29
de juliol
del
2014
Pot ser sigue una casualitat. Pot ser les casualitats no existixen. Pot ser siguen els astres...o un karma ,...o una simple visió palpitant.
Serà una qüestió de càbales o simplement el que va passar el gloriós 2005 i les seues conseqüències va vindre precedit pel terrible avorriment provocat per l'encefalograma pla dels temps passats de bonança pre-crisi?
Sí sí, aquells anys en què tot era tan fàcil i fantàstic, que tothom va quedar narcotitzat per la opulència i grandiloqüència d'un poder adquisitiu fals lligat a una cultura de mercat. Aquella sensació que et fa mirar per dalt de qui ets com a societat i individu i que t'allunya encara més de l'essència d'un mateix i de tot el que de veritat t'envolta i t'influix.
Com ja vam estar comentant a l'anterior article El Portal de Jocs de la Ruta de l'art Rupestre , els temps de crisi com els que ens toca viure servixen per fer filtratge i estimular la creativitat. A la vegada que en temps de vaques grasses, la inactivitat creativa és tan minsa que provoca certs moviments contraculturals sorgits del més gran dels avorriments.
I què ha passat en estos 10 anys on hem vist esta evolució radical de la passivitat a l'estímul? Som millors persones? Hem evolucionat com a societat conscient de la seua naturalesa i entorn?
En el Món de la cultura parida des de dins, radicalment sí! Sense complexos i amb la consciència clara de qui som, què ens envolta i per què fem lo que fem. Sentit de pertinença i amor incondicional per les arrels, sense perdre el bon sentit de l'humor i les ganes de trencar barreres.
En resum, transgredir significats des de la coneixença de l'origen de tota l'existència és sinònim d'evolució social i cultural.
I dit això anem a fer un simple exercici per comprovar la salut entre l'equilibri de la identitat ebrenca en tot la seua magnitud i el gran pas endavant en quant a la transgressió dels models tradicionals. En la meua humil opinió -i pot ser només sigui un freaky que veu miratges- les TTEE estan en el seu millor moment creatiu en el sentit ampli de la paraula. Mai i dic mai, s'havia donat una confluència tan gran de factors per a arribar al moment actual d'explosió creativa.
Cartell de les Jornades Musicals de l'Ermita de la Pietat Foto: Cedida
Sense voler simplificar i obviar iniciatives anteriors, és al 2005 quan neixen tres de les principals propostes que han consolidat un nou panorama expansiu en qüestió d'arts escèniques i en la creació d'una nova consciència i/o públic consumidor de iniciatives fora del context tradicional. I estes tres propostes, la Bouesia, el Deltebre Dansa, i les Jornades Musicals a l'Ermita de la Pietat, contra tot pronòstic, arriben a celebrar el seu desè aniversari amb una salut envejable. I en totes tres l'equilibri entre arrels, paisatge i contemporaneïtat és lo punt que les treu del context tradicional fins a portar-les a un nou concepte del nostre Patrimoni.
Cada iniciativa té la seua personalitat lliure ben definida i amb una obertura de mires que costa imaginar que hagen fidelitzat a una públic tan concret de tot el territori. Sense ser propostes fàcils de digerir en territoris tan perifèrics com el nostre, estos 10 anys suposen un valor cultural afegit en l'evolució/educació personal i artística d'un públic del tot heterogeni. Des d'exploradors culturals nats i experimentats que busquen la cara menys visible de l'Art, a un nou públic ple de curiositat que ha vist com s'expandien els seus horitzons més enllà de la tradició. I no, com hem comentat abans, no va de dixar enrere la tradició. Es tracta de contextualitzar el nostre Patrimoni amb la modernitat contemporània sense perdre l'essència dels mateixos. Un nou equilibri... ple de sentit, ple de sensacions contraposades a priori, i coherents en la seua missió.
Des d'aquí no podem parlar per veu d'altres però sí que podem observar i constatar que la llibertat creativa i la fusió amb els seus paisatges ha estat una feina de fons que ha portat a les Terres de l'Ebre a una explosió creativa d'un nivell d'excel·lència artística brutal. Sobretot ara que hi ha algunes propostes noves que venen a certificar este fet: l'Eufònic - Mostra d'art Sonor i Visual de les Terres de l'Ebre, amb la seua visió contemporània de l'Art més avantguardista en equilibri amb el paisatge del Delta de l'Ebre; o el Sirga Músiques de Recerca i Patrimoni, amb l'objectiu d'expandir la visió de la música contemporània en tota la seua magnitud i relacionar-la amb el Patrimoni local; la iniciàtica del Museu de les Terres de l'Ebre Ebre Art i Patrimoni: Exposició col·lectiva d'escultura sonora amb una visió avantguardista del nostre patrimoni... entre d'altres propostes d'artistes ebrencs. Tot un luxe per als sentits que hem d'aprendre a aprofitar i gaudir com a experiència vital i enriquidora.
I gaudir de l'experiència creada per l'espai, la música i la implicació del públic és el que hem fet a les 10es Jornades Musicals a l'Ermita de la Pietat (JMEP). Adaptant-se a cada moment i oferint tot un ventall de música de qualitat per a un públic heterogeni i curiós en un espai que ha esdevingut clau per a entendre l'espiritualitat des de fa més de 8000 anys.
Hi ha llocs de culte que transcendixen el temps i les diferents civilitzacions però que per la raó que sigue mantenen intacta aquella essència mística. No s'ha d'oblidar que l'Ermita de la Pietat ja va ser un lloc sagrat i de forta identitat cultural ara fa uns 8000 anys com ens ho testimonien els 9 abrics pintats que resten avui dia amb escenes d'Art Rupestre Llevantí.
L'Ermita de la Pietat, a Ulldecona. Foto: Cedida
Pintures rupestres dels abrics de l'Ermita de la Pietat, a Ulldecona. Foto: Cedida
La informació que ens donen gràcies als seus detalls i un sentit narratiu impressionant, ens apropa a aquella cultura prehistòrica en tota la seua magnitud i ens permet comprendre com n'eren d'importants los llocs de cohesió cultural/ritual. Aquells llocs que definixen una cultura al llarg de moltíssimes generacions.
Diguem-li resar, compartir, entrar en trànsit, expandir els horitzons sensorials, extrasensorials i espirituals.... Això va passar des de fa 8000 anys en època epipaleolítica, passant pel neolític i arribant fins a l'Edat dels Metalls ara fa uns 4000 anys, però podem comprovar que des de la reconquesta a finals del s. XII dC fins als nostres dies, l'espai de culte continua tenint les mateixes característiques que llavors. I no podem cenyir-ho estrictament a una fe o civilització catòlica. Això queda palès com mai en la multitud d'actes d'identitat cultural que allà s'hi realitzen i que els 10 anys de JMEP així ho corroboren.
Concerts a l'Ermita de la Pietat, a Ulldecona. Foto: Cedida
Hi ha alguna diferència substancial entre la connexió amb algun estat no físic, com pot ser resar mitjançant la fe, connectar-ho amb el cos mitjançant el ball relacionat amb un ritual i/o gaudir de la música de qualitat en tota la seva magnitud? Tot és una qüestió del que nosaltres anomenem la vibració . Una espècie d'estat alterat de la consciencia normal format per 3 elements bàsics: la potència d'un lloc especial com l'Ermita de la Pietat que catalitza, uns mestres de cerimònies i/o músics que desenvolupen una proposta des d'un escenari (o altar) i un públic amb la ment oberta que capta i processa los estímuls generats fins a entrar en una espècie de trànsit o alienació de la realitat durant un espai de temps. La suma de tot plegat és la vibració. Esta ho afecta tot com si d'una barreja de tons vibracionals se'n crees un de superior que esdevé una experiència universal i transversal. Molt més comuna del que podria semblar explicat així i que canalitzem ara mitjançant la música i l'espai on es desenvolupa en tota la seua magnitud.
És un aspecte físic?, o cerebral?, o mental? Ens arriscaríem a transcendir massa en el seu significat, però si hi ha una cosa clara és que parteix d'uns mateixos patrons universals, vistos o experienciats des la singularitat d'un espai/paisatge concret on lo temps és relatiu al que ho gaudix o practica.
I això, en el nostre cas, va passant des de fa 10 anys de forma natural, conscient,... mitjançant els recursos culturals que tenim al nostre abast. La música ens enriqueix i ens porta al descobriment de sensacions, espais, cultures... en definitiva, ens porta a conèixer-nos millor a nosaltres mateixos i a l'entorn que ens afecta.
En el nostre humil entendre, no hi ha millor indicador de la salut d'una societat que el de ser conscient de qui ets i d'on vens, i com pots readaptar esta identitat sense perdre-la. I és del tot il·lusionant.
Tot ve de lluny però el 2005 fou una any sagrat per a molta gent.
Agustí Vericat Gonzàlez
Director del Centre d'Interpretació d'Art Rupestre Abrics de l'Ermita
Serà una qüestió de càbales o simplement el que va passar el gloriós 2005 i les seues conseqüències va vindre precedit pel terrible avorriment provocat per l'encefalograma pla dels temps passats de bonança pre-crisi?
Sí sí, aquells anys en què tot era tan fàcil i fantàstic, que tothom va quedar narcotitzat per la opulència i grandiloqüència d'un poder adquisitiu fals lligat a una cultura de mercat. Aquella sensació que et fa mirar per dalt de qui ets com a societat i individu i que t'allunya encara més de l'essència d'un mateix i de tot el que de veritat t'envolta i t'influix.
Com ja vam estar comentant a l'anterior article El Portal de Jocs de la Ruta de l'art Rupestre , els temps de crisi com els que ens toca viure servixen per fer filtratge i estimular la creativitat. A la vegada que en temps de vaques grasses, la inactivitat creativa és tan minsa que provoca certs moviments contraculturals sorgits del més gran dels avorriments.
I què ha passat en estos 10 anys on hem vist esta evolució radical de la passivitat a l'estímul? Som millors persones? Hem evolucionat com a societat conscient de la seua naturalesa i entorn?
En el Món de la cultura parida des de dins, radicalment sí! Sense complexos i amb la consciència clara de qui som, què ens envolta i per què fem lo que fem. Sentit de pertinença i amor incondicional per les arrels, sense perdre el bon sentit de l'humor i les ganes de trencar barreres.
En resum, transgredir significats des de la coneixença de l'origen de tota l'existència és sinònim d'evolució social i cultural.
I dit això anem a fer un simple exercici per comprovar la salut entre l'equilibri de la identitat ebrenca en tot la seua magnitud i el gran pas endavant en quant a la transgressió dels models tradicionals. En la meua humil opinió -i pot ser només sigui un freaky que veu miratges- les TTEE estan en el seu millor moment creatiu en el sentit ampli de la paraula. Mai i dic mai, s'havia donat una confluència tan gran de factors per a arribar al moment actual d'explosió creativa.
Cartell de les Jornades Musicals de l'Ermita de la Pietat Foto: CedidaCada iniciativa té la seua personalitat lliure ben definida i amb una obertura de mires que costa imaginar que hagen fidelitzat a una públic tan concret de tot el territori. Sense ser propostes fàcils de digerir en territoris tan perifèrics com el nostre, estos 10 anys suposen un valor cultural afegit en l'evolució/educació personal i artística d'un públic del tot heterogeni. Des d'exploradors culturals nats i experimentats que busquen la cara menys visible de l'Art, a un nou públic ple de curiositat que ha vist com s'expandien els seus horitzons més enllà de la tradició. I no, com hem comentat abans, no va de dixar enrere la tradició. Es tracta de contextualitzar el nostre Patrimoni amb la modernitat contemporània sense perdre l'essència dels mateixos. Un nou equilibri... ple de sentit, ple de sensacions contraposades a priori, i coherents en la seua missió.
Des d'aquí no podem parlar per veu d'altres però sí que podem observar i constatar que la llibertat creativa i la fusió amb els seus paisatges ha estat una feina de fons que ha portat a les Terres de l'Ebre a una explosió creativa d'un nivell d'excel·lència artística brutal. Sobretot ara que hi ha algunes propostes noves que venen a certificar este fet: l'Eufònic - Mostra d'art Sonor i Visual de les Terres de l'Ebre, amb la seua visió contemporània de l'Art més avantguardista en equilibri amb el paisatge del Delta de l'Ebre; o el Sirga Músiques de Recerca i Patrimoni, amb l'objectiu d'expandir la visió de la música contemporània en tota la seua magnitud i relacionar-la amb el Patrimoni local; la iniciàtica del Museu de les Terres de l'Ebre Ebre Art i Patrimoni: Exposició col·lectiva d'escultura sonora amb una visió avantguardista del nostre patrimoni... entre d'altres propostes d'artistes ebrencs. Tot un luxe per als sentits que hem d'aprendre a aprofitar i gaudir com a experiència vital i enriquidora.
I gaudir de l'experiència creada per l'espai, la música i la implicació del públic és el que hem fet a les 10es Jornades Musicals a l'Ermita de la Pietat (JMEP). Adaptant-se a cada moment i oferint tot un ventall de música de qualitat per a un públic heterogeni i curiós en un espai que ha esdevingut clau per a entendre l'espiritualitat des de fa més de 8000 anys.
Hi ha llocs de culte que transcendixen el temps i les diferents civilitzacions però que per la raó que sigue mantenen intacta aquella essència mística. No s'ha d'oblidar que l'Ermita de la Pietat ja va ser un lloc sagrat i de forta identitat cultural ara fa uns 8000 anys com ens ho testimonien els 9 abrics pintats que resten avui dia amb escenes d'Art Rupestre Llevantí.
L'Ermita de la Pietat, a Ulldecona. Foto: Cedida Pintures rupestres dels abrics de l'Ermita de la Pietat, a Ulldecona. Foto: CedidaLa informació que ens donen gràcies als seus detalls i un sentit narratiu impressionant, ens apropa a aquella cultura prehistòrica en tota la seua magnitud i ens permet comprendre com n'eren d'importants los llocs de cohesió cultural/ritual. Aquells llocs que definixen una cultura al llarg de moltíssimes generacions.
Diguem-li resar, compartir, entrar en trànsit, expandir els horitzons sensorials, extrasensorials i espirituals.... Això va passar des de fa 8000 anys en època epipaleolítica, passant pel neolític i arribant fins a l'Edat dels Metalls ara fa uns 4000 anys, però podem comprovar que des de la reconquesta a finals del s. XII dC fins als nostres dies, l'espai de culte continua tenint les mateixes característiques que llavors. I no podem cenyir-ho estrictament a una fe o civilització catòlica. Això queda palès com mai en la multitud d'actes d'identitat cultural que allà s'hi realitzen i que els 10 anys de JMEP així ho corroboren.Concerts a l'Ermita de la Pietat, a Ulldecona. Foto: CedidaHi ha alguna diferència substancial entre la connexió amb algun estat no físic, com pot ser resar mitjançant la fe, connectar-ho amb el cos mitjançant el ball relacionat amb un ritual i/o gaudir de la música de qualitat en tota la seva magnitud? Tot és una qüestió del que nosaltres anomenem la vibració . Una espècie d'estat alterat de la consciencia normal format per 3 elements bàsics: la potència d'un lloc especial com l'Ermita de la Pietat que catalitza, uns mestres de cerimònies i/o músics que desenvolupen una proposta des d'un escenari (o altar) i un públic amb la ment oberta que capta i processa los estímuls generats fins a entrar en una espècie de trànsit o alienació de la realitat durant un espai de temps. La suma de tot plegat és la vibració. Esta ho afecta tot com si d'una barreja de tons vibracionals se'n crees un de superior que esdevé una experiència universal i transversal. Molt més comuna del que podria semblar explicat així i que canalitzem ara mitjançant la música i l'espai on es desenvolupa en tota la seua magnitud.
És un aspecte físic?, o cerebral?, o mental? Ens arriscaríem a transcendir massa en el seu significat, però si hi ha una cosa clara és que parteix d'uns mateixos patrons universals, vistos o experienciats des la singularitat d'un espai/paisatge concret on lo temps és relatiu al que ho gaudix o practica.
I això, en el nostre cas, va passant des de fa 10 anys de forma natural, conscient,... mitjançant els recursos culturals que tenim al nostre abast. La música ens enriqueix i ens porta al descobriment de sensacions, espais, cultures... en definitiva, ens porta a conèixer-nos millor a nosaltres mateixos i a l'entorn que ens afecta.
En el nostre humil entendre, no hi ha millor indicador de la salut d'una societat que el de ser conscient de qui ets i d'on vens, i com pots readaptar esta identitat sense perdre-la. I és del tot il·lusionant.
Tot ve de lluny però el 2005 fou una any sagrat per a molta gent.
Agustí Vericat Gonzàlez
Director del Centre d'Interpretació d'Art Rupestre Abrics de l'Ermita