31
de desembre
del
2016
Actualitzat
el
02
de gener
del
2016
a les
11:03h
Tres cites electorals en un any
La ‘V’ la Meridiana de l’11 de Setembre a Barcelona i 3 cites electorals, han marcat l’any polític, també a les Terres de l'Ebre.
L'equip d'Esquerra Amposta a l'Avinguda de l'alcalde Palau, al fons, el Pont d'Amposta. Foto: Eva Mascarell
El 24 de maig va significar un canvi de tendència sense precedents a les Terres de l’Ebre. Si fa 4 anys CiU guanyava les eleccions municipals d’una forma contundent (era la força més votada en 27 dels 52 municipis), ara per primer cop, ERC ha disputat esta hegemonia, abans només discutida pel PSC. Els republicans han aconseguit en les darreres conteses municipals guanyar en un total de 20 municipis i han superat CiU, que s'ha quedat amb 19. Especialment sonada va ser la majoria absoluta d’Adam Tomàs a Amposta, que desbancava 28 anys de governs de CiU a la capital del Montsià, amb un Manel Ferré en hores baixes i una campanya marcada per l’escorcoll de la Guàrdia Civil a l’Hospital Comarcal i l’Ajuntament. A Tortosa, CiU perdia 4 regidors i la majoria absoluta. La maquinària dels pactes permetia aritmèticament un pacte d'esquerres entre ERC, Movem Tortosa i el PSC. Però finalment els republicans van optar per facilitar la investidura de Ferran Bel i signar un pacte de governabilitat.
.jpg)
Ebrencs amb gent de la Catalunya Nord. Foto: Sofia Cabanes
La conformació d’una llista unitària entre CiU, ERC i les entitats sobiranistes, amb la suma dels vots de la CUP, que concorria en solitari, obria un escenari sense precedents en la història política del país. La de JxSí era una fórmula ideada per aconseguir la majoria absoluta i amb els vots de la CUP, aconseguir també una majoria amb vots a favor de la independència en unes eleccions qualificades de "plebiscitàries". Però cap dels dos pronòstics es va acomplir. Entrant ja al 2016 ni la CUP ni JxSí han trobat el desllorigador per decidir si Artur Mas ha de ser el proper president o convocar eleccions per al març si no hi ha candidat alternatiu.
Mentestant, una ebrenca, la xertolina Carme Forcadell, ha esdevingut presidenta del Parlament. A la llista de JxSí també hi concorrien els únics ebrencs que ocupen un escó en esta legislatura: Germà Bel ,Lluís Salvadó i Meritxell Roigé. A les Terres de l'Ebre Junts Pel Sí obtenia el 54,38% dels vots, el PSC el 10,1%; Ciutadans el 8,9%, la CUP el 8,01%, el PP el 7,9% i en darrer lloc es quedava Catalunya Sí que es pot (4,65%).
La darrera contesa electoral ha arribat este 20 de Desembre. La coalició En Comú Podem ha guanyat a la demarcació de Tarragona amb el 20,66% dels vots i obté un diputat. El vot a la demarcació, però, ha quedat molt repartit amb un empat a sis amb diputats electes. A les Terres de l'Ebre ERC ha estat la força guanyadora en estos comicis a les Corts espanyoles amb més de 19.000 vots. No són els millors resultats en la història democràtica dels republicans al territori, però sí que és el primer cop que aconsegueixen ser primera força i sumen més de 9.000 vots als resultats que van obtenir ara fa 4 anys.
Mobilitzacions, per l'N-340 i pels bous
La gratuïtat immediata de l'autopista AP-7 és la mesura que reclamen amb urgència els veïns. Foto: Sergi Aznar
Més enllà de les cites electorals, si algún tema ha ocupat portades i titulars ha estat l'alta sinistralitat de l'N-340 i les reivindicacions polítiques i ciutadanes per aconseguir la gratuïtat. La mort de 4 persones al Perelló en dos accidents a l’N-340 al setembre disparava la indignació al territori. Una manifestació convocada per alcaldes tallava esta via a Camarles amb més de 500 persones. Era el preludi de fins a una tretzena de talls setmanals protagonitzat pels veïns i d'una mobilització convocada per alcaldes amb 8 talls simultanis. En un any la carretera ha registrat 15 morts al territori, 9 més que l’any anterior. L’única resposta de Foment a l’alta sinistralitat ha estat, de moment, la construcció de rotondes al llarg del trem ebrenc de l’N-340, una mesura que no satisfà al territori i que, juntament amb la reclamació de la construcció de l'A7, ha causat una divisió d'accions entre alcaldes i el front veïnal.
Milers de persones van omplir la plaça de l'Ajuntament d'Amposta en defensa de la festa dels bous. Foto: Sofia Cabanes
Però la manifestació més multitudinària que ha viscut el territori este 2015 va ser la del 19 d'abril a Amposta, en defensa de les festa dels bous. Milers de persones van desfilar pels carrers de la capital del Montsià per reivindicar la pervivència de la festa en totes les seues modalitats. El defensors dels bous a les Terres de l’Ebre van reclamar una “resposta immediata i positiva” a tot un seguit de mesures que van des de la legalització de les temptes amb públic d'Alfara de Carles, solucions a la problemàtica actual dels bous a la mar de les Cases d’Alcanar i l’Ampolla, reducció de les taxes a pagar en concepte de veterinaris, declaració de la festa dels bous com a element festiu i patrimonial d'interès nacional" i defensa de les modalitats tradicionals de bou capllaçat i embolat. Tanmateix, cap d'estes grans reivindicacions s'ha resolt i, mentrestant, continua la lluita dels animalistes, amb denuncies constants contra diferents actes amb bous, per intentar abolir la festa.
En medi ambient, dos de calç i una d'arena
En l'àmbit mediambiental, el Goven central ha tirat endavant, finalment, el temut nou Pla Hidrològic de la Conca de l'Ebre. El nou pla contempla una previsió d'aigua per abastir 465.000 hectàrees més de regadiu en el període 2016-2021, que s'afegiran a les 950.000 que preveu l'actual. Un projecte que ha despertat l'oposició del territori, amb la Plataforma en Defensa de l'Ebre al capdavant i també del Govern Català.
Procés s'extracció i tractament dels fangs per descontaminar l'embassament de Flix. Foto: Sílvia Berbís
Este mes de novembre també han acabat els treballs d'extracció dels fangs contaminats del pantà de Flix. Des del 2013 fins ara, una draga ha anat extirpant el tumor tòxic incrustat a l'embassament que al llarg de dècades havia anat alimentant la fàbrica Ercros. En total, han estat extrets del fons de l’embassament 690.000m3 de fangs contaminats, equivalents a 1.130.000 tones. Al voltant d’un 6% d’esta quantitat de residus ha hagut de passar per processos especials de tractament.
I mentrestant, la plaga del caragol maçana continua provocant estralls a l'hemidelta esquerre del Delta de l'Ebre. Per primer cop, s'han detectat focus d'este gasteròpode fora del Delta. En concret a la zona arrossera del Baix Empordà, on s'hauria abocat intencionadament. Però també s'han detectat casos semblants al Toll del Vidre (Arnes) i a Roquetes.
Un altre problema mediambiental ha passat a l'àmbit judicial: el 19 d'octubre passat començava el juí pel 'cas Castor', el magatzem de gas situat davant de les costes del delta de l'Ebre que va quedar fora de servei després d'haver causat més de 500 terratrèmols i la clausura del qual ha comportat una indemnització de 1.350 MEUR a l'empresa concessionària, Escal UGS. En total hi ha una vintena d'imputats per presumptes delictes de prevaricació mediambiental i contra el medi ambient i els recursos naturals.
Les cases de davant la catedral, a terra
L'enderroc de les cases del davant ha obert la façana de la catedral al riu. Foto: Sílvia Berbís
Finalitzada la Festa del Renaixement 2015, l'Ajuntament de Tortosa tirava endavant l'enderroc de les conegudes com a cases de la catedral, un projecte no absent de polèmica. Després de dècades de modificacions urbanístiques, processos judicials, debats plenaris i informes, la façana de la catedral de Tortosa s'ha obert, per primer cop des que va ser bastida, al riu.
L'inici de la recuperació econòmica
Instal·lacions d'Agrofruit, al polígon de Campredó. Foto: Sofia Cabanes
El 2015 es considera també l’any de l’inici de la recuperació econòmica. En este àmbit destaca la sortida del concurs de creditors d’Agrofruit, anunciat recentment. Una altre referent del camp, la Cooperativa de l’Aldea, anunciava un acord amb el grup lleidatà Actel per comercialitzar la seua verdura i, no sense dificultats, la imminent sortida del seu concurs de creditors.