiputats sobre el Pla hidrològic de l'Ebre, la Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia (PDTS) defensarà davant del Parlament europeu la seua petició contra la indemnització del projecte Castor a l'exconcessionària Escal UGS (controlada pel grup ACS de Florentino Pérez). Dimecres vinent una delegació de la PDTS compareixerà a la comissió de peticions per recordar que els 1.350 milions pagats a Escal UGS –que poden acabar suposant més de 4.700 milions a càrrec dels consumidors- suposen un "ajut d'estat" prohibit pel Tractat Fundacional de la UE a una empresa privada. Segons la seua portaveu, Cristina Reverter, suposarà que "ciutadania assumisca les despeses i les pèrdues d'un projecte que s'ha gestionat tot el malament possible".
El moviment social contra el fracassat projecte Castor va presentar de forma simultània, l'any passat, una denúncia davant la Comissió Europea i la petició a l'Europarlament per este mateix motiu. Si bé l'executiu comunitari encara no s'hi ha pronunciat –va acceptar a tràmit una altra denúncia, en el mateix sentit, presentada per la patronal catalana Cecot-, la Comissió de Peticions ja s'ha posat en marxa. La Plataforma disposarà dimecres de cinc minuts d'exposició davant dels eurodiputats, que, posteriorment, els podran plantejar dubtes i qüestions.
"La petició va en la línia que s'obra una investigació", ha indicat Reverter. "La indemnització en favor d'una empresa privada amb una activitat econòmica puntual va en contra del Tractat Fundacional de la Unió Europea perquè es considera un ajut d'Estat. No afecta els pressupostos estatals però repercutixen indirectament estes despeses sobre el sistema gasista a través dels peatges que pagarà el ciutadà quan obra l'aixeta del gas", ha dit.
Els diners del BEI
En l'estada a Brussel·les, però, la Plataforma tornarà recordar que la responsabilitat de les institucions de la Unió Europea en l'escàndol del projecte Castor va molt més enllà de les normatives comunitàries i el seu compliment. El magatzem submarí va rebre 1.440 milions d'euros en bons i es van comprometre 500 milions de fons públics europeus "sense tindre els avals de seguretat i ambientals necessaris". "Si el BEI no ho hagués finançat a través dels project bonds, no estaríem parlant del projecte Castor", comenta Reverter i afegix que des de la institució comunitària "van pensar que era [un projecte] seriós i que tractaven amb un estat seriós".
Este punt serà un dels arguments de la Plataforma del Sénia en la compareixença al Parlament europeu. L'entitat ha organitzat dimarts, el dia abans de la compareixença, una roda de contactes a Brussel·les per informar sobre el contingut de la petició i les demandes sobre el futur del projecte Castor tant al Parlament europeu com a la Comissió Europea. De moment, la Plataforma ha pogut concertar entrevistes amb Ernest Urtasun (ICV), Josep Maria Terricabras (ERC), Marina Albiol (Esquerra Unida del País Valencià), així com un representant del Partit Socialista, a l'espera de poder tancar una possible trobada amb algun dels membres del PP.
El moviment social contra el fracassat projecte Castor va presentar de forma simultània, l'any passat, una denúncia davant la Comissió Europea i la petició a l'Europarlament per este mateix motiu. Si bé l'executiu comunitari encara no s'hi ha pronunciat –va acceptar a tràmit una altra denúncia, en el mateix sentit, presentada per la patronal catalana Cecot-, la Comissió de Peticions ja s'ha posat en marxa. La Plataforma disposarà dimecres de cinc minuts d'exposició davant dels eurodiputats, que, posteriorment, els podran plantejar dubtes i qüestions.
"La petició va en la línia que s'obra una investigació", ha indicat Reverter. "La indemnització en favor d'una empresa privada amb una activitat econòmica puntual va en contra del Tractat Fundacional de la Unió Europea perquè es considera un ajut d'Estat. No afecta els pressupostos estatals però repercutixen indirectament estes despeses sobre el sistema gasista a través dels peatges que pagarà el ciutadà quan obra l'aixeta del gas", ha dit.
Els diners del BEI
En l'estada a Brussel·les, però, la Plataforma tornarà recordar que la responsabilitat de les institucions de la Unió Europea en l'escàndol del projecte Castor va molt més enllà de les normatives comunitàries i el seu compliment. El magatzem submarí va rebre 1.440 milions d'euros en bons i es van comprometre 500 milions de fons públics europeus "sense tindre els avals de seguretat i ambientals necessaris". "Si el BEI no ho hagués finançat a través dels project bonds, no estaríem parlant del projecte Castor", comenta Reverter i afegix que des de la institució comunitària "van pensar que era [un projecte] seriós i que tractaven amb un estat seriós".
Este punt serà un dels arguments de la Plataforma del Sénia en la compareixença al Parlament europeu. L'entitat ha organitzat dimarts, el dia abans de la compareixença, una roda de contactes a Brussel·les per informar sobre el contingut de la petició i les demandes sobre el futur del projecte Castor tant al Parlament europeu com a la Comissió Europea. De moment, la Plataforma ha pogut concertar entrevistes amb Ernest Urtasun (ICV), Josep Maria Terricabras (ERC), Marina Albiol (Esquerra Unida del País Valencià), així com un representant del Partit Socialista, a l'espera de poder tancar una possible trobada amb algun dels membres del PP.