Crema als Ullals de Baltasar per controlar l'expansió d'espècies vegetals exòtiques

La Generalitat du a terme una crema controlada als Ullals de Baltasar, al Parc Natural del Delta de l’Ebre, amb l’objectiu de reduir l’acumulació de biomassa i matèria orgànica en ambients humits i no comprometre el moviment de la fauna que hi habita. “Les cremes, que es desenvolupen anualment el mes de febrer, són una eina de gestió clau per regenerar ecosistemes humits i millorar els hàbitats protegits”, segons informa el departament de Territori i Sostenibilitat en una nota de premsa.
 
Les feines, programades entre les 10:30 i les 15 hores, les executa personal del Grup Especial de Prevenció d’Incendis Forestals (GEPIF) i del Cos d’Agents Rurals amb la direcció i coordinació del Servei de Prevenció d’Incendis Forestals i els tècnics del Parc Natural. Estes tasques ajudaran a controlar l’expansió de diferents arbres d’espècies exòtiques, com el caquier (gènere Diospyros), i el senill (Phragmites australis). El senill és una planta que, en condicions adequades, ocupa grans extensions i desplaça les altres espècies. La seva reproducció és bàsicament vegetativa, utilitzant els rizomes (arrels) per expandir-se, de forma que un nombre limitat d’individus poden ocupar una gran extensió de terreny.
 
Al Delta trobem senillars en molt bon estat al voltant de les basses, antics arrossars i marges del riu, hàbitats potencials per a la nidificació d’aus com les de la família de les ardeides, els ràllids (polles i rasclons) i altres espècies d’aus que hi viuen i hi nidifiquen com els sílvids (boscarles, mosquiters, tallarols, etc). Degut a la seua elevada productivitat, any darrere any, produix una gran acumulació de matèria orgànica i restes de senill mort que comporta una manca d’oxigen i un envelliment progressiu d’esta comunitat.
 
El foc, explica el departament de Territori i Sostenibilitat, té un efecte positiu sobre el senillar perquè elimina restes vegetals mortes i el nou senill surt a la primavera amb més vigor. Tot i això, les cremes són una eina de gestió que s’ha d’utilitzar amb precaució per no produir danys sobre tercers o a la mateixa vegetació o fauna. Per tal que l’impacte siga el mínim possible, es cremen les zones designades de forma fraccionada en quatre o cinc anys.
 
El Dia Mundial de les Zones Humides
 
Precisament avui dimarts 2 de febrer se celebra el Dia Mundial de les Zones Humides, en commemoració de la data d’acord de la Convenció sobre les zones humides, el 2 de febrer de 1971. Esta convenció duu el nom de la ciutat iraniana de Ramsar, i és un tractat internacional per conservar i fer un ús sostenible d’estes àrees, reconèixer les seves funcions ecològiques fonamentals i el seu valor econòmic, cultural, científic i recreatiu.