15
de maig
del
2014
Joan Pere Gómez, candidat a les eleccions europees per les Terres de l'Ebre. Foto: S.B.Li he sentit dir que d’alguna manera els resultats de les europees tindran una lectura en clau plebiscitària. Això hagués quedat molt més clar si hi hagués hagut una candidatura unitària. Perquè no l’han fet?
M’hagués agradat i lamento que no haja estat així. Em costa entendre per Esquerra Republicana, però no ha volgut, des de CiU ho hem intentat fins a l’últim moment. Però igualent hem de buscar la lectura de que els partits sobiranistes som capaços d’aglutinar la gran majoria de vots i que aquells que no creuen en la consulta queden relegats a la mínima expressió. Ara més que mai cal votar, al partit que siga –bé, si és a CDC millor és clar- però sobiranista. Perquè si este país ha estat capaç d’agafar-se de les mans per fer una cadena de punta a punta, que molts ho dubtaven, ara el que cal és votar i a Europa ens entendran.
Allò que ja no s’enten tant és que el seu soci de coalició, Unió, done suport al Partit Popular Europeu, que precisament no està massa per la labor…
Costa d’entendre però Unió és un partit amb més de cent anys d’història i tal com ha dit, està a favor de la consulta diga el que diga Juncker. Nosaltres lluitarem a favor de la consulta i en este sentit entre Tremosa i Gambús no hi ha cap fisura. També ICV es divideix d’EUiA a l’hora de donar suports a un grup europeu, entre els Verds i l’Esquerra Europea, cal fer pedagogia.
Convergència Democràtica donarà suport als liberals, que en qualsevol cas són la tercera força. Entre les dos primeres, entre Schulz i Juncker, a qui preferix?
Com a catalanista, a cap dels dos, perquè no em donen garanties de respectar el nostre dret a decidir, però per desgràcia, són més influents que nosaltres.
En qualsevol cas vosté fa campanya sabent que no ha d’entrar com a eurodiputat. Li motiva?
Més enllà del joc que vaig i de si sortiré o no, la meua vocació, dedicació i entrega no me la treurà ningú. Jo sóc un romàntic de la política en el sentit que no sé fer les coses sense emprendre-m’ho amb cert to èpic, i m’agrada, no les ser fer d’una altra manera, si no, em quedo a casa. Jo m’entrego al 100% igualment.
Però li hagués agradat ser-ho...
M’hagués encantat però un ha de ser honest en sí mateix: treure’m dos diputats, segurament un tercer del PNB, però per a mi, el simple fet que tots alcaldes i aparell del partit al territori per unanimitat haguen confiat en mi per defensar els interesos de les Terres de l’Ebre a la Unió Europea, m’omple de satisfacció. En què canviarà que jo no siga eurodiputat? En què el dia 26 tornaré al 100% al meu lloc de treball i si fos eurodiputat hauria de pensar en quin vol agafo. Però l’altre dia parlava amb Tremosa i hem agafat una forma de treballar que, tal com ja hem quedat amb els alcaldes i la gent de CiU, farà que per a mi la feina no s’acabe en això de les europees el proper 25 de maig. Seré el fil conductor entre l’Ebre i Europa, entre CiU i Tremosa. Les Terres de l’Ebre hem de convertir-nos en un lobby de pressió a Europa i jo em sento capacitat i en ganes d’encapçalar-lo.
Parla de lobby de pressió. Serà que tenim molts temes que ens vinculen a Europa malgrat l’evident desafecció, en part guanyada, cap a la Unió Europea i cap a estes eleccions, a les que tots els partits feu crides a la participació…
Sí, en l’àmbit econòmic, i en el mediambiental, moltes coses del nostre dia a dia ens porten a Europa. És curiós, malgrat la distancia amb Europa i amb la política en general, com molta gent apel·la a Europa en qüestions que ens toquen de molt aprop. El pla de conca és un cas. Tots sabem que més enllà de la pressió social, que hi ha de ser, si s’ha d’aturar el pla, és Europa qui ho farà i el nostre deure és anar-hi a explicar que no complix les directives i que és nociu per al nostre riu i per a la nostra economía. Però no només és el pla de conca, és també el caragol maçana, la lluita contra el qual busca la complicitat de l’Estat i d’Europa. També hem d’apel·lar a Europa per aturar el magatzem de gas Castor. I com a possibilitat de promoció de la nostra marca Ebrebiosfera que ens prestigia com a territori en l’àmbit internacional perquè mostra com sabem combinar l’activitat de l’home i el medi ambient sense aplicar més restriccions. Parlaria també de les quotes de tonyina, de la pesca, de les exportacions… ens afecta molt tot allò que s’hi decideix, és bàsic que ens hi impliquem.