Diari de natura, la intensa relació d'un any entre l'escriptor Vicent Pellicer i el Port

No hi viu sempre Port endins, però es donen vida mútuament. A força d’anar-hi i conviure-hi, de respirar-lo i observar-lo de ben aprop, de fotografiar-lo, descriure’l, i somniar-lo, Vicent Pellicer és un habitant del Port.  I tan apassionat, que llegint els seus relats t’encomana la seua estima per n’este paissatge sinuós i laberíntic. Així passa amb l’última obra d’este professor de català per a adults, fotògraf i escriptor nascut a Valdealgolfa i veí de Jesús des dels 9 anys, Diari de Natura, publicat per Cossetània edicions. Un llibre que compila narracions i contes curts que recullen els pensaments i experiències de l’autor en continuades estades al massís a través dels diferents mesos de l’any. Un bon grapat d’estos relats van guanyar, el 2013, el premi de narrativa Joan Cid i Mulet. Este divendres presenta ‘Diari de natura’, una de les propostes ebrenques per Sant Jordi, a les 20.30 hores a la sala Jordi Brull de l’EMD de Jesús.
 Un diari de natura que l’autor enceta el 22 de gener, amb una incursió directa al misteri, a la màgia, un relat oníric que delata quants secrets li ha pogut revelar el Port a n’este enamorat incondicional, i quants altres li ha provocat la seua pròpia fantasia. Només la capacitat observadora de Pellicer, i la sensibilitat a l’hora de submergir-se i sentir-se part de l’entorn, permet desplegar descripcions tan intenses, tan explícites i detallades a través d’un vocabulari, per altra banda, excels.

I l’autor, al llarg de les estacions, de cada estada, de cada  sensació, de cada alenada d’aire, de cada volada d’ocell, enfortix esta relació íntima, establix diàlegs amb l’entorn, amb els paissatges, les valls i els éssers que hi habiten, i les compartix amb el lector. Un luxe que fa que, a mesura que es van desplegant petites històries al ritme del pas del temps, el lector comence a sentir una inevitable atracció pel Port alhora que enten quan d’immensa és la desconeixença. Qui si no, com Vicent, sap si hi ha un grévol al Port que haja nascut el mateix dia que ell.

“Assossegadament, sense estridències, gaudix i ens fa gaudir d’aquest immerns espectacle que li mostra la natura, amb tota la salvatgeria depullada i la tendresa personificada. És per això que destil·la a cada frase, a cada descripció, a cada personificació, un immens sentiment d’amor a la terra, muntanyes, rius, gorges i afraus, amb tots els éssers vius, plantes, animals, aires, núvols, masades, marges de pedra seca, senderes, dreceres i constel·lacions nocturnes…”, afirma l’escriptor Andreu Carranza en el pròleg.