Sabaté : «Ser nacionalista i socialista no és compatible, així de senzill»

Ha estat senador en diverses ocasions, per designació i també electe. Ara torna a concórrer com a candidat del PSC al Senat i, calmades les aigües en el sí del partit, es manté com a garant de les tesis federalistes i oficialistes a l’Ebre. Joan Sabaté lamenta en esta entrevista haver perdut companys de partit per "temptacions nacionalistes", per bé que ho veu lògic, analitza els motius de la davallada que veu ja en redreçament, i defensa l’autovia A7 i la consulta sobre el monument franquista del riu a Tortosa, que personalment trauria.

Vosté ha estat senador en diverses ocasions, per designació i també electe, i segurament el coneix prou bé per contestar esta pregunta: es útil el Senat o inútil?
És necessari i ha de ser útil. El Senat tal com està dissenyat a la Constitució del 78 ha de ser una cambra de segona lectura que evidentment fa molta feina, el que passa moltes vegades doblada de la del Congrés. Es fan sessions de control al govern i es fa una tasca legislativa important. El sistema de govern espanyol és de sistema d’estat descentralitzat, plural, complexe, que necessita avançar en el procés de federalització i en això el Senat és una peça clau. Un Senat que, seguint en model alemà, que siga representatiu dels estats federats, nacions i regions d’Espanya i que els done capacitat de codecisió, que és el més important. Falta la capacitat de vetar i modificar els pressupostos generals de l’Estat per part de les comunitats autònomes i en este cas els estats federats.

De la seua tasca a la cambra, de què n’està més orgullós?
En general he tingut una activitat important, perquè he procurat treballar molt, com probablement intenta fer tothom. He estat portaveu del meu grup a tres comissions, la de Defensa, la d’Assumpte Exteriors i la mixta Congrés-Senat per la Unió Europea. He pogut fer una aportació important en temes d’Exterior i de Defensa, per exemple una interpelació al ministre de defensa sobre la defensa al mediterrani enfront terrorisme jihadista.

Pel que fa a les Terres de l’Ebre?
En clau territorial, per exemple dos interpelacions i dos mocions al ple davant el ministre Cañete en defensa dels cabals de l’Ebre, també sobre l’amenaça del pla hidrològic i del pla de conca. No vaig aconseguir que s’aceptessen però vaig aconseguir un ressó important que crec que és bo que se’n parle. I vaig fer una moció també unanimitat pel tema de la lluita contra el caragol poma a instància d’Unió de Pagesos.
 En el seu moment va rebre critiques de l’actual alcalde de Tortosa per compatibilitzar l’alcaldia amb la labor política a Madrid. Ell ha estat senador i ara vol compatibilitzar l’alcaldia amb ser diputat al Congrés. Què en pensa?

Jo penso que es va equivocar en criticar-ho perquè ja els dos anteriors alcaldes democràtics de Tortosa, militants dels seu partit, havien compatibilitzat l’alcaldia i d’altra banda, la compatibilització del Senat amb un ajuntament és bastant factible.  Al Congrés  no és exactament el mateix, té un règim de sessions diferents, discontinu, que obliga a passar tres de quatre setmanes durant no menys de tres dies a Madrid. Tradicionalment els partits polítics hem evitat posar alcaldes com a diputats al Congrés però cadascú és lliure de fer el que cregue convenient i esclau de le seues actuacions.

Creu que la ciutat se’n pot veure perjudicada?
Jo no ho faria en el seu cas, i penso que no és bo, però ell és lliure de fer el que crega convenient, jo no entraré a criticar-lo com ell va fer en el seu dia.

Serviria traslladar el Senat a Barcelona per calmar les aspiracions sobiranistes de part de la ciutadania?
No, en absolut és suficient. El tema de l’esclat sobiranista independentista i separatista té molta més envergadura i no n’hi ha prou però sí que és cert que ho proposem dins d’un paquet de mesures: també defensem un canvi constitucional i avançar cap a un estat federal, que és el que tenen bona part dels estats més avançats del món. Creiem que el Senat a Barcelona reforçarà el caràcter territorial i la visualització de Barcelona com a cocapilitat d’este estat plural que és Espanya, una cocapitalitat que està en la més nostrada tradició.

Pensa que el projecte federal té cap possibilitat de triomfar o com mínim de despertar il·lusió a Catalunya en els propers anys?
N’estic convençut que sí. Una cosa és que clar, estem en un clima molt tens, la societat catalana està en un nivell de tensió important, hi ha una pressió per part dels mitjans de comunicació públics de la Generalitat i d’alguns privats com el grup Godó i altres molt importants i no és fácil fer avançar les vies del diàleg i la línea constructiva que és el model federal. Però precisament en una enquesta de La Vanguardia en que qual a la gent se li pregunta no només si vol a Rajoy o si vol la independència, perquè entre el foc i les brases sempre acabem sucarrats, sino quan se li pregunta més opcions, resulta que el 70% els catalans es manifestaven partidaris de negociar una sortida federal i només el 23% creien que això no té remei i que s’ha d’optar per la independència. Per tant penso que sí que hi ha la possibilitat d’avançar per esta via.

El PSC va arribar a tindre 50 diputats al Parlament català el 1999, i ha anat decaient fins al 16 actuals, la xifra més baixa de la història, i per primera vegada sense representació ebrenca. En què s’han equivocat?
Segurament hem comés errors, no som els únics, moltes altres formacions polítiques tenen problemes en este moment a Catalunya perquè la situació està en un nivel de conflictivitat important. Jo crec que hem tingut problemes amb l’esclat de la crisi económica, com va passar a molts governs europeus. A Catalunya ens va agafar davant un govern amb dos formacions més, ERC i ICV, un govern complicat de gestionar i en plena crisi va ser molt difícil revalidar la presidència. A més a més hi va haver l’esclat de la crisi institucional, en un tema que havia estat molt important, que és que Maragall va impulsar un nou Estatut i la seua redacció i la campanya del PP de portar-lo al Constitucional va agafar en plena presidencia... L’actitut del PP, la sentència del Constitucional, la crisi i l’actitut oportunista dels partits sobiranistes, que ens van presentar com a culpables, junts als nostres errors, ens van portat a una situació complexa. Però vull recordar que el projecte socialista és un projecte fort i de cara al 20 de desembre, junt al projecte federal del PSOE, esperem tornar a governar i estic segur que això canviarà les nostres espectatives a les properes eleccions.

S’ha referit a errors però no me n’ha citat cap
Segurament en vam fer algún en la gestió del govern però sobretot en citaré un posterior, i és que tot i tindre un projecte clar des del punt de vista del catalanisme federalista, i el PSC no ens hem apartat mai de la nostra línea, nosaltres no som nacionalistes, no som independentistes, som solidaris, som federalistes en la millor tradició de l’esquerra catalana, quan esclata el moviment sobiranista, sectors del PSC van agafar por i van pensar que d’alguna manera havien de tindre una actitut casi de connivència o de tolerància amb el moviment, una actitut d’ambigüetat que no va fer que el nostre missatge arribés amb prou claredat. En una situació de polarització tan forta, estar en una situació intermitja no prou dibuixada, sempre t’acaba llastrant i crec que és el que ens ha passat. Afortunadament hem clarificat molt bé la nostra posició amb posterioritat. Alguns dels que tenien temptacions nacionalistes al PSC han abandonat el partit com no podía ser d’altra manera, perquè probablement no s’hi trobaven a gust, i per tant el partit s’ha recohesionat, hem fet un esforç d’explicar el nostre missatge  amb claredat i nitidesa, hem tingut un aliat en el PSOE i en el seu secretari general Pedro Sánchez, que s’ha implicat molt en Catalunya, i avançar en la federalització de l’Estat és un dels valors més sòlits que tenim per recuperar la confiança de la ciutadania.

No es podia evitar que marxés esta ala sobiranista del partit?
A mi em sap greu que hagen marxat companys del partit però si un és nacionalista no pot ser socialista, això és de manual, els socialistes mai no hem estat nacionalistes. Totes les opcions democràtiques són legítimes però ser nacionalista no és compatible amb ser socialista, així de senzill, i per tant en un moment donat si un canvia la seua visió evidentment el millor que pot fer és demanar la baixa del PSC. Sap greu perquè molts eren i són bons amics i de cop et trobes que no compartixes l’essència del projecte . Estos companys han marxat, no passa res més greu que el d’haver perdut  companys des de dins del partit.

Amb la marxa del partit de pesos pesants, com l’alcalde de Flix, o joves valors, com Joan Alginet. O el mateix distanciament amb Núria Ventura, es pot reconstruir el partit a l’Ebre?
Han marxat algunes persones, seria llarg d’explicar el perquè, però el PSC a l’Ebre torna a estar perfectament cohesionat una vegada aquells que no estaven d’acord amb el projecte l’han abandonat. Som un partit plural, però hi ha questions incompatibles i els socialistes no som independentises. I conste que no hem expulsat a ningú, simplement no s’han trobat a gust i han acabat marxant. Allí on hem tingut baixes hem intentar reforçar el partit, refer les nostres agrupacions i tenim l’organització de l’Ebre ben trabada i al llarg d’esta campanya s’ha visualitzat perfectament. Hem passat un moment difícil però estem recuperant força bé la nostra posició i treballant per la gent de les TE en voluntat i determinació.

Quina és la relació ara mateix amb l’Agrupació Local d’Ulldecona i amb Núria Ventura?
La relació és correcta, sí que és cert que l’alcaldesa Núria Ventura va manifestar la seua voluntat de dedicar-se bàsicament a la política municipal i abandonar totes les responsabilitats que tenia en l’àmbit supramunicipal . La majoria de militants seguixen al PSC i formem part del mateix partit, però la diferencia és que Núria Ventura, que era un quadre del partit, que havia tingut responsabilitat parlamentàries i va ser primera secretària de la Federació, s’ha centrat en la seua tasca municipal a Ulldecona, però això és fruit de la seua decisió i certament del conflicte viscut dins el partit, però no l’ha abandonat, i vull recordar que les eleccions municipals van ser fa poc, vull dir que es va presentar dins de les files del PSC fa pocs mesos.

En tot cas ella va ser suspesa dels seus càrrecs orgànics dins del partit per votar a favor de trasladar les competències per fer un referéndum i es va crear una comissió gestora al gener del 2014 de la qual vosté en forma part i es va dir que seria provisional i que acabaría quan la crisi s’hagués superat…
És que era provisional perquè s’ha modificat. En principi era una comissió gestora de cinc persones però amb posterioritat tenim un òrgan, la comissió política de la Federació XVI, molt més ampli, que ha integrat pràcticament a tots els primers secretaris de les Agrupacions a tot el territori, a tots els alcaldes i portaveus municipals, i el fet que tothom hi participe evidencia la cohesió del partit. El que passa és que no es diu comissió executiva perque això passa per un nou Congrés, que el farem ara a la primavera.

Optarà a presidir la nova executiva?
Uf, això ni tan sols m’ho he plantejat. No descarto res però tampoc m’ho he plantejat.

Després dels resultats en les eleccions municipals del 2011 va renunciar a l’acte de regidor per afavorir la renovació al partit. Quina decisió prendrà si els resultats no l’acompanyen i no obté el seu escó al senat?
Si no surto senador continuaré treballant pel partit i tornaré a la meua professió com a professor.

En els últims dies ha anat desgranant propostes programàtiques en referència a les Terres de l’Ebre. Entre estes, pel que fa a infraestructures, prioritzen l’A7. No seria una bona solució alternativa alliberar l’AP7?
En absolut. Vull deixar clar que tenim un programa ben trabat, no tots els partits el tenen, fem una clara aposta per la industrialització, volem créixer i s’ha de passar per la indústria respectant el medi ambient i la sostenibilitat, però per a que puga ser competitiva, hem d’ajustar la distància en temps amb els grans centres industrials i amb els ports de la mediterrània. Cal una millora de les infraestructures i l’alliberament de peatges no és suficient per diversos motius. Un, perquè cal veure si en el futur la capacitat de l’AP-7 seria suficient per absorvir el trànsit de la nacional i dos, perquè l’autovia té una altra virtud molt important, ja que permet articular tot l’interior del Montsià i el Baix Ebre, donant una millor connectivitat als nostres municipis, i a més s’apropa també més a la Terra Alta i la Ribera d’Ebre. De l’A7 no s’ha pegat una paletada, però hi ha molt de treball fet. Ara resulta que alguns candidats paraaigudistes, que venen d’altres territoris sense saber què passa aquí, volen tirar això a la paperera.

Un altre tema etern en campanya és la retirada del  moviment franquista. S’ha de consultar? Quina seria la postura del PSC?
A mi em sembla bé que es consulte, és la millor forma segurament d’arribar a un consens. Jo crec que s’hauria de treure, però hi ha qui el defensa, i sobretot defensen la monumentalitat de l’espai del riu. Jo penso que caldria recuperar el fet que la pilastra és la del pont de la Cinta i el lloc per on tradicionalment s’havia creuat l’Ebre i crec que hauriem de mantenir la monumentalitat de l’espai, però no pot ser amb un monument que Franco va aixecar a la seua victòria a la Batalla de l’Ebre, per tant hem d’arribar al consens de poder-ho treure però hem d’oferir una alternativa, que pot passar per un concurs d’idees.