26
d'octubre
del
2015
Actualitzat
el
27
d'octubre
a les
16:57h
Amb l’emoció a flor de pell, i amb les mans tremolant aclaparades per la transcendència del moment. Així és com Carme Forcadell ha fet el seu primer discurs al Parlament, després de ser investida presidenta de la cambra. I les paraules que ha transmès mostraven com de simbòlic, com d’especial era aquest moment tant per a ella com per al seu grup i la majoria de diputats que hi havia a l’hemicicle.
La nova presidenta de la cambra catalana ha començat el seu discurs reivindicant els orígens i també l’orgull que sent per la ciutat que posteriorment la va acollir: Vaig nàixer a Xerta, a les Terres de l’Ebre, i em sento orgullosa de la seva gent i de la seva parla. Però també em sento orgullosa de la meua ciutat, Sabadell, que m’ha acollit des dels 18 anys. Una ciutat feta amb gent d’arreu que representa la diversitat i pluralitat del nostre país”.
Carme Forcadell ha buscat, durant la seva primera intervenció, un equilibri. Un equilibri consistent a exercir el seu paper d’àrbitre amb el de proclamar la transcendència política del moment. “Amb aquesta onzena legislatura del Parlament modern, tanquem l’etapa autonòmica”, ha sentenciat Forcadell pocs minuts després d’adoptar un “compromís” consistent a fer que la “diversitat i pluralitat” de Catalunya, representada a la cambra, s’expressi “de manera equànime i justa”.
Pensant en el “llegat”
Que la legislatura no serà convencional, això és ben clar. Que no durarà quatre anys, ho assumeix tothom. Ara bé, sigui curta o no tant, el que ha fet Carme Forcadell és pensar en el seu “llegat” des de bon principi. Una herència que, segons ha assenyalat, ha de consistir en “la creació d’un marc jurídic propi”. Ara bé, per aconseguir-ho, tal com ha indicat abans, cal estar “a l’alçada del moment”.
Aquesta etapa, aquesta legislatura transcendental, és concebuda per la presidenta de la cambra com un “moment fundacional” que ha de marcar “un abans i un després”. És en aquest punt quan Forcadell ha carregat més el seu discurs, alineant-se amb el cantó esquerre de l’hemicile, el que aposta inequívocament, sense matisos, per l’estat propi: “Des d’ara mateix, constituïm un Parlament sobirà que vol representar un poble lliure”.
La mirada cap endavant ha impregnat bona part del discurs de Forcadell. “Nous paradigmes demanen un nou Parlament”, ha proclamat la presidenta tot instant a no ser “esclaus del passat” sinó “creadors de futur”. Del que es tracta, des del seu punt de vista, és de pensar en els “propers 300 anys” i no en els tres segles que deixem enrere, fent referència al 1714.
Companys, Lincoln i Galeano
L’emoció ha posat les coses difícils a Forcadell en alguns moments. Potser quan això s’ha notat més és quan ha fet referència al president Lluís Companys, “executat pel règim franquista amb l’ajuda del regim nazi”. Abans de recordar-lo i de remarcar que l’estat espanyol encara no ha demanat perdó ni ha restituït la seva memòria amb l’anul·lació del judici, havia ensenyat les constitucions catalanes que van quedar derogades amb el Decret de Nova Planta de Felip V. “Aquestes són les darreres constitucions que vam tenir i ara volem recuperar-les”, ha proclamat Forcadell.
El discurs de Forcadell també ha tingut moments de record per Enric Prat de la Riba i la creació de la Mancomunitat. Fins i tot l’expresident nord-americà, Abraham Lincoln, ha fet acte de presència en forma de cita, quan la presidenta es comprometia a vetllar per la pluralitat de veus a la cambra: “El compromís és el que transforma una promesa en realitat”.
Una mostra d'aquest compromís de pluralitat és que, segons ha anunciat Forcadell, tots els grups de la cambra seran presents a les reunions de la mesa, amb veu però sense vot. Es tracta d'una novetat, que no s'havia dut a terme fins ara. D'aquesta manera, es té en compte al PP i a la CUP, els dos grups que no tenen representació en aquest òrgan.
Ara bé, tornant al terreny de les cites, la més llarga, i possiblement amb més càrrega, que ha fet Forcadell ha estat la d’Eduardo Galeano, escriptor uruguaià que tal com ha recordat va viure a Catalunya. Aquest ha estat l’únic moment en què Forcadell ha canviat la seva llengua, amb arrels a Xerta, i de la qual se sent molt “orgullosa”. “La utopía está en el horizonte; camino dos pasos, ella se aleja dos pasos y el horizonte se corre diez pasos más allá; ¿entonces para qué sirve la utopia? Para eso sirve, para caminar”.
Com es pot observar, el discurs de Forcadell estava treballat, no només buscant l’equilibri entre faccions del Parlament i procés sobiranista, sinó també a la recerca de fonts diverses que exemplifiquin la realitat catalana. El final, però, només podia acabar com ha estat, amb contundència: “Posem-nos a caminar, encetem el procés constituent; visca la democràcia, visca el poble sobirà, visca la república catalana”. Seguidament, han sonat Els Segadors. Tot l’hemicicle s'ha posat dret, de forma unánime, cosa que no ha passat amb l'elecció de Forcadell. Els membres de la CUP, alguns de Catalunya Sí que es Pot, i el diputat d'ERC Gerard Gómez del Moral, ho han fet alçant el puny.
La nova presidenta de la cambra catalana ha començat el seu discurs reivindicant els orígens i també l’orgull que sent per la ciutat que posteriorment la va acollir: Vaig nàixer a Xerta, a les Terres de l’Ebre, i em sento orgullosa de la seva gent i de la seva parla. Però també em sento orgullosa de la meua ciutat, Sabadell, que m’ha acollit des dels 18 anys. Una ciutat feta amb gent d’arreu que representa la diversitat i pluralitat del nostre país”.
Carme Forcadell ha buscat, durant la seva primera intervenció, un equilibri. Un equilibri consistent a exercir el seu paper d’àrbitre amb el de proclamar la transcendència política del moment. “Amb aquesta onzena legislatura del Parlament modern, tanquem l’etapa autonòmica”, ha sentenciat Forcadell pocs minuts després d’adoptar un “compromís” consistent a fer que la “diversitat i pluralitat” de Catalunya, representada a la cambra, s’expressi “de manera equànime i justa”.
Carme Forcadell, en el moment de ser elegida presidenta del Parlament Foto: Adrià Costa
Pensant en el “llegat”
Que la legislatura no serà convencional, això és ben clar. Que no durarà quatre anys, ho assumeix tothom. Ara bé, sigui curta o no tant, el que ha fet Carme Forcadell és pensar en el seu “llegat” des de bon principi. Una herència que, segons ha assenyalat, ha de consistir en “la creació d’un marc jurídic propi”. Ara bé, per aconseguir-ho, tal com ha indicat abans, cal estar “a l’alçada del moment”.
Aquesta etapa, aquesta legislatura transcendental, és concebuda per la presidenta de la cambra com un “moment fundacional” que ha de marcar “un abans i un després”. És en aquest punt quan Forcadell ha carregat més el seu discurs, alineant-se amb el cantó esquerre de l’hemicile, el que aposta inequívocament, sense matisos, per l’estat propi: “Des d’ara mateix, constituïm un Parlament sobirà que vol representar un poble lliure”.
La mirada cap endavant ha impregnat bona part del discurs de Forcadell. “Nous paradigmes demanen un nou Parlament”, ha proclamat la presidenta tot instant a no ser “esclaus del passat” sinó “creadors de futur”. Del que es tracta, des del seu punt de vista, és de pensar en els “propers 300 anys” i no en els tres segles que deixem enrere, fent referència al 1714.
Carme Forcadell amb Núria de Gispert, la seva predecessora Foto: Adrià Costa
Companys, Lincoln i Galeano
L’emoció ha posat les coses difícils a Forcadell en alguns moments. Potser quan això s’ha notat més és quan ha fet referència al president Lluís Companys, “executat pel règim franquista amb l’ajuda del regim nazi”. Abans de recordar-lo i de remarcar que l’estat espanyol encara no ha demanat perdó ni ha restituït la seva memòria amb l’anul·lació del judici, havia ensenyat les constitucions catalanes que van quedar derogades amb el Decret de Nova Planta de Felip V. “Aquestes són les darreres constitucions que vam tenir i ara volem recuperar-les”, ha proclamat Forcadell.
El discurs de Forcadell també ha tingut moments de record per Enric Prat de la Riba i la creació de la Mancomunitat. Fins i tot l’expresident nord-americà, Abraham Lincoln, ha fet acte de presència en forma de cita, quan la presidenta es comprometia a vetllar per la pluralitat de veus a la cambra: “El compromís és el que transforma una promesa en realitat”.
Una mostra d'aquest compromís de pluralitat és que, segons ha anunciat Forcadell, tots els grups de la cambra seran presents a les reunions de la mesa, amb veu però sense vot. Es tracta d'una novetat, que no s'havia dut a terme fins ara. D'aquesta manera, es té en compte al PP i a la CUP, els dos grups que no tenen representació en aquest òrgan.
Ara bé, tornant al terreny de les cites, la més llarga, i possiblement amb més càrrega, que ha fet Forcadell ha estat la d’Eduardo Galeano, escriptor uruguaià que tal com ha recordat va viure a Catalunya. Aquest ha estat l’únic moment en què Forcadell ha canviat la seva llengua, amb arrels a Xerta, i de la qual se sent molt “orgullosa”. “La utopía está en el horizonte; camino dos pasos, ella se aleja dos pasos y el horizonte se corre diez pasos más allá; ¿entonces para qué sirve la utopia? Para eso sirve, para caminar”.
Com es pot observar, el discurs de Forcadell estava treballat, no només buscant l’equilibri entre faccions del Parlament i procés sobiranista, sinó també a la recerca de fonts diverses que exemplifiquin la realitat catalana. El final, però, només podia acabar com ha estat, amb contundència: “Posem-nos a caminar, encetem el procés constituent; visca la democràcia, visca el poble sobirà, visca la república catalana”. Seguidament, han sonat Els Segadors. Tot l’hemicicle s'ha posat dret, de forma unánime, cosa que no ha passat amb l'elecció de Forcadell. Els membres de la CUP, alguns de Catalunya Sí que es Pot, i el diputat d'ERC Gerard Gómez del Moral, ho han fet alçant el puny.