El PSC encaixa els pitjors resultats de la democràcia a les Terres de l'Ebre

Els crítics, encapçalats per Núria Ventura, demanen dimissions. Mentre, l'aparell liderat a l'Ebre per Joan Sabaté s'emplaça a seguir "treballant en esta direcció".

Gràfic d'elaboració pròpia que exposa en percentatges l'evolució del vot socialista a les Terres de l'Ebre des de les primeres conteses de 1977 al Congrés (amb el número 1) a les darreres europees (el 37).
Gràfic d'elaboració pròpia que exposa en percentatges l'evolució del vot socialista a les Terres de l'Ebre des de les primeres conteses de 1977 al Congrés (amb el número 1) a les darreres europees (el 37). | aguaita.cat
Sofia Cabanes
26 de maig del 2014
Gràfic d'elaboració pròpia que exposa en percentatges l'evolució del vot socialista a les Terres de l'Ebre des de les primeres conteses de 1977 al Congrés (amb el número 1) a les darreres europees (el 37). Foto: aguaita.cat

Semblava difícil, però encara hi havia marge de caiguda. Les eleccions al Parlament de Catalunya del novembre del 2012 van suposar la pitjor patacada de la història democràtica del PSC en unes eleccions a les Terres de l'Ebre, però les eleccions d'anit (on van perdre 10.000 vots respecte les últimes europees), encara són pitjors en nombre de vots. Si en les últimes eleccions autonòmiques el PSC va obtenir 9.728 suports al conjunt de les 4 comarques, anit els vots es van reduir als 7.062. (2.666 menys). Percentualment, però, la diferència entre una contesa i l'altra és mínima (les dues se situen al voltant del 12% de l'escrutini, la primera al 11,82%, segons dades de Governació i la d'ahir al 12,32%), per què cal tenir en compte la diferència notable de participació entre ambdues cites.

Són resultats sense precedents, només semblants, en nombre de vots, a les municipals de 1979 (12.068 vots, 15% de l'escrutini) o a les Parlamentàries de 1980 (13.860 vots, 20% de l'escrutini). Lluny queden els històrics 45.773 vots aconseguits a les eleccions al Congrés de 2008.

En el gràfic que il·lustra la notícia, s'exposa en percentatges l'evolució del vot socialista des de les primeres conteses de 1977 al Congrés (amb el número 1) a les darreres europees (el 37).

Ara arriba l'hora de les reflexions i caldrà veure si també de les decisions. Ahir a la nit, en declaracions a la Cadena Ser Ebre , el senador Joan Sabaté, cap visible de la gestora del PSC a l'Ebre, valorava així els resultats: "hi ha hagut una activació de l'electoral sobiranista i nacionalista, això és una evidència. En canvi els socialistes catalans no hem estat capaços de mobilitzar l'electoral potencialment d'esquerres. A partir d'aquí reflexió, anàlisi dels resultats i continuar treballant. Els socialistes a Catalunya hem tingut una seqüència electoral que no ha estat bona, però tenim un espai polític ben marcat, l'espai del socialisme democràtic. Estem convençuts del que defensem, el catalanisme, el federalisme i evidentment seguirem treballant en esta direcció".

Però l'alto al foc que ha planat a l'aire durant la campanya sembla que ja ha acabat. Els crítics ja demanen mesures. Així, la diputada i primera secretària deposada de la Federació del PSC a l'Ebre demana en un missatge a les xarxes socials dimissions a la direcció del partit: "No cal donar-li més voltes ni fer rocambolesques interpretacions sobre els resultats electorals d'ahir. Com sempre, hi ha uns que guanyen, altres que perden i altres que es desplomen. I, en aquest darrer cas, cal responsabilitats. Més d'un hauria de plegar i marxar immediatament. Així de fàcil".

Tot indica, així, que els resultats d'anit poden marcar un punt d'inflexió en la crisi que tenalla el socialisme.