Ferran Bel (DiL): «Per liderar la ciutat no cal tenir presència física aquí»

L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, tanca una legislatura al Senat per liderar la llista de Democràcia i Llibertat (DiL) al Congrès a la demarcació de Tarragona. Un salt qualitatiu en l'esfera política estatal que, segons assegura, no ha de suposar un obstacle per governar la ciutat. En esta entrevista a l'aguaita.cat Bel també reflexiona sobre el context polític actual, fa un repàs sobre quines seran les seues prioritats a Madrid i parla del seu futur. També d'aspectes de la ciutat, com la futura consulta sobre el monument franquista del riu. 


Després d'haver-hi estat des del 2011, em pot dir si el Senat és útil o inútil?

El Senat pot ser útil si es reforma profundament. Es fa una feina que potser és poc valorada, però és veritat que s’ha de convertir en una cambra de representació territorial i s’hauria, des de la meua perspectiva, convertir en una cambra de primera lectura en totes aquelles lleis que facen referència a l’Administració territorial que s’organitze en qualsevol Estat. Crec que això no és un problema específicament del Senat espanyol i, en tot cas, també ajudaria a que els partits posessen gent en més projecció política en lloc de posar gent que, tot i que aporten una part del seu bagatge, estan al final de la seua carrera. De vegades es visualitza, no sempre en raó, que el Senat és una jubilació daurada.

Si finalment JxSí i la CUP arriben a un acord per investir president i es forma un govern estable a Catalunya, vostè s’hi estarà al Congrés fins que s’hagen acabat els 18 mesos del full de ruta o vol acabar la legislatura?

Nosaltres estarem al Congrés mentre Catalunya pertanye a l’Estat espanyol. Si hi ha un moment en què Catalunya hi deixa de pertànyer, crec que ni jurídicament ens ho podríem permetre ser-hi a part que no tindria cap tipus de sentit. Si un país deixa de pertànyer a un Estat, no té sentit que mantingue la representació política en este Estat. Ara bé, mentre no hi deixem de pertànyer, té tot el sentit que tinguem la representació política que ens correspongue.

Després d’estes setmanes d’estira i arronsa entre JxSí i la CUP, ara que sembla  que comença a encarrilar-se un acord, és optimista?

Jo ja no vull dir res, perquè després de 2 mesos, un ja no pot ser optimista. En tot cas, això és un tema que els hi correspon a les parts negociadores.

El que es demostra és que aquí no hi ha un problema exclusivament de persones. És a dir, la nostra línia vermella és el president Mas, efectivament, però a part del president Mas, també hi ha alguns aspectes programàtics que són irrenunciables, com suposo que també n’hi deuen haver d’altres que part la CUP. El que es tracta és de poder-nos posar d’acord en estos aspectes. I pel que fa al tema de les persones és un error vetar o excloure a ningú del procés en què estem vivint. Al contrari, hauria de ser i hauríem de fer tot el possible, per eixamplar la gent que està donant suport al Procés.

Què pot fer decidir un independentista entre votar-los a vostès o a ERC el 20-D?

Suposo que ERC intenta captar el vot de la CUP, per tant, té un plantejament molt més esbiaixat i molt més radical dins l’àmbit ideològic per intentar captar este vot. Després tots tenim també el nostre bagatge i la nostra forma de ser. Nosaltres tenim una forma de fer, de callar i actuar, no només a les Corts Espanyoles si no en tots els àmbits de representació política que a un ampli conjunt de la població els hi generem més confiança.
 
Quins són els projectes que afecten les Terres de l’Ebre que com a diputat del Congrés creu que s’han de desencallar sense falta?

Podem dividir-los en 3 àmbits. Un és comú a tot el país, la creació d’ocupació. Un aspecte bàsic pel qual proposem una sèrie de mesures encaminades a crear riquesa fent més competitives les nostres empreses. Per això, s’haurien de canviar alguns marcs normatius del l’àmbit fiscal o l’àmbit laboral, però també s’ha d’incidir en elements com un cost de l’energia més assimilable a Europa i que no haguem de suportar actuacions tan irracionals com indemnitzar amb 1.350 MEUR pel projecte Castor incrementant el cost de l’energia en el propers anys.

El segon àmbit és solucionar el dèficit de les infraestructures, tant viàries com ferroviàries. No té sentit que en tot el conjunt de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica hi haja un tram entre les Terres de l’Ebre i Tarragona on encara avui hi ha una única via per la qual passen no només tots els trens de mercaderies, sinó també els de rodalies, mitja i llarga distància,.... Este és un dèficit que té afectacions al teixit productiu i a la mobilitat de les persones en dignitat. El mateix podríem dir en l’àmbit de l’A7. Esta via té dos forats negres a la costa mediterrània, els dos dins de la nostra demarcació, un al nord, i l’altre a les Terres de l’Ebre. Això ha de ser una prioritat, més enllà d’altres infraestructures importants com la N-420 entre Móra i Falset.

I en tercer lloc, poder fixar un cabal ambiental digne i raonable per al nostre riu i que bloquege qualsevol temptativa, que ara ha tornat a sortir, per transvasar aigua al País Valencià. Esta, conjuntament amb totes les actuacions que s’han de fer per protegir el Delta, ha de ser una altra de les prioritats.

És evident que treballem en la desconnexió d’Espanya, però mentre no puguem culminar este procés, estes prioritats les tindrem en compte.
 

Bel, al despatx de l'Ajuntament atenent alguns assumptes de la ciutat. Foto: S.C.
 

L'N-340 és un dels temes ebrencs que més incidència està tenint en esta campanya. A què atribueix la divisió palesa entre els veïns d’Amposta per una banda i també les diferents vies d’actuació que van empendre els alcaldes afectats pel pas de la carretera? 

Hem de ser clars. Aquí no hi ha hagut una divisió dels veïns. Són 3 persones d’Amposta. Tot ha quedat reduït a qüestions personals. La prova és que la Federació d’Associacions de Veïns de Tortosa dóna suport, les entitats del transport donen suport, moltíssimes entitats i associacions del teixit social ebrenc donen suport i per tant aquí s’ha de fer un esforç d’anar tot a una. Amb accions individualistes i amb cert afany de protagonisme segurament no anem bé. Però en tot cas, hi ha hagut un plantejament de territori.

També hem de revisar les anteriors campanyes. Perquè de vegades tinc la sensació d’estar vivint en el Dia de la Marmota. El tema de l’A7 ja va ser un dels temes importants en la última campanya electoral i anteriorment. En l’època del Tripartit, es va aconseguir un gran acord de traçat i des d’aleshores s’ha anat a una. Segurament, tots plegats, com a territori no hem digut ser capaços de fer més permeable el nostre missatge als òrgans de Govern a Madrid tant amb els governs del PSOE com en els del PP.

Ja quan va fer el pas d’anar al Senat, més d’un va recórrer a l’hemeroteca per recordar-li com de crític va ser vostè amb Joan Sabaté quan, sent alcalde, va prendre la mateixa decisió. Ara és cap de llista al Congrés, una posició que se’ns dubte, li suposarà més dedicació. Entén que li retreguen esta decisió?

No, no ho entenc. Per què quan la gent em demana que mire l’hemeroteca, el que contesto és que si la mirem, la miressem tota, no només la part que els interessa. Jo em vaig comprometre personalment ha estar el primer mandat exclusivament dedicat a l’Ajuntament i ho vaig fer. Perquè entenia que s’havia de posar ordre i s’havia de redireccionar claríssimament el propi funcionament intern de la institució com també projecció externa. En aquell moment jo criticava l’alcalde no perquè estès fora en sí mateix sinó perquè l’Ajuntament de Tortosa era un desgavell, no ho controlava ningú, no manava ningú, hi havia constants guirigalls entre els regidors,...Però això ja forma part del passat. Jo no tinc cap interès ara en recordar això.

I efectivament a ningú se li escapa que la presència –que no la feina- serà més al Congrés que al Senat. Si algú va a la pàgina web del Senat veurà el meu treball en els darrers anys, he estat ponent de més de 20 lleis, he estat el senador que més interpel·lacions ha fet al Govern, un dels que més preguntes orals ha fet,... Per tant, segurament no podré treballar més, però sí que hauré d’estar uns dies més en presència física a Madrid dels que hi he estat, però jo ho veig en estos moments absolutament compatible. Tenim un equip de Govern cohesionat, amb capacitat de treball, experiència i bagatge i també, pel que fa al funcionament de la institució, la tenim molt més endreçada i amb un grau d’eficiència molt més elevat del que ens va trobar fa 8 anys i mig enrere.

No creu que, precisament, un dels factors que li van passar factura en les passades eleccions va ser la seua aposta pel Senat?

No. En les anteriors municipals van deure passar factura altres temes d’àmbit nacional. Si vostès fan un anàlisi, la davallada que nosaltres tenim en termes percentuals aquí al nostre Ajuntament és inferior a la global que té la nostra formació política al conjunt del país. També és fruit d’una major fragmentació política que s’està produint. La prova és una i és clara. Quins retrets he tingut jo al llarg dels últims 4 anys? Ara en campanya electoral hi ha algú que ho vol aprofitar, per desesperació. Però els tortosins han trobat algun tema que no controlés estant fora de la ciutat? Hi ha hagut alguna pregunta al ple que no haja sabut contestar? Hi ha algun tema que se m’haja escapat? No he tingut presència entre les entitats, associacions,... actes de les ciutat? Si resulta que en la majoria els grups de l’oposició estan desapareguts. Si només assistixo jo o la gent de l’equip de Govern. Per tant, ara, en campanya electoral intenten traure rèdit del que poden.

Tenint en compte que una de les persones de pes en el seu Govern municipal, com és Meritxell Roigé, ja és diputada al Parlament, creu que Tortosa, durant els dies en què tant un com l’altre es troben en altres esferes polítiques, quedarà en bones mans?

Estem al segle XXI, no estem al segle XIX. Encara que jo estiga a Madrid, jo estic hiperconnectat amb la ciutat. Per liderar la ciutat no cal tenir presència física aquí. A més, esta circumstància s’ha produït al llarg dels últims 4 anys, tenint un protagonisme especial també Meritxell Roigé al Parlament de Catalunya, on ha estat la portaveu de Territori i Sostenibilitat, una de les àrees més potents. Per tant, crec que la gent de Tortosa també s’ha de sentir satisfeta de veure que hi ha gent que no solament està liderant l’Ajuntament, sinó que a més té un protagonisme en la política nacional i estatal.

Per tant, creu que Tortosa no solament no surt perjudicada, sinó que en pot sortir beneficiada d’això.
Segur, segur.

En quant a vostè. Podem estar segurs que Ferran Bel acabarà la legislatura com a alcalde?

El més segur serà esperar. Ho dic, perquè este debat també és com viure al Dia de la Marmota. Al novembre de 2011 les preguntes eren exactament les mateixes i no només vaig acabar el mandat sinó que hem vaig tornar a presentar. L’únic que puc dir és que no em tornaré a presentar com a alcalde, que això ja ho vaig dir, perquè penso que ja hauré complit un cicle més que suficient. Tots estos que diuen “al gener plegarà”,...

Però vostè no acaba d’esvair els dubtes.

Claríssimament, t’ho acabo de dir.

Acaba de dir que “el més segur serà esperar”.

Home, perquè per molt que jo ho digue, m’ho continueu preguntant. Ara tots diuen: “al gener o al febrer plegarà”. Doncs jo dic que esperem al gener o al febrer i veureu com no passa. “Al juny plegarà”. Doncs esperem al juny i ja veureu com no plegaré. El que sí constato que n’hi ha uns quants dels grups de l’oposició que en tenen moltes ganes i jo sento dir-los que en això sí que els defraudaré.

I amb ERC? Preferiria que formessin part del Govern de l’Ajuntament de Tortosa?

La veritat és que és indiferent. Portem 6 mesos i el funcionament del pacte de governabilitat que tenim a la ciutat ha estat, penso que per les dues parts, modèlic. Evidentment que a mi m’agradaria treballar en quantes més mans millor, però no he vist cap element durant estos mesos que faça necessari replantejar una situació, que jo ho faria encantat en qualsevol moment, però que fins ara ha funcionat perfectament. Les nostres reunions de treball són pràcticament com si estessen al Govern. Despatxem tots  els temes importants de forma de conjunta amb la lleialtat que requereix un pacte d’estes característiques.
 

Ferran Bel durant l'entrevista amb l'aguaita.cat. Foto: S.C.
 

Fa uns dies, el ple de l’Ajuntament d’Amposta va acordar retirar la simbologia i els noms franquistes dels carrers de la ciutat. Tortosa, en canvi, farà una consulta per preguntar a la ciutadania sobre el futur del monument del riu. Creu que la retirada o no d’un símbol franquista s’ha de consultar?

Sí, però no ho crec només jo. Ho creuen 20 dels 21 regidors que hi ha a l’Ajuntament de Tortosa. Ho creuen el 90 o 95% de la gent que va donar el seu suport a estos partits en les últimes eleccions municipals. Perquè esta proposta de la consulta no me la trac de la màniga després de les eleccions. Nosaltres la plantegem abans de les eleccions i vull recordar un debat electoral a l’Auditori on abans de les eleccions totes les formacions polítiques en aquell moment presents van mostrar la seua conformitat. No veig on està el problema.

Què passarà si la gent no el vol treure?
Si la gent no el vol traure, estem en una societat democràtica i respectarem la voluntat de la gent.

No ho trobaria una ‘anomalia’ democràtica que Tortosa mantingués un monument franquista perquè la gent així ho hagués votat?

Respectar el resultat d’una consulta seria una anomalia democràtica?

Més aviat semblaria una contradicció que una societat democràtica decidís mantenir un monument franquista.

Primer espereu a la pregunta i quan la sabeu, posicioneu-vos ideològicament sobre si respectar el resultat d’una consulta és una anomalia democràtica. Jo crec que això és de lo més gros que he sentit al llarg dels últims anys. Vigileu amb este tipus d'afirmacions. Respectar la voluntat popular no és cap anomalia. 

I quina pregunta hem d’esperar?
La voluntat conjunta del govern i del pacte de governabilitat amb ERC és que l’intentarem consensuar en caràcter previ. Per tant no entraré ara en avançar en un tema que suposaria una descortesia absoluta amb la resta de companys del consistori.

Hi ha data per a la consulta?
El juny és el límit, però no hi ha data concreta. Si la trobem, podria ser també al maig.