Premi Goncourt per a una escriptora filla d’una exiliada ebrenca

Lydie Salvayre guanya un dels premis literaris més prestigiosos de França amb 'Pas pleurer’ la història de sa mare, una jove de La Fatarella que s'exilia a França fugint de la Guerra Civil | L'escriptora ha presentat esta setmana l'edició catalana del llibre a Barcelona

Lydie Salvayre en una foto d'arxiu.
Lydie Salvayre en una foto d'arxiu. | Wikipedia
Redacció
17 de setembre del 2015
Actualitzat a les 11:02h

Lydie Salvayre en una foto d'arxiu. Foto: Wikipedia


El premi Goncourt és considerat un dels guardons literaris més importants de França i la seua guanyadora en l'edició del 2014, Lydie Salvayre, té arrels ebrenques. Sa mare, una jove de la Fatarella, va exiliar-se a França fugint de la Guerra Civil i és precisament esta història la que ha inspirat la novel·la galardonada amb este prestigiós premi.

Pas pleurer, situa l'historia al 1936, a l'inici de la Guerra Civil. La Montse, una jove terraltina de 15 anys nascuda a la Fatarella marxa a Barcelona atreta per l'aventura llibertària i enamorada d'un jove francès, que li donaria una filla, abans de casar-se precipitadament amb un andalús, de nom Diego, i de fugir amb ell a França. Amb 90 anys i a punt de perdre la memòria, relata el que va ser l'estiu més intens de la seua vida.  Salvayre confronta la història de sa mare amb la de l'escriptor Georges Bernanos, home monàrquic i catòlic, qui estava a Mallorca quan va esclatar la revolta militar i, després de donar suport als nacionals, renega de les atrocitats del bàndol franquista.

Salvayre ha presentat esta setmana a Barcelona l'edició catalana i espanyola de la seua novel·la, editada per Anagrama.