Augmenta el nombre d’espècies i exemplars d’aus al delta de l’Ebre

La presència del capsigrany bru, una espècie que nidifica a l’Àsia, i la reproducció documentada per primera vegada a la zona de tres espècies: el tallarol trencamates, l’oreneta de ribera i el trobat són algunes de les novetats que presenta la Llista patró dels ocells del delta de l’Ebre 2.0, un catàleg que actualitza l’anterior, del 2012, i a través del qual es detecta un augment del nombre d’espècies i també d’exemplars d’aus a la zona. En total, la llista xifra en 343 les espècies diferents d’ocells al Delta, set taxons (espècies i subespècies) més que el 2012.

Esta llista patró ha estat presentada avui pel director del Parc Natural del Delta de l’Ebre, Francesc Vidal, i la directora dels serveis territorials del departament de Territori i Sostenibilitat a les Terres de l’Ebre, Carme Bigorra, juntament amb els autors de la publicació, David Bigas, ornitòleg expert i guarda de fauna, i Toni Curcó, responsable de l’àrea de protecció i recerca del Parc, a més de l’autor del pròleg i extècnic del Parc, Albert Martínez-Vilalta.

Així, una novetat destacada del nou catàleg és que recull la presència, per primer cop, del capsigrany bru (Lanius cristatus), una espècie que nidifica des del centre i est de Sibèria fins a Mongòlia i zones properes de la Xina, Corea i el Japó. Este ocell, tal com informava aguaita.cat al febrer, es va detectar entre final del 2014 i començament d’enguany en uns horts a la vora de l'Ebre, a Deltebre, moment que constituïa la primera citació a la península Ibèrica. L’àrea de distribució d’esta espècie és força allunyada del delta de l’Ebre i ha arribat de manera accidental durant les migracions. A banda, s’ha documentat per primer cop en esta zona la reproducció de 3 espècies: el tallarol trencamates (S. conspicillata), l’oreneta de ribera (R. riparia) i el trobat (A. campestris). Totes, de moment, en baix nombre. Fins ara, es desconeix si és un fet puntual o respon a un inici de colonització.

Els tècnics han remarcat també el fet que el tudó (C. palumbus) ha passat de ser considerat un reproductor accidental a un reproductor escàs, responent a una dinàmica global d’expansió. Altres espècies, com ara el capó reial (Plegadis falcinellus), han deixat de ser considerades com a reproductores poc comunes a comunes, com a producte d’un progressiu establiment a la plana deltaica. Els autors de l’estudi no han detectat la reducció de població de cap espècie d’au.

La importància de la llista
El delta de l’Ebre és conegut internacionalment pels ocells. La seua elevada diversitat, les grans concentracions que s’assolixen en determinades èpoques de l’any i la relativa facilitat amb què es poden observar són motius d’atracció per als naturalistes en general, però també per als ornitòlegs més exigents. Molt sovint, els visitants utilitzen les llistes patró, catàlegs de tots els tàxons, en este cas d’ocells, registrats en un àmbit geogràfic concret com a referència. Segons destaca el departament de Territori i Sostenibilitat, “esta utilitat té unes implicacions positives en el turisme, particularment en l’ornitològic. De fet, la disponibilitat d’una llista patró de qualitat és un dels elements més preuats que incentiven significativament les destinacions turístiques ornitològiques”. A més, remarca que estes llistes són també una eina de coneixement científic, molt útil per a comprendre i analitzar la biodiversitat d’una àrea geogràfica, i per mesurar canvis biològics en el temps. Finalment, no cal oblidar el seu interès com a element científic de referència per als gestors dels espais protegits i per als legisladors en l’àmbit de la conservació de la biodiversitat.