Tinc un fill imaginari?

per Aguaita.cat, 13 de gener de 2013 a les 17:42 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 13 de gener de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

No en faig cas, però resulta que sis dies després, el 10/12/2012, rebo un altre missatge on se'm comunica: "Su hijo Veramendi Tineo falta a Recuperación de Matemáticas". Me cagoncony!!! I al cap d'una estona un altre missatge de text, on em diuen que mon fill Veramendi: "Falta a Socials"... Entre mi penso, coi, este xiquet, fa les campanes de dos en dos. De tota manera, per tal que la cosa no vagi a més, els envio un altre missatge de text que diu així: "No molesten más, ese hijo no existe. Se equivocan de número". Bé, durant uns dies no em molesten, entre mi penso... Veus, ja hauran esbrinat que tot plegat era un error... Coi de Veramendi, ja li començava a agafar carinyo. Un pillet!! Els va donar un número fals al col•legi, així els seus pares no s'assabenten de les campanes. De fet, com que controlar les faltes d'assistència és una de les meues tasques, els puc assegurar que els adolescent se les saben totes.

Mecagoncony!!! Tot just lo dia que jo i milions d'humans esperàvem la fi del món (segons el calendari Maia) mon fill Veramendi fa una altra campana, i aquesta és sonada!! A les 11:30, l'hora exacta de la Fi dels Temps, el mòbil em pita i em vibra i entra un missatge de text... "Veramendi Tineo", lo meu fill imaginari ha fet campana a Matemàtiques. Estava molt emprenyat, no per la campana, sinó perquè no havia passat res, ni un tro, ni un sacseig a la terra, cap senyal. Vaig intentar posar-me en contacte telefònic amb ells... Però no ho aconsegueixo, em deien que no existeix el número. Aleshores els envio un missatge de text definitiu on, resumint, els engego a pastar fang, insisteixo que s'equivoquen de número, que jo no sóc el pare de Veramendi, i els dic que si em tornen a molestar els demandaré judicialment.

Les vacances de Nadal les passo tranquil•les. Però confesso que en secret penso sovint en mon fill imaginari "Què deu fer, Veramendi? És clar, com que no hi ha classe, Veramendi no pot fer campanes" Però... mecagoncony!!! L'ultima jornada de l'any, lo 31/12/2012, dia de l'Home del Nassos, feia un solet que encantava, estava assegut a la terrassa del bar Racó, a la placeta de missa de Flix, fent una cerveseta i rebo aquest missatge de text: "Su Hijo/a SEBASTIAN VERAMENDI TINEO en la Evaluación primera ha obtenido 5 suspensos y 5 aprobados". El cor em fa un salt, em surt per la gola. Casi que em fico a plorar de l'emoció. Alguna cosa ha canviat dins de mi, potser és l'efecte de la fi del món... De fet, ja li havia agafat carinyo, al meu fillet imaginari. De fet, ara mateix, a casa i al poble, ja li diem familiarment "Veramendi". En aquell moment, però, penso: Coi de xiquet, només n'ha suspès 5, amb la quantitat de campanes que ha fet? Este xiquet és un maquina, només que anés a classe i escoltés una mica, segur que tot aprovat!!. Tenia la dona al costat i entre mi penso: és el moment per presentar-lo en societat. La meua dona es queda astorada quan li conto i li mostro els missatges de text del mòbil, però veig que en el fons ella també li agafa afecte i em diu: "Li haurem de ficar un plat a taula, al teu fill Veramendi" "I tant!!!". Ens mirem, i com que després de 28 anys de casats ens comencem a conèixer una mica, resulta que estem pensant el mateix: Coi!!! Ja hagués pogut ser una xiqueta. És clar, nosaltres tenim tres fills barons que no canviaríem per res del món, però una xiqueta ens feia gràcia... Immediatament, contesto amb un missatge de text: "Que serian tan amables de decirme qué asignaturas ha aprobado, es para orientarle".

Acabem les festes nadalenques, tornem a classe, a les tasques rutinàries, passar llista de classe en classe... Mecagoncony!!!! Resulta que rebo un altre missatge de text. Mon fill, Veramendi, el dia 9/01/2013 fa campana a Tecnologia i Llengua Castellana. De dos en dos, com és costum en ell, me dic en silenci. I com que Veramendi ja és per la família Carranza un membre més, faig el paper que em toca i els contesto: "Gracias, lo sé, la lengua castellana le gusta poco, prefiere la de vaca, no se preocupen, estoy al caso, pero ustedes apriétenlo" És clar, com que jo no puc dir-li res, ni amonestar-lo en persona... Quan acabo d'enviar el missatge n'envio un altre que diu "Si no es mucha molestia me gustaría mantener conversación con Tutor/a; es que no tengo el gusto de conocerlos..." Al cap d'una estona rebo un altre missatge on em diuen que mon fill Veramendi fa campana a llengua estrangera.

Me va estranyar, el començo a conèixer, a Veramendi, i ell les fa de dos en dos, aleshores detecto algun problema i prenc nota mentalment per comentar-li a la dona quan arribi a casa. Però en aquell moment no vull ficar més llenya al foc i contesto amb un missatge de text: "Pobrecito, ustedes son injustos con él, si no aprende ni la materna, cómo quieren que pille la extranjera".
Quan vaig cap a casa penso que tal vegada Veramendi algun dia arribarà lluny!! Serà un home de profit, advocat, enginyer, empresari, inventor.... Un metge famós, o potser escriptor, com son pare, me faria il•lusió, és cert... Però, i si és futbolista famós? O president del Govern? Vés a saber! Quan arribo a casa explico el cas a tota la família. Veramendi avui ha fet tres campanes. Tres campanes? Me diuen els tres fills i la dona, tots a una.

He fet algunes indagacions a la web, resulta que el número d'on m'arriben els missatges de text de les faltes d'assistència i de tot el currículum acadèmic de Veramendi és d'un servidor que utilitza la comunitat de Madrid. També m'assabento amb un punt d'orgull que Veramendi practica l'atletisme, he trobat el seu nom a unes curses escolars de Madrid. Li he dit a la dona... "Veramendi es madrilenyo i practica l'atletisme", s'ha ficat molt contenta. Però la segona part del que he descobert no li conto. De vegades saber massa coses et desfà la il•lusió. Resulta que també he esbrinat a la web que hi ha altres famílies, altres pares o mares que els passa el mateix. Reben missatges fantasmes de fills o filles que no coneixen. Per tant, hi deu haver un munt, centenars o potser milers de "Veramendis" navegant per la web amunt i avall i fent faltes d'assistència a classe, de dos en dos o de tres en tres.

Tot plegat pot semblar un acudit, una broma, però el fotut del cas és que no ho és. És tot ben real. Es tracta d'un servidor informàtic de la comunitat de Madrid que substitueix un conserge de carn i ossos, com jo mateix, que comunica en missatges de text les faltes d'assistència dels alumnes i tot el seu currículum acadèmic. Un servidor informàtic que s'ha tornat boig però que s'actualitza cada dia, està viu.

Aquesta broma té una part molt seriosa i que fins i tot jo crec que és de tribunals. Veramendi o els seus pares reals, biològics o legals, podrien fer una demanda judicial perquè: On està, la protecció de dades? A més, es tracta d'un menor!!!! On està, la protecció de la intimitat personal? Algú es mira el contestador d'aquest servidor, per veure si les dades acadèmiques, les faltes d'assistència arriben a algun lloc o potser, com es el meu cas, algú contesta? Desídia pura i dura! Un delicte greu: la gran quantitat de dades personals, íntimes, privades protegides per la Llei, i a més, de menors (més greu encara), que circulen per la web sense control.

De tota manera, a Flix, Veramendi ja és tot un personatge, és el quart fill de la família Carranza. Ja el coneix tothom i és més famós que el Gitano Blanc. Fins i tot els veïns, coneguts, parents pregunten per ell, ara mateix acabo de rebre un missatge de l'amic Caco Casals que em diu: "S'ha acabat lo sopar, Veramendi?".

 

Arxivat a:
Lo gitano blanc