Presoners de guerra a la Val de Zafán

per Antoni Royo, Tortosa, 30 de setembre de 2015 a les 13:30 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 30 de setembre de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
No només el Valle de los Caídos es va beneficiar de l’ús de presos republicans en la seua construcció, també en el cas de la línia de la Val de Zafán el recurs als treballs forçats va ser determinant abans i després de la Guerra Civil.
 

Amb la caiguda del front d’Aragó els primers mesos de 1938, l’exèrcit franquista s’apodera d’Alcanyís i Casp, i ràpidament determina la posada en marxa de la línia de tren per així consolidar els avanços territorials i transportar tropa i municions.
 
Una placa d’un edifici de l’estació de Pinell de Brai recorda el pas de la Divisió Italiana XXIII de Marzo: "La División XXIII Marzo da qui passando sconfisse le orde marxiste Aprile XVI E.F". Per contra, cap placa homenatja la memòria dels presoners republicans en la construcció de la línia.
 

A finals de 1935, entre Alcanyís i Xerta estava construïda tota l’esplanació de la via però faltava col·locar les travesses i els carrils. Tampoc hi havia cap estació. Segons l’historiador Fernando Mendiola, més de 2.700 captius van treballar en l’acabament de la línia entre 1938 i 1941. El tram entre Alcanyís i Valljunquera va entrar en servei el 12 d’abril de 1938. Els primers trens van arribar a Bot el 20 de maig i el 15 de juny a Pinell de Brai.
 
Les condicions de construcció van ser força difícils. Segons un informe de 1940 citat pel Centre d’Estudis de la Terra Alta (CETA) en el seu article Incidència de la Guerra Civil: la Batalla de l’Ebre, les travesses es van col·locar directament sobre l’esplanació sense balast (pedres) i la urgència per transportar material de guerra a les estacions més avançades obligava a circular trens per trajectes que encara no estaven completats, cosa que provocava nombrosos accidents. L’informe recull que en una ocasió van haver-hi 13 descarrilaments de locomotores en 48 hores.
 

Grup de presoners d’un Batalló Disciplinari de Soldats Treballadors a Xerta. Foto: http://arcangelbedmar.com/


Els Batallons de Treballadors 66 i 69 hi treballaran durant la guerra, i un cop acabada la contesa serà el Batalló de Treballadors 163 i el Batalló Disciplinari de Soldats Treballadors 18 els que prendran el seu relleu. A més dels treballs de construcció, estos treballadors van ser utilitzats com un grup de ràpid desplaçament per reparar les destrosses ocasionades pels sabotatges i bombardejos. Amb dades de Mendiola, s’estima que un total de 23.895 treballadors forçats van ser ocupats en tasques ferroviàries a tot Espanya entre 1938 i 1957.
 
Tanmateix serà durant la Batalla de l’Ebre en què la línia cobra una importància estratègica en el tràfic de soldats i material militar. Gràcies a l’article del CETA sabem de la importància de la línia ferroviària pel comandament franquista: artilleria alemanya de 88mm situada prop de Bot protegia els voltants de la línia dels bombardejos republicans. Així, els atacs de La Gloriosa no van provocar en cap moment la inutilització total o parcial de la línia. Els desperfectes eren ràpidament reparats pels Batallons de Treballadors per assegurar la immediata circulació dels combois.
 
La vinyeta de Bardesano relata el sabotatge perpetrat per soldats republicans per tal d’emparar-se dels fusells que viatgen en tren per l’improbable trajecte entre Gandesa i Corbera d’Ebre.
 

Vinyeta de José Bardasano, La Batalla de l'Ebre,”La Rambla”, 11 d'octubre de 1938.

 
Per últim, els trens servien per portar soldats al front però també per evacuar-ne els ferits. En el seu llibre Els brigadistes entre nosaltres, Àngela Jackson explica com les ambulàncies transportaven els ferits provinents del front de l’Ebre fins el túnel del Pradell de la Teixeta (Priorat) on eren classificats segons la gravetat: “Alguns passaven directament a la sala d’operacions del tren. Altres eren evacuats amb ferrocarril a diferents hospitals. Dins del túnel, els casos postoperatoris es transferien a un tren d’evacuació que podia transportar fins a dos-cents homes aptes per viatjar. Quan s’omplia, durant els períodes de combats més intensos, aquest tren de quatre vagons viatjava fins a Reus gairebé cada nit”.
 

Tren hospital. Foto: Desconegut

Els franquistes també van instal·lar un equip quirúrgic als túnels de la línia de la Val de Zafán entre les estacions de Prat de Comte i Bot. Segons cita el CETA, l’alferes Javier de Ybarra, ferit el 10 d’agost de 1938 a la Serra de Pàndols, explica com: " ... desde las seis y media de la tarde en que caí herido, no pude llegar al primer equipo quirúrgico situado en uno de aquellos túneles del ferrocarril de Prat de Comte, hasta pasada la media noche ... "
 
Per tancar volem recordar que el proper dissabte 21 de novembre se celebrarà a Tortosa la II Jornada d’ Arqueologia i Patrimoni de la Guerra Civil al Front de l’Ebre, en què es presentaran diverses experiències obtingudes de l’exhumació de fosses comunes de la Guerra Civil.

 

Participació