La qualitat de l'aigua de l'Ebre, per davall dels indicadors europeus

L’Ebre al seu pas pel tram català no assolix el bon estat químic que marquen les normes de qualitat ambiental europees. Això determina que l’estat global (resultat d’avaluar l’estat ecològic i l’estat químic) del riu siga “inferior a bo”. Així ho recull l’últim informe de Control de l'Estat de les Masses d'Aigua (CEMAS), que ha fet públic la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, el qual verifica el grau de compliment de les exigències de la Directiva Marc de l'Aigua i les Normes de Qualitat Ambiental. Els principals problemes que detecta l’informe als diversos trams del riu per les Terres de l’Ebre són químics. Concretament, en els punts de control d’Ascó, Benissanet i Campredó (Tortosa) s’han detectat incompliments de les normes de qualitat per nivells elevats de mercuri en peixos. En tota la conca s’ha detectat este incompliment en 22 punts.

Així, si el límit que marquen les normes és de 20 micrograms per quilo, a Ascó s’han pres mostres a l’alborn i a la madrilleta i s’han detectat concentracions de 110 micrograms per quilo i 67 micrograms per quilo, respectivament. A Benissanet, els peixos analitzats han estat el carpí i la madrilleta, amb 341 (un dels índex més elevats de la conca) i 101 respectivament i, finalment, a Campredó, les mostres de carpí i de carpa han donat concentracions de 78 i 106 micrograms per quilo.

Unes deteccions inesperades en principi: “No es té constància de l’existència de vessaments de mercuri aigües amunt de la majoria dels punts de control i no s’esperava, per tant, detectar incompliments de les normes de qualitat ambiental establertes per a esta substància”, afirma l’informe.
 
Contaminació agrícola i industrial

En general, entorn a la qualitat de les aigües, a la conca de l'Ebre seguix destacant el problema de la contaminació difusa procedent de l'agricultura, principalment  per les dimensions que té esta activitat en la demarcació. Es tracta d'una contaminació que es detecta, en primer lloc, en l'aigua subterrània i, després, acaba afectant els rius. Els rius on es noten estes pressions de forma més destacada són Arba (Saragossa), Gállego i Alcanadre (Osca), Cinca (Osca) i Segre (Lleida).

Quant a la pressió per abocaments industrials, es concentren a les capitals de província i a nuclis de població grans, entre els quals l’informe inclou Flix i Tortosa. També Flix és citat per la contaminació de sediments fluvials provocada pels abocaments històrics a l’embassament i encara per la pressió que la contaminació d’origen industrial efectua a les aigües subterrànies.
En total, durant el 2013 s'han pogut diagnosticar 359 masses fluvials (trams de riu amb unes condicions en principi homogènies) de les 643 definides a la demarcació de l'Ebre i el resultat és que 113 no han aconseguit el bon estat, 43 de les quals presenten un estat ecològic moderat, 1 dolent i 18 deficient, mentre que són 72 els incompliments per indicadors físic-químics, en punts reconeguts per una major pressió humana o per efecte de la contaminació difusa.