03
de setembre
del
2014
El grup de Natura Freixe, gestor de la reserva natural de Sebes i meandre de Flix, ha aconseguit un document gràfic excepcional: un vídeo que dóna la certesa que la llúdriga, que ha reaparegut com a espècie en este tram del riu, es menja els silurs, com a mínim d’entre 40 centímetres i mig metre de longitud, com és el cas del que apareix devorat a la gravació. D’esta manera, la llúdriga s’hauria convertit en un dels pocs depredadors que, un cop arriba a esta mida, té el silur en este tram del riu Ebre, segons ha explicat a aguaita.cat el biòleg Marc Viñas, cap de projectes de la reserva.
“Existix bibliografia que, en altres rius, la llúdriga menja peix gat i peixos de la mateixa família, però el valor del vídeo enregistrat és que ens dóna la certesa que s’està menjant silurs en esta zona, de manera que podem dir que esta espècie ja té un depredador, concretament un mamífer”, explica Viñas.
Els especialistes de la reserva natural de Sebes van poder capturar per primera vegada imatges de la llúdriga en este espai arran d’un projecte de seguiment iniciat el 2010. Es tractava d’imatges nocturnes, i fins al 2013 no en van aconseguir de diürnes. A poc a poc, els tècnics van enregistrant-ne els hàbits, gràcies a un sistema de trampes instal·lades en indrets estratègics per capturar imatges, com ara troncs tombats davant alguna càmera. Gràcies a este sistema s’ha gravat un segon vídeo en què es veu un dels exemplars marcant territori. “La llúdriga és un animal molt territorial, i marca la seua zona dipositant-hi femta o bé rebolcant-s’hi per deixar la seua olor”, explica Viñas.
Des que ha reaparegut als entorns de la reserva –possiblement provinent de zones properes com el Matarranya- es calcula que s’han establit entre dos i tres parelles al tram de 12 quilòmetres entre la presa de Riba-roja d’Ebre i el meandre de Flix, on també s’hi estan reproduint.
A continuació, podeu veure els dos vídeos gravats per la reserva natural de Sebes. El primer mostra la llúdriga menjant un silur de mig metre i el segon, marcant territori:
“Existix bibliografia que, en altres rius, la llúdriga menja peix gat i peixos de la mateixa família, però el valor del vídeo enregistrat és que ens dóna la certesa que s’està menjant silurs en esta zona, de manera que podem dir que esta espècie ja té un depredador, concretament un mamífer”, explica Viñas.
Els especialistes de la reserva natural de Sebes van poder capturar per primera vegada imatges de la llúdriga en este espai arran d’un projecte de seguiment iniciat el 2010. Es tractava d’imatges nocturnes, i fins al 2013 no en van aconseguir de diürnes. A poc a poc, els tècnics van enregistrant-ne els hàbits, gràcies a un sistema de trampes instal·lades en indrets estratègics per capturar imatges, com ara troncs tombats davant alguna càmera. Gràcies a este sistema s’ha gravat un segon vídeo en què es veu un dels exemplars marcant territori. “La llúdriga és un animal molt territorial, i marca la seua zona dipositant-hi femta o bé rebolcant-s’hi per deixar la seua olor”, explica Viñas.
Des que ha reaparegut als entorns de la reserva –possiblement provinent de zones properes com el Matarranya- es calcula que s’han establit entre dos i tres parelles al tram de 12 quilòmetres entre la presa de Riba-roja d’Ebre i el meandre de Flix, on també s’hi estan reproduint.
A continuació, podeu veure els dos vídeos gravats per la reserva natural de Sebes. El primer mostra la llúdriga menjant un silur de mig metre i el segon, marcant territori: