Van ser més de 1.000 els terratrèmols

La crisis sísmica es va desfermar entre setembre i octubre de l'any passat. Foto: Cedida

El primer informe científic internacional sobre els terratrèmols que ha sortit a la llum, amb la publicació a la revista tècnica Geophysical Journal International mostra que la crisi sísmica que es va produir entorn al magatzem de gas Castor, davant la costa del Sénia, entre el setembre i l’octubre de l’any passat va estar formada per una mica més de mil terratrèmols, és a dir, entorn al doble dels inicialment localitzats. El recompte ha estat possible emprant tècniques avançades i els instruments de més precisió, entre els quals els sismògrafs de l’Observatori de l’Ebre, finançats per Escal UGS, l’empresa promotora del magatzem, que han permès als investigadors determinar amb precisió el lloc d’origen i també l’orientació de les falles que van causar els terratrèmols més grans. Estefania Blanch, responsable de la unitat sísmica de l'Observatori de l'Ebre, és un dels coautors.

Mapa amb la localització dels terratrèmols. Foto: Observatori de l'Ebre

Així, segons ha informat l’Observatori de l’Ebre, un dels organismes participants en l’estudi, liderat pel Centre Alemany de Ciències de la Terra, i en el que també hi ha pres part la Universitat de Potsdam (Alemanya), Universitat de Saragossa, Universitat Complutense de Madrid i Institut de Geociències (Madrid ), “els terratrèmols de major magnitud es van originar, efectivament, a no més de pocs quilòmetres de distància del lloc d'injecció, i a profunditats anòmalament petites (1 a 3 quilòmetres sota el nivell del mar) similars a la profunditat del punt d'injecció en el sondeig (uns 2 quilòmetres sota el nivell del mar)”.

L'estudi conclou, com els que ja van emetre l’Institut Geològic i Miner i l’Institut Geogràfic Nacional, que “el més probable és que la injecció desencadenés els terratrèmols”. Així, en augmentar la pressió per la injecció de gas, probablement va afavorir que els blocs de roca es moguessin bruscament uns respecte els altres, a favor de les falles existents, produint els terratrèmols. La relació causal està recolzada per l'estreta coincidència temporal i espacial de la seqüència analitzada amb les operacions d'injecció. Les falles on es van originar els terratrèmols estan orientades de forma contrària a la falla principal, la Falla d'Amposta, que no va generar cap dels terratrèmols majors.