L’aportació de sediments als arrossars podria minvar la subsidència del Delta

El projecte LIFE+ Ebro-Admiclim pretén detectar aquelles zones del delta de l’Ebre més vulnerables a la subsidència i aplicar mesures per mitigar-ne l’efecte i les causes

per Redacció, Terres de l'Ebre, 15 de març de 2016 a les 10:27 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 15 de març de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Presentació de l'estudi en el marc de la XII Jornada Tècnica de l’Arròs que va tindre lloc a Deltebre. Foto: Cedida


En el transcurs d'este segle es preveu que el 45 % de la superfície del delta de l'Ebre quede per sota del nivell del mar. Un fet que es deu principalment a l'enfonsament natural de la plana deltaica (subsidència) que s'està agreujant per la retenció de sediment en els embassaments, i per la pujada del nivell del mar a causa del canvi climàtic.


Les dos conseqüències més importants del fenomen de la subsidència són, per un costat, la pèrdua de superfície del Delta i, per tant, de conreus i, per l’altre, la salinització. 

El projecte LIFE+ Ebro-Admiclim, en el qual participen investigadors de l’IRTA, ha realitzat una prova pilot consistent a injectar sediments que arriben del riu Ebre a la planta potabilitzadora del CAT, i que hi queden retinguts, i injectar-los a la xarxa de reg del delta de l’Ebre i al tram final del riu Ebre. L’objectiu d’esta prova pilot és la d’establir un sistema permanent de reinjecció de sediments per compensar els efectes negatius de la subsidència. Paral·lelament, s’avaluarà l’impacte que esta aportació de sediments té sobre el conreu d’arròs.

La quantitat de sediments que s’han aplicat en les parcel·les de l’estudi és l’equivalent a la que s’hi acumularien en un període de 100 anys, i que és de 0,5 Kg/m2.
A més de l’aplicació o no de sediments, el projecte avalua el tipus de fertilització utilitzada (mineral o gallinassa) sobre els conreus.


Tot i que els resultats es corresponen al primer any del projecte i que s’han de confirmar en posteriors, amb la dosi de sediment emprat, s’ha vist que no afecta la producció d’arròs dels camps, així com tampoc la producció i l’ús d’un fertilitzant mineral o de gallinassa.

Per tant, sembla que esta aportació de sediments als camps, de 0,5 Kg/m2 i mitjançant la xarxa de reg, independentment del tipus de fertilització utilitzada, no té efectes sobre la producció d’arròs i podria utilitzar-se com una mesura per a minvar l’efecte de la subsidència sobre el Delta.

Estes dades han estat facilitades per la investigadora de l’IRTA i del projecte LIFE+ Ebro-Admiclim, Maite Martínez-Eixarch, durant la XII Jornada Tècnica de l’Arròs que va tindre lloc el dia 10 de febrer a Deltebre.
 

 

Participació