23
de maig
del
2016
Actualitzat
el
27
de maig
a les
10:13h
L'associació de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres, bisexuals i intersexuals de les Terres de l'Ebre (LGTeBre) ha fet públic este dilluns un manifest en el que demanen la retirada del monument franquista de Tortosa, així com "la dignificació de totes les persones represaliades per la dictadura amb una menció especial al record de les persones LGTBI".
El manifest recorda que la dictadura franquista que va alçar el monument commemoratiu de la batalla de l’Ebre “evocando aquella gesta, en homenaje al caudillo de la cruzada y de los XXV años de paz española, y a los combatientes que hallaron gloria en aquella coyuntura heroica” també "va internar en camps de treball forçat, mòduls de presons i centres específics com els de Badajoz i Huelva a persones denunciades per mantenir relacions amb persones del mateix sexe".
Durant la dictadura, mitjançant la lleis de "vagos y maleantes" de 1954 i de "Peligrosidad y Rehabilitación Social" de 1970, "1600 persones a Catalunya i 5000 a tot l’Estat Espanyol van ser privades de llibertat, tractades inhumanament, i vigilades i expulsades del seu domicili en sortir al carrer", subratlla el text.
"A part del sofriment directe de totes aquestes persones, el clima social propiciat pel règim va fer molt difícil el desenvolupament natural de la sexualitat per a milers de persones, causant en molts casos l’exili, el suïcidi o una vida d’autonegació i privacions absolutament inhumana. Per altra banda, el masclisme imperant durant el franquisme va negar la sexualitat femenina i va invisibilitzar les lesbianes", mantè el manifest presentat per LGTeBre, que lamenta també que esta situació es mantingués fins el 1980, quan es van abolir les lleis gràcies a la mobilització dels primers moviments d’alliberament LGTBI.
"És clar el pes simbòlic del monument feixista enclavat al mig del riu. Així, demanem que la ciutadania de Tortosa vote conscientment el 28 de maig i reclame la retirada del símbol plantat pel dictador, i el reconeixement de totes les persones represaliades per la dictadura. Per altra banda, també demanem que el dictador Francisco Franco deixe de ser alcalde honorari i perpetu de Tortosa, tal com figura des de l’any 1964", sentencia el text.
El manifest recorda que la dictadura franquista que va alçar el monument commemoratiu de la batalla de l’Ebre “evocando aquella gesta, en homenaje al caudillo de la cruzada y de los XXV años de paz española, y a los combatientes que hallaron gloria en aquella coyuntura heroica” també "va internar en camps de treball forçat, mòduls de presons i centres específics com els de Badajoz i Huelva a persones denunciades per mantenir relacions amb persones del mateix sexe".
Durant la dictadura, mitjançant la lleis de "vagos y maleantes" de 1954 i de "Peligrosidad y Rehabilitación Social" de 1970, "1600 persones a Catalunya i 5000 a tot l’Estat Espanyol van ser privades de llibertat, tractades inhumanament, i vigilades i expulsades del seu domicili en sortir al carrer", subratlla el text.
"A part del sofriment directe de totes aquestes persones, el clima social propiciat pel règim va fer molt difícil el desenvolupament natural de la sexualitat per a milers de persones, causant en molts casos l’exili, el suïcidi o una vida d’autonegació i privacions absolutament inhumana. Per altra banda, el masclisme imperant durant el franquisme va negar la sexualitat femenina i va invisibilitzar les lesbianes", mantè el manifest presentat per LGTeBre, que lamenta també que esta situació es mantingués fins el 1980, quan es van abolir les lleis gràcies a la mobilització dels primers moviments d’alliberament LGTBI.
"És clar el pes simbòlic del monument feixista enclavat al mig del riu. Així, demanem que la ciutadania de Tortosa vote conscientment el 28 de maig i reclame la retirada del símbol plantat pel dictador, i el reconeixement de totes les persones represaliades per la dictadura. Per altra banda, també demanem que el dictador Francisco Franco deixe de ser alcalde honorari i perpetu de Tortosa, tal com figura des de l’any 1964", sentencia el text.